Catalunya encapçala, juntament amb Galícia i Navarra, el rànquing de les retallades en l'àmbit sanitari. És un dada de l'informe que ha elaborat Sergi Jiménez-Martín, professor d'economia de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, sobre el diagnòstic sobre els efectes de la crisi en el sistema sanitari. L'estudi també constata que entre el 2010 i el 2014 hi ha hagut un descens de la despesa del 19%, gairebé el doble de la mitjana del conjunt d'Espanya amb un descens del 10%.
L'economista vol visibilitzar, en aquest estudi, els efectes que la crisi causa a xarxa sanitària pública d'Espanya. En aquest sentit, conclou que si les retallades segueixen, la salut pública es veurà afectada. L'informe explica que el sistema sanitari català no ha patit un fort impacte fins ara perquè les retallades estan compensades per l'augment de pressupost que es va donar els anys previs a la crisi en aquest sector, d'un 20% entre el 2007 i el 2010, el mateix percentatge que s'ha reduït amb la crisi fins aleshores.
L'estudi també alerta que tot i que la majoria d'indicadors de salut a l'estat espanyol no reflecteixen encara els impactes negatius, n'hi ha uns quants que indiquen el que passaria si es seguís aquesta línia pressupostaria de retallades. Aquests són: l'estacament del progrés de disminució de la taxa de mortalitat infantil des de 2009, la disminució del pes en els nou nascuts, l'augment de malalties cròniques, l'augment d'hospitalitzacions per diabetis o l'augment d'hospitalització per depressió, ansietat o trastorns mentals.
Segons l'autor, és molt preocupant l'increment de l'obesitat, especialment la infantil, "l'autèntica epidèmia del segle XXI, sense que les polítiques públiques posades en marxa donin signes de contenir-la". En aquesta mateixa línia, l'informe assenyala que l'increment de la taxa de pobresa i dels índexs de desigualtat, d'entre un 2,5% al 4,1%, anticipen els deterioraments futur en la salut de la població.
L'informe reflecteix que per als usuaris la percepció també s'està deteriorant: l'opinió favorable ha disminuït entre 4 i 5 punts entre el 2006 i el 2013, ha augmentat del 16% el 2011 al 34% el 2013 la població que opina que les llistes d'espera són cada vegada pitjors i ha disminuït les visites al metge, especialment entre les dones. Per al treballadors dels serveis, tot i que el nombre de llocs de treball gairebé no ha variat, l'estudi posa de manifest que hi ha més precarietat i menys salaris.
L'estudi també alerta que tot i que la majoria d'indicadors de salut a l'estat espanyol no reflecteixen encara els impactes negatius, n'hi ha uns quants que indiquen el que passaria si es seguís aquesta línia pressupostaria de retallades. Aquests són: l'estacament del progrés de disminució de la taxa de mortalitat infantil des de 2009, la disminució del pes en els nou nascuts, l'augment de malalties cròniques, l'augment d'hospitalitzacions per diabetis o l'augment d'hospitalització per depressió, ansietat o trastorns mentals.
Segons l'autor, és molt preocupant l'increment de l'obesitat, especialment la infantil, "l'autèntica epidèmia del segle XXI, sense que les polítiques públiques posades en marxa donin signes de contenir-la". En aquesta mateixa línia, l'informe assenyala que l'increment de la taxa de pobresa i dels índexs de desigualtat, d'entre un 2,5% al 4,1%, anticipen els deterioraments futur en la salut de la població.
L'informe reflecteix que per als usuaris la percepció també s'està deteriorant: l'opinió favorable ha disminuït entre 4 i 5 punts entre el 2006 i el 2013, ha augmentat del 16% el 2011 al 34% el 2013 la població que opina que les llistes d'espera són cada vegada pitjors i ha disminuït les visites al metge, especialment entre les dones. Per al treballadors dels serveis, tot i que el nombre de llocs de treball gairebé no ha variat, l'estudi posa de manifest que hi ha més precarietat i menys salaris.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari