L’Acte Institucional del Dia Internacional contra la pobresa organitzat per la Taula del Tercer Sector (formada per 42 entitats) i LaFede al Centre Cívic del Besòs va ser “un acte de justícia” segons manifesta el periodista Toni Marín, presentador de l’acte, en el què era “necessari posar de manifest la lluita contra la desigualtat”, lluita que la crisi ha fet més gran, assegurava. En un dels seus exemples va remarcar que “130 milions de persones al món viuen amb menys d’un dòlar al dia”. Per Marín la crisi ha agradat un repte pel que lluitar.
Àngels Guiteras, presidenta de la Taula del Tercer Sector, va dir: “La pobresa es extensa, severa i posa a prova les entitats de Catalunya”. Creu que s’està vivint “un canvi d’època” que accepten però davant del que no es resignen i demanen una sortida més igualitària a través de compromisos de tots. La dada més exemplificar va ser que “240.000 persones treballadores són pobres”.
Guiteras va remarca que “la política social és l’essència pel desenvolupament econòmic i la justícia democràtica” i que “o avancem en drets o retrocedim en democràcia”. “No podem esperar que tot ho facin els governs” s’ha de promulgar una cooperació de compromís ciutadà, va dirà. I també va alabar que la realitat és que amb la disminució de finançament s’està elevant el compromís per part dels ciutadans. A més, va demanar la creació d’un calendari per fer més viable els compromisos que assoleixen, ja que com diu fan “molt amb poc”.
La presidenta també va fer denuncia de les mesures aprovades al ple del Parlament en favor de la pobresa, unes mesures que troba “insuficients” i que “no s’han portat a terme”. I per posar remei va demanar un pacte consensuat que treballi per “denunciar i canviar mesures socials i fiscals injustes” amb mesures com un sistema de rendes mínimes o una ampliació dels ajuts de lloguer per a famílies amb risc de desnonaments, entre d’altres, ja que assegura que “ens hi juguem el futur”. I per últim, va reptar a “seguir lluitant pels drets de la ciutadania” “per constituir la clau del progrés social del nostre país”.
Miriam Acebillo, presidenta de LaFede, entitat que se suma al acte per segon any consecutiu, creu que la lluita per la eradicació de la pobresa esdevé global i local alhora i va fer èmfasi en el sistema social. Entén la pobresa com una “vulneració de drets” i per tant com una crisi del sistema agreujada per les retallades, alarma. Va reclamar una fiscalitat justa per garantir els drets mitjançant una organització equitativa dels bens, i va remarcar, com ho fa també Nacions Unides, que això és una “obligació de l’Estat” que va adquirir amb el Pacte Internacional de Dret. De la mateixa forma, va destacar que hi ha una “responsabilitat a l’exterior”, una responsabilitat “ètica” que “no entén de murs” de la que assegura “en oblidem fàcilment” i que també té cabuda en els nostres marcs legals. I per tant conclou que “la solidaritat i redistribució de riquesa també són obligacions” i de no fer-ho tenen conseqüències que ens recorden l’errada com és el cas de l’ébola.
Com a demandes de ciutadania va transmetre la “supeditació de drets als mercats” exemplificada amb les nombroses marees i plataformes dels últims anys. I va recordar que “hi ha mecanismes per controlar l’evasió fiscal” i va exigir establir-los. A més, va fer critica al recordar que “les prioritats es mostren als pressupostos” i que s’ha de “tenir present el pla de responsabilitats socials en el moment en que s’està construint el futur” perquè la pobresa és igual a desigualtat i el capitalisme no permet el desenvolupament. Va mostrar la seva preocupació per la “creixent desigualtat” perillosa pel progrés, segons creu. Opina que s’ha de canviar la base de l’esquema econòmic. I ànima a que “davant de l’immobilisme siguem tossudes i no deixem defallir”.
El presentador després d’opinar que “difícilment es pot portar la contraria” a les opinions i propostes suggerides per les presidentes, va iniciar un debat al voltant del manifest de que minuts més tard es llegiria un fragment, el Manifest 2014 de Pobresa Zero ‘Una fiscalitat injusta ens empobreix’. El debat amb Miguel Àngel Mayo, d’una Plataforma per una fiscalitat justa, i Mercè Costa, doctora d’economia de la UB, va instruir en què els “impostos són eines per controlar el sistema fiscal”, unes eines que s’han d’aplicar per assentar “noves bases” perquè ens trobem davant una “fiscalitat injusta” que no fa pagar en funció de les rendes i que eludeix de pagar aquells que més tenen carregant més partides als que menys en tenen, accions que podem fer però que no fem, segons assegura Costa. A més, Mayo va remarcar la visibilitat de la utilitat justa dels impostos recaptats, una responsabilitat política que també ha de recordar recolzar el benestar.
