En el marc del XIII Congrés de Ciutats Educadores, aquest divendres passat el Social.cat va visitar el Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA), un servei d'atenció a dones maltractades situat a l’antic sanitari mental de Nou Barris, ara transformat en equipaments municipals pel districte.
La llei catalana contempla no nomès la violència en l'àmbit domèstic, sinó també en l'àmbit comunitari i laboral. A més des del SARA creuen que els afectats principals no són únicament les dones sinó que també ho son els fills, infants i adolescents, i en alguns casos mares o germans que viuren a l’habitatge i són afectats de primera línia, independentment de l’impacte en què es dóna la violència; així com lesbianes, transsexuals i discapacitats que pateixen abús de dominació patriarcal.
Per això, SARA contempla la violència masclista com un problema estructural i disposa d’una primera línia d'atenció ambulatòria, que funciona com un CAP, i una segona amb centres d’urgència que s’activen en cas de risc. Aquests serveis són conformats centres d’acollida, d’atenció 24 hores per a tots els principals afectats que ho necessitin. La novetat d'aquest servei és la inclusió de les víctimes col·laterals com a afectats, persones de l’entorn a les víctimes directes que poden rebre amenaces o somatitzar aquests tipus de violència, a més d’una assessoria a l’entorn i a professionals. També tenen un servei a homes amb que es fan sessions setmanals i seguiments anuals, especialment en el tractament de rol de pare i la relació amb l’infant.
Al SARA també disposen d’un equip d’interpretació i mediació cultural perquè. d'una banda la dona es pugui expressar en la seva llengua i de l'altra, es puguin tenir en compte les característiques culturals del seu origen a l'hora d'abordar les seves problemàtiques. No obstant, sempre se segueix el mateix protocol d’actuació amb una atenció a la persona individualitzada i personalitzada. Segons la persona i la fase en que es trobi –de 7 que n'hi ha-, el procés d’exploració és diferent.
El SARA incorporarà nous serveis a partir del 25 de desembre quan activarà l'ajuda a joves que viuen violència fora del seu entorn domèstic o que son víctimes de violència per no respondre als models de gènere establers pel patriarcat. A aquests joves se’l proporcionarà un servei telefònic directe a educadors i un servei de correu electrònic. Després d'aquest, el següent repte serà treballar amb bandes organitzades.
Margarida Saez, técnica del programa de maltractament, explica que des del SARA, no es tracta els afectats com a víctimes sinó com a supervivent, ja que així s'evita situa-los en un rol passiu. Saez alerta que més de la meitat de les dones no denuncien i algunes ateses al SARA només volen reduir la violència però no finalitzar la relació. Saez ha explicat que es els casos que la violència suposa un alt risc, es minimitzada i afecta al desenvolupament dels nens, la Generalitat ha implementat un protocol per actuar d'ofici en el qual es pot intervenir en la ruptura de la parella.
Saez remarca que el primer pas és alliberar-se de la violència masclista però el procés no acaba aquí. Quan la parella s'ha separat, la violència sovint continua a traves dels règims de visites dels fills. Per això, el treball amb mares i fills que han patit aquestes agressions continua amb teràpies de grup. Actualment el SARA té 13 projectes psicoterapèutics grupals en marxa.
Un 23'6% de les dones a Catalunya pateixen violència masclista
En un estudi realitzat pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya amb una mostra significativa al 2009, un 23’6 % de les dones a Catalunya havien patit alguna de les agressions de gènere del llistat presentat a l’enquesta, i a Barcelona un 29'9%. D’aquest últim percentatge, 1 de cada 3 eren agressions greus. A més un 1’7% havien patit una lesió greu l’any anterior, cosa que suposava 11.000 dones, dones que no havien arribat al servei. L'any 2013 el SARA va atendre 1345 dones, sense comptar altres afectats directes.
Per això, SARA contempla la violència masclista com un problema estructural i disposa d’una primera línia d'atenció ambulatòria, que funciona com un CAP, i una segona amb centres d’urgència que s’activen en cas de risc. Aquests serveis són conformats centres d’acollida, d’atenció 24 hores per a tots els principals afectats que ho necessitin. La novetat d'aquest servei és la inclusió de les víctimes col·laterals com a afectats, persones de l’entorn a les víctimes directes que poden rebre amenaces o somatitzar aquests tipus de violència, a més d’una assessoria a l’entorn i a professionals. També tenen un servei a homes amb que es fan sessions setmanals i seguiments anuals, especialment en el tractament de rol de pare i la relació amb l’infant.
Al SARA també disposen d’un equip d’interpretació i mediació cultural perquè. d'una banda la dona es pugui expressar en la seva llengua i de l'altra, es puguin tenir en compte les característiques culturals del seu origen a l'hora d'abordar les seves problemàtiques. No obstant, sempre se segueix el mateix protocol d’actuació amb una atenció a la persona individualitzada i personalitzada. Segons la persona i la fase en que es trobi –de 7 que n'hi ha-, el procés d’exploració és diferent.
El SARA incorporarà nous serveis a partir del 25 de desembre quan activarà l'ajuda a joves que viuen violència fora del seu entorn domèstic o que son víctimes de violència per no respondre als models de gènere establers pel patriarcat. A aquests joves se’l proporcionarà un servei telefònic directe a educadors i un servei de correu electrònic. Després d'aquest, el següent repte serà treballar amb bandes organitzades.
Margarida Saez, técnica del programa de maltractament, explica que des del SARA, no es tracta els afectats com a víctimes sinó com a supervivent, ja que així s'evita situa-los en un rol passiu. Saez alerta que més de la meitat de les dones no denuncien i algunes ateses al SARA només volen reduir la violència però no finalitzar la relació. Saez ha explicat que es els casos que la violència suposa un alt risc, es minimitzada i afecta al desenvolupament dels nens, la Generalitat ha implementat un protocol per actuar d'ofici en el qual es pot intervenir en la ruptura de la parella.
Saez remarca que el primer pas és alliberar-se de la violència masclista però el procés no acaba aquí. Quan la parella s'ha separat, la violència sovint continua a traves dels règims de visites dels fills. Per això, el treball amb mares i fills que han patit aquestes agressions continua amb teràpies de grup. Actualment el SARA té 13 projectes psicoterapèutics grupals en marxa.
Un 23'6% de les dones a Catalunya pateixen violència masclista
En un estudi realitzat pel Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya amb una mostra significativa al 2009, un 23’6 % de les dones a Catalunya havien patit alguna de les agressions de gènere del llistat presentat a l’enquesta, i a Barcelona un 29'9%. D’aquest últim percentatge, 1 de cada 3 eren agressions greus. A més un 1’7% havien patit una lesió greu l’any anterior, cosa que suposava 11.000 dones, dones que no havien arribat al servei. L'any 2013 el SARA va atendre 1345 dones, sense comptar altres afectats directes.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari