El meu cos, els meus drets

A tot el món han patit una agressió sexual 150 milions de nenes menors de 18 anys. Tots els anys donen a llum 14 milions d'adolescents, a causa principalment de relacions sexuals forçoses i embarassos no desitjats. Hi ha 215 milions de dones que no poden accedir a mètodes anticonceptius encara que vulguin deixar de tenir fills o retardar el moment de tenir-los. L'homosexualitat és il·legal en l'actualitat en almenys 76 països, 36 dels quals a l'Àfrica.

Milions de persones de tot el món veuen la seva salut i la seva vida amenaçades per la manca de mesures dels governs per garantir-los els seus drets sexuals i reproductius, ha manifestat Amnistia Internacional aquesta setmana, en ocasió del llançament d'una campanya global sobre aquesta qüestió.

“És increïble que en ple segle XXI hi hagi països que consentin el matrimoni prematur i la violació conjugal, o que criminalitzen l'avortament, les relacions sexuals fora del matrimoni i les relacions homosexuals, arribant fins i tot a castigar-les amb la mort", ha assenyalat Salil Shetty, secretari general d'Amnistia Internacional.

“Els Estats han de prendre mesures positives, fet que suposa no només anul·lar les lleis opresores, sinó també promoure i protegir els drets sexuals i reproductius; proporcionar informació, educació i serveis, i posar fi a la impunitat de la violència sexual."

Davant aquestes constants violacions dels drets humans, Amnistia Internacional presenta “El meu cos, els meus drets” (#MiCuerpoMisDerechos #ElMeuCosElsMeusDrets), una nova campanya global dirigida a defensar els drets sexuals i reproductius de totes les persones.  

L'organització ha publicat un document de presentació de la campanya en el qual posa en relleu la creixent repressió que s'exerceix contra els drets sexuals i reproductius en molts països del món, que donen prioritat a polítiques repressives a costa dels drets humans i les llibertats bàsiques.

La campanya El meu cos, Els meus drets, té per objectiu recordar als líders del món la seva obligació de prendre mesures positives, incloent-hi l'accés als serveis de salut. En el curs d'aquesta campanya de dos anys de durada, Amnistia Internacional publicarà una seguit d'informes sobre diversos països on es neguen drets sexuals i reproductius.

Entre aquests països figuren els de el Magrib, on s'obliga nenes violades a casar-se amb el seu violador; El Salvador i altres països, on s'impedeix a les dones i les nenes avortar malgrat que existeixin riscos per a la seva salut, i fins i tot per a la seva vida, i Burkina Faso, on s'obliga a tenir fills a nenes de molt curta edat.

Al Marroc, l'Amina, de 16 anys, es va suïcidar després de ser obligada a casar-se amb l'home que l'havia violat. En aquell moment, la legislació marroquina permetia que el seu violador no fos processat pel seu delicte si es casava amb ella.

A Burkina Faso és tabú parlar obertament de sexe. No es pot disposar fàcilment de mètodes anticonceptius, i els embarassos no desitjats són molt habituals. Hassatou només tenia 13 anys quan es va quedar embarassada. No tenia ni idea que tenir relacions sexuals suposava tenir fills. Quan va néixer el nadó, la seva família la va expulsar al carrer amb ell.

A El Salvador l'avortament és il·legal fins i tot en cas de violació o de risc per a la salut o la vida de la dona o la nena, i la violència contra les dones i les nenes és un fenomen generalitzat.

A Irlanda, les dones i les nenes poden ser condemnades fins a a 14 anys de presó per avortar si l'embaràs no posa en perill la seva vida.

Foto: Amnistia Internacional.