La pobresa juvenil creix en major proporció que la general

El darrer informe d’Indicadors Socials a Catalunya (INSOCAT), publicat per ECAS, mostra que la creixent dualització social s’acarnissa amb els joves i projecta un escenari present i futur desolador.

Atur disparat (fins un 45,8% entre els joves de 20 a 24 anys), precarietat i inestabilitat laboral, manca d’ingressos i de protecció social, poques possibilitats de requalificació laboral i un sistema educatiu infradotat, amb un pressupost que s’ha reduït un 17% entre 2009 i 2012, dibuixen un panorama amb molt poques sortides per als joves. En aquest context, l’emigració apareix com una opció a l’alça i puja especialment entre els joves autòctons: gairebé un de cada quatre va fer les maletes el 2012.

La sortida del país dels menors de 29 anys contribueix a l’envelliment global de la població, tendència consolidada des de principis de segle. Els joves representen avui un 16% del total i pateixen amb especial cruesa les conseqüències de la crisi, que dificulta l’accés a l’habitatge i posposa la decisió de tenir fills. La paradoxa positiva en el terreny educatiu és que la taxa d’abandonament prematur dels estudis ha baixat gairebé deu punts entre 2008 i 2012, però encara se situa quasi deu punts per sobre de la mitjana europea (24,02% a Catalunya, 13,5% a la UE).

A més, el volum de joves que no acaben els estudis universitaris ha augmentat un 12,6%, la qual cosa reflecteix que per una banda s’ha assumit la necessitat de qualificar-se per optar a inserir-se al mercat de treball, però per l’altra s’encareixen les matrícules, es requereix major dedicació i es redueixen les possibilitats d’ascendir socialment per la via de la capacitació.

En aquest sentit, les dades mostren que el cercle de la pobresa tendeix a perpetuar-se i és molt difícil de trencar: la pobresa juvenil creix en major proporció que la general (el risc de pobresa ha passat del 14% el 2005 al 21,6% el 2011, davant el 16,9% entre els majors de 29 anys) i les transferències socials tenen una incidència molt baixa, ja que són principalment prestacions econòmiques que no perceben els joves (pensions, atur i renda mínima d’inserció).

Els joves d’origen immigrant pateixen de manera més significativa la situació, tant en el terreny acadèmic com en el laboral. El motiu principal pel qual abandonen prematurament els estudis són les dificultats econòmiques (47% si són de primera generació i 35% si és la família qui va immigrar, davant el 20% dels autòctons), tenen un índex d’atur més alt i estan sobrerepresentats als segments ocupacionals més baixos, mentre que són pràcticament inexistents als nivells directius i gerencials.

Llegiu l'informe complet aquí.