El Síndic reitera l’exigència de no practicar proves d’edat indiscriminades als menors immigrants

Arran de la sentència del Tribunal Suprem que prohibeix realitzar indiscriminadament als menors immigrants les proves per determinar-ne l'edat, el Síndic recorda que des de fa anys ha estat defensant aquest posicionament per garantir els drets dels menors afectats.

La Sala Civil del Tribunal Suprem ha fixat doctrina jurisprudencial sobre l'article 35.3 de la Llei d'estrangeria per discrepàncies d’interpretació entre les audiències provincials, i ha considerat que la persona immigrant amb un passaport o document d'identitat equivalent en què consti una minoria d'edat no pot ser considerada una persona estrangera indocumentada i ser sotmesa a proves complementàries. La sentència assenyala que l’edat no pot ser qüestionada sense una justificació raonable que motivi la realització de les proves.

El Tribunal Suprem ha considerat que cal fer un judici de proporcionalitat i ponderar adequadament les raons per les quals es considera que el document no és fiable i que, per això, cal practicar proves de determinació de l'edat. En qualsevol cas, es tracti de persones documentades o indocumentades, les tècniques mèdiques, especialment si són invasives, no es poden aplicar indiscriminadament per determinar l'edat.

Recomanacions principals del Síndic:

 A continuació es reprodueixen les recomanacions adreçades pel Síndic a les institucions afectades relatives a la pràctica de les proves de determinació de l'edat als immigrants que presenten documentació en què consta seva minoria d'edat. Les propostes, recollides de forma sistemàtica en la Resolució de 15 de juliol de 2011, ja es van adreçar en aquell moment als departaments de Benestar i Família i d'Interior i a la Fiscalia.

En concret, el Síndic de Greuges ha suggerit:

1. Que aquests joves no es considerin indocumentats i que es tingui en compte l’edat que consta en la seva documentació legal, sempre que no estigui invalidada i sempre que no es pugui acreditar legalment una situació de majoria d’edat.
2. Que, independentment de les actuacions endegades per via mèdica, que l’administració competent en la protecció de menors (DGAIA) i altres organismes competents duguin a terme de manera sistemàtica actuacions per la via documental, a fi de verificar el grau de validesa i d’adequació de la tramitació de la documentació aportada (passaports, certificats de naixement, llibres de família, etc.), i que la determinació de la majoria d’edat no es faci únicament per mitjà de les proves mèdiques quan hi ha documentació legal en regla, com s’està fent actualment en molts casos.
3. Que, d’acord amb el principi favor minoris, es practiquin proves mèdiques de determinació de l’edat només en cas que no hi hagi dubte, per aparença física o per qualsevol altra condició, d’una situació de majoria d’edat, i que es reguli què es considera “dubte raonable”.
4. Que s'apliqui el principi de proporcionalitat a l’hora d’adoptar la decisió de practicar proves de determinació de l’edat als joves estrangers no acompanyats, especialment quan tinguin un passaport en què consti una edat legal propera a la majoria d’edat
5. Que quan la policia localitzi un jove estranger no acompanyat que declari que és menor d’edat ho notifiqui a la DGAIA perquè se li pugui prestar atenció immediata.
6. En cas que es decideixi la pràctica de la prova, atenent els criteris anteriors, el Síndic ha suggerit:

• Que la DGAIA es coordini amb la Fiscalia, a fi que pugui conèixer de manera  immediata l’existència d’un jove que declara que és menor d’edat, abans que se li practiquin les proves de determinació de l’edat, amb l’objectiu de garantir-ne l’atenció immediata mentre aquest procés es duu a terme, tal com preveu la normativa vigent.
• Que, atès que aquestes proves comporten una intervenció corporal, es garanteixi el consentiment del jove, que ha de ser informat sobre el procediment i les seves conseqüències.
• Que es garanteixi l’assistència lletrada d’ofici als menors que són objecte d’un procés de determinació de l’edat.
• Que es donin garanties jurídiques als joves a qui s’ha determinat la majoria d’edat d’oposició al resultat de les proves i de sol·licitud de proves complementàries per a la revisió del resultat.
• Que la DGAIA obri un expedient administratiu a tots aquests joves, encara que les proves determinin una situació de majoria d’edat, i valori, cas per cas, si la determinació de l’edat s’ha fet de manera adequada, a fi que pugui tancar el corresponent expedient per majoria d’edat o pugui iniciar, si en té cap dubte, noves actuacions per determinar-ne l’edat amb més precisió.
• Que la DGAIA especifiqui i reguli en què consisteix l’atenció immediata (mentre dura el procés de determinació de l’edat), des d’una perspectiva comprensiva dels drets dels infants, i que vetlli per garantir l’acompanyament adequat d’aquests joves en el procés de determinació de l’edat.
• Que la DGAIA vetlli pel dret del presumpte menor sense referents familiars a ser informat degudament respecte dels seus drets i procediments que l’afecten. La manca d’intervenció de l’administració competent en la protecció de menors davant d’un cas de manca d’assistència lletrada (per exemple, proporcionant informació als joves dels recursos existents) pot representar un dèficit en la seva atenció immediata des del moment en què no actua davant d’un procés de possible indefensió.
• El Síndic de Greuges demana al Departament de Benestar Social i Família que la DGAIA declari amb caràcter d’urgència el desemparament preventiu dels joves estrangers no acompanyats, un cop s’hagi detectat una possible situació de desemparament i mentre està en espera de determinar-ne l’edat per decret de Fiscalia, i que, en cas que se’n determini la minoria, tuteli el menor i en tramiti la documentació de manera immediata.