Els parlants van deixar clar que hi ha valors que no s’ingressen i parteixen fora, fet que agreuja la deute pública. Costa va evidenciar que ens trobem davant d’un “mal endèmic de la societat” que es pot resoldre amb una educació dels governs cap a la consciència fiscal dels ciutadans, consciència que es viu als països del nord amb la filosofia que “no defraudo a hisenda sinó al ciutadans”. Uns canvis que assegura que “els que ha de fer no estan disposats a fer-ho” i que es notarien a curt termini. Mayo va animar amb: “encara que estigui tot dit fa falta dir-ho més alt perquè la situació va a pitjor”. Ambdós, es van mostrar pessimistes perquè recorden que amb el capitalisme impera el principi d’eficiència per sobre del d’equitat, principis que son contraris.
La Consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, Neus Munté, va mostrar el seva complaença pel manifest i el seu agraïment a la Taula del Tercer Sector per ser un dels seus aliats estratègic i un “potent motor de canvi”. Va recordar que ens trobem davant d’una” responsabilitat compartida” davant de la què el govern treballa per mantenir una “xarxa de protecció imprescindible per la cohesió social en lluita per la justícia social “ per mitjà de beques menjador i d’altres ajuts pressupostaris, mesures amb les que seguiran l’any vinent.
I es va lamentar de no haver assolit acord en consens parlamentari en l’àmbit de la pobresa, “una lacra social”, com amb fet amb el de joventut, infància i salut mental. D’igual manera que va lamentar la reducció d’“aportacions en àmbit social amb clara incidència sobre les persones amb més vulnerabilitat” que creu, es podria arreglar amb una hisenda pròpia que lluités per una “recuperació econòmica al servei de les persones”, fet que veu possible, ja que “hi ha molta experiència en consciència d’àmbit social a Catalunya”.
L’acte, que també va comptar amb un concert de jazz i un pica-pica, va ser clausurat amb declaracions de l’alcalde Xavier Trias.
Àngels Guiteras, presidenta de la Taula del Tercer Sector, va dir: “La pobresa es extensa, severa i posa a prova les entitats de Catalunya”. Creu que s’està vivint “un canvi d’època” que accepten però davant del que no es resignen i demanen una sortida més igualitària a través de compromisos de tots. La dada més exemplificar va ser que “240.000 persones treballadores són pobres”.
Guiteras va remarca que “la política social és l’essència pel desenvolupament econòmic i la justícia democràtica” i que “o avancem en drets o retrocedim en democràcia”. “No podem esperar que tot ho facin els governs” s’ha de promulgar una cooperació de compromís ciutadà, va dirà. I també va alabar que la realitat és que amb la disminució de finançament s’està elevant el compromís per part dels ciutadans. A més, va demanar la creació d’un calendari per fer més viable els compromisos que assoleixen, ja que com diu fan “molt amb poc”.
La presidenta també va fer denuncia de les mesures aprovades al ple del Parlament en favor de la pobresa, unes mesures que troba “insuficients” i que “no s’han portat a terme”. I per posar remei va demanar un pacte consensuat que treballi per “denunciar i canviar mesures socials i fiscals injustes” amb mesures com un sistema de rendes mínimes o una ampliació dels ajuts de lloguer per a famílies amb risc de desnonaments, entre d’altres, ja que assegura que “ens hi juguem el futur”. I per últim, va reptar a “seguir lluitant pels drets de la ciutadania” “per constituir la clau del progrés social del nostre país”.
