Els deu reptes pendents de Catalunya amb la infància

Aquesta setmana el representant del Síndic de Greuges, Rafael Ribó, i l'adjunta per a la defensa dels drets dels  infants i els adolescents, Maria Jesús Larios, han lliurat a la presidenta del  Parlament, Núria de Gispert, l’Informe anual sobre els drets dels infants. Ribó ha volgut destacar deu reptes principals en  què cal posar l'accent per donar compliment efectiu a la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l'infant, que avui commemora el 25è aniversari.

Els deu reptes són els següents:

1. Mancances en l'escolta efectiva dels infants  
En general, els serveis que atenen els infants no han incorporat el canvi de  paradigma que implica la Convenció, que suposa escoltar l'infant en qualsevol  decisió que l'afecti.  

2. Inadequació dels recursos del sistema de protecció a les necessitats dels  infants  
El baix pes de l'acolliment familiar fa que una part dels infants i adolescents  dins el sistema de protecció no tinguin assignat el recurs més adequat a les  seves necessitats. A tall d'exemple, més de 300 infants residents en centres  estan pendents d'un acolliment familiar.

3. La invisibilitat del maltractament 
El fenomen de la violència contra els infants i adolescents no és prou visible.  Cal continuar conscienciant la població i formant els professionals per  garantir la prevenció i la detecció del maltractament.  

4. Dèficits en la inclusió dels infants amb discapacitat 
Malgrat els reconeixements normatius, els infants amb discapacitat tenen  mancances en l'atenció integral que garanteixi el seu màxim  desenvolupament i també en el seu dret a escolaritzar-se de forma inclusiva i  amb plenes garanties.  

5. Mancances en la garantia del dret a la salut mental 
La probabilitat de patir un trastorn mental és més alta com més baixa és la  classe social. La xarxa de salut mental infantil i juvenil està infradotada per  assumir plenament l'atenció ambulatòria i residencial que requereixen els  infants i adolescents.  

6. La pobresa infantil i la necessitat d'una renda garantida per combatre-la 
A Catalunya, el 29,4% d'infants menors de setze anys es troba en situació de  pobresa relativa (dades Idescat 2012) i la renda mínima d'inserció no arriba a  totes les famílies ni garanteix que disposin dels mitjans econòmics necessaris  per atendre les necessitats dels infants.

7. Mancances en les polítiques d'acompanyament familiar  
Les polítiques de suport a les famílies presenten mancances estructurals  derivades de la baixa inversió pública, agreujades per l'increment de les  necessitats socials de les famílies i la complexitat de la intervenció per la seva  major vulnerabilitat i les restriccions pressupostàries.

8. Manca d'equitat del sistema educatiu
Hi ha una diferència de 30 punts percentuals entre la taxa d'escolarització dels  joves de disset anys socialment més afavorits i dels menys afavorits. Una de  les polítiques clau per combatre les desigualtats educatives, l'educació infantil  de primer cicle, ha patit un retrocés, derivat, en part, de la reducció de la  despesa pública en aquesta etapa.  

9. Escolarització desequilibrada de l'alumnat
Els desequilibris en la composició social dels centres vulneren especialment la  igualtat d'oportunitats dels infants més desfavorits, sense que hi hagi hagut  una millora significativa en els nivells de segregació escolar del sistema  d'ençà de l'any 2007.  

10. Desigualtats en l'accés al lleure educatiu
La participació dels infants en el lleure educatiu està fortament afectada per  desigualtats (hi ha una diferència de més de 30 punts entre la participació en  activitats extraescolars entre els grups més ben posicionats socialment i els  grups que ho estan menys) i aquest àmbit ha estat fortament afectat per les  mesures de contenció de la despesa.