Salut deixa de cobrar les còpies de les proves diagnòstiques

El Departament de Salut ha acceptat els  suggeriments del Síndic i ha deixat de cobrar als pacients per la còpia de proves radiodiagnòstiques. A més, també a instàncies del Síndic, ha donat instruccions a l’Institut Català de la Salut (ICS) perquè retorni els imports indegudament percebuts a les persones que ho sol·licitin.

Aquesta mesura ha estat precedida de diverses actuacions del Síndic, que en tot moment ha insistit que els usuaris del sistema sanitari públic estan emparats per la llei a l’hora d’obtenir de manera gratuïta la documentació integrada en la seva història clínica.

El Síndic, que havia investigat el cas arran de les queixes de persones disconformes amb el fet que al centre de salut o hospital  els cobressin per la còpia de les proves esmentades, va recomanar a Salut que facilités la documentació de manera gratuïta, d’acord amb la normativa vigent. El Departament, però, va justificar el cobrament en el fet que les persones que sol·liciten una còpia de la documentació clínica estan obligades a pagar-la si la sol·liciten fora del procés assistencial i perquè entenia que així ho establia l’Ordre SLT/42/2012, de 24 de febrer, per la qual es regulen els supòsits i conceptes facturables corresponents als serveis que presta l’ICS.

El Síndic va entendre que aquesta resposta inicial de Salut estava mancada de suport legal i va reiterar en una nova actuació d’ofici els suggeriments formulats en què demanava la gratuïtat de les proves; gratuïtat que finalment ha estat acceptada i portada a la pràctica.

Rafael Ribó s’ha mostrat satisfet amb la decisió de Salut de suspendre els cobraments i amb el fet que hagi pres aquesta alternativa en lloc d’optar per regular-ne  el cobrament, com s’ha fet amb l’aprovació dels corresponents preus públics pels serveis que presta l’ICS a les persones no cobertes pel sistema sanitari públic.

Segons el reglament esmentat, els únics supòsits i conceptes facturables dels serveis que presta l’ICS són:

1) quan es tracta de persones usuàries no cobertes pel sistema sanitari públic;
2) quan hi hagi una entitat obligada al pagament de les despeses pròpies de l’atenció sanitària;
3) quan hi hagi, d’acord amb l’ordenament vigent, qualsevol altra persona física o jurídica obligada a aquest pagament.