Miriam Acebillo, presidenta de LaFede, entitat que se suma al acte per segon any consecutiu, creu que la lluita per la eradicació de la pobresa esdevé global i local alhora i va fer èmfasi en el sistema social. Entén la pobresa com una “vulneració de drets” i per tant com una crisi del sistema agreujada per les retallades, alarma. Va reclamar una fiscalitat justa per garantir els drets mitjançant una organització equitativa dels bens, i va remarcar, com ho fa també Nacions Unides, que això és una “obligació de l’Estat” que va adquirir amb el Pacte Internacional de Dret. De la mateixa forma, va destacar que hi ha una “responsabilitat a l’exterior”, una responsabilitat “ètica” que “no entén de murs” de la que assegura “en oblidem fàcilment” i que també té cabuda en els nostres marcs legals. I per tant conclou que “la solidaritat i redistribució de riquesa també són obligacions” i de no fer-ho tenen conseqüències que ens recorden l’errada com és el cas de l’ébola.
Com a demandes de ciutadania va transmetre la “supeditació de drets als mercats” exemplificada amb les nombroses marees i plataformes dels últims anys. I va recordar que “hi ha mecanismes per controlar l’evasió fiscal” i va exigir establir-los. A més, va fer critica al recordar que “les prioritats es mostren als pressupostos” i que s’ha de “tenir present el pla de responsabilitats socials en el moment en que s’està construint el futur” perquè la pobresa és igual a desigualtat i el capitalisme no permet el desenvolupament. Va mostrar la seva preocupació per la “creixent desigualtat” perillosa pel progrés, segons creu. Opina que s’ha de canviar la base de l’esquema econòmic. I ànima a que “davant de l’immobilisme siguem tossudes i no deixem defallir”.
El presentador després d’opinar que “difícilment es pot portar la contraria” a les opinions i propostes suggerides per les presidentes, va iniciar un debat al voltant del manifest de que minuts més tard es llegiria un fragment, el Manifest 2014 de Pobresa Zero ‘Una fiscalitat injusta ens empobreix’. El debat amb Miguel Àngel Mayo, d’una Plataforma per una fiscalitat justa, i Mercè Costa, doctora d’economia de la UB, va instruir en què els “impostos són eines per controlar el sistema fiscal”, unes eines que s’han d’aplicar per assentar “noves bases” perquè ens trobem davant una “fiscalitat injusta” que no fa pagar en funció de les rendes i que eludeix de pagar aquells que més tenen carregant més partides als que menys en tenen, accions que podem fer però que no fem, segons assegura Costa. A més, Mayo va remarcar la visibilitat de la utilitat justa dels impostos recaptats, una responsabilitat política que també ha de recordar recolzar el benestar.
Els parlants van deixar clar que hi ha valors que no s’ingressen i parteixen fora, fet que agreuja la deute pública. Costa va evidenciar que ens trobem davant d’un “mal endèmic de la societat” que es pot resoldre amb una educació dels governs cap a la consciència fiscal dels ciutadans, consciència que es viu als països del nord amb la filosofia que “no defraudo a hisenda sinó al ciutadans”. Uns canvis que assegura que “els que ha de fer no estan disposats a fer-ho” i que es notarien a curt termini. Mayo va animar amb: “encara que estigui tot dit fa falta dir-ho més alt perquè la situació va a pitjor”. Ambdós, es van mostrar pessimistes perquè recorden que amb el capitalisme impera el principi d’eficiència per sobre del d’equitat, principis que son contraris.
La Consellera de Benestar Social i Família de la Generalitat de Catalunya, Neus Munté, va mostrar el seva complaença pel manifest i el seu agraïment a la Taula del Tercer Sector per ser un dels seus aliats estratègic i un “potent motor de canvi”. Va recordar que ens trobem davant d’una” responsabilitat compartida” davant de la què el govern treballa per mantenir una “xarxa de protecció imprescindible per la cohesió social en lluita per la justícia social “ per mitjà de beques menjador i d’altres ajuts pressupostaris, mesures amb les que seguiran l’any vinent.
I es va lamentar de no haver assolit acord en consens parlamentari en l’àmbit de la pobresa, “una lacra social”, com amb fet amb el de joventut, infància i salut mental. D’igual manera que va lamentar la reducció d’“aportacions en àmbit social amb clara incidència sobre les persones amb més vulnerabilitat” que creu, es podria arreglar amb una hisenda pròpia que lluités per una “recuperació econòmica al servei de les persones”, fet que veu possible, ja que “hi ha molta experiència en consciència d’àmbit social a Catalunya”.
L’acte, que també va comptar amb un concert de jazz i un pica-pica, va ser clausurat amb declaracions de l’alcalde Xavier Trias.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari