La consellera de Benestar Social, Neus Munté va confirmar que des de la posada en marxa de la Llei de Dependència al 2007, 10.074 barcelonesos amb la dependència aprovada van morir a l’espera que la Generalitat fes un Programa Individual d’Atenció (PIA) i, que per tant, se’ls facilités la prestació adequada al grau de dependència que se’ls havia assignat. A aquest problema se suma la dificultat d'accedir a una residència.
Els retard en els procediments i els temps de les tramitacions augmenten i s’allarguen per sobre del que dicta la norma. Segons Alberto Caballero, treballador social del Col·legi Oficial de Treballadors Socials de Catalunya, “la falta de recursos condiciona totalment el desenvolupament de la normativa”. Benestar ho ratifica, ja que afirma que el temps promig d’espera a Barcelona des que una persona presenta la sol·licitud de valoració de la dependència fins que el Servei de Valoració de la Dependència de la Generalitat (SEVAD) avalua el seu grau d’autonomia i se’l notifica supera els tres mesos. A Barcelona, 630 de las 2.129 persones que esperaven la valoració del seu grau a finals de juny de 2014 estaven fora del temps que marca la normativa.
A més, un cop reconeguda la dependència, l’usuari he d’esperar uns sis mesos per que els serveis socials l’elaborin el PIA corresponent al seu estat. Els experts alerten que els grans retards es formen al fer efectiu el PIA perquè ni la Generalitat ni el Govern espanyol tenen capacitat financera per a fer front als costos que suposa matenir la llei. A finals de junys més de 2.300 barcelonins amb el PIA aprovat restaven a la llista d’espera per a rebre la seva prestació. Tot i això, Munté recorda que “el Real Decret-Llei de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la compatibilitat estableix que les prestacions econòmiques per a cures a l’entorn familiar queden subjectes a un període de suspensió de dos anys.”
L’accés públic a les residencies per a persones dependents
L’accés a una plaça pública a residències par a majors també està col·lapsat per l’excés de sol·licituds. Gairebé 6.500 barcelonins està en llista d’espera. Iñaki Antón, vicedirector de l’Associació de Directors de Centres d’Atenció a la Dependència Gerontològica (Ascad) alerta que “l’única forma per la que s’està rebaixant la llista d’espera és perquè la gent mort” ja que “no s’han ampliat places públiques i cada cop més s’estan tancant més centres per motius econòmics”. Segons Antón, la llista d’espera per accedir a una plaça a Barcelona pot arribar als dos anys.
Els experts asseguren que la suspensió de la Prestació Econòmica Vinculada (PEV) a l’estiu de 2013, que ajuda a fer front als costos d’una plaça privada mentre s’aconsegueix un llit a la pública, va agreujar encara més la problemàtica. I denuncies que tot i que fa dos mesos la Generalitat va donar instruccions de reactivar aquestes prestacions, només s’han obert a usuaris valorats com grans dependents, de grau III. Antón adverteix que “augmenta la mortalitat de les persones a les seves cases” i que cada cop més els ancians entren en pitjors condicions als geriàtrics.
A més, un cop reconeguda la dependència, l’usuari he d’esperar uns sis mesos per que els serveis socials l’elaborin el PIA corresponent al seu estat. Els experts alerten que els grans retards es formen al fer efectiu el PIA perquè ni la Generalitat ni el Govern espanyol tenen capacitat financera per a fer front als costos que suposa matenir la llei. A finals de junys més de 2.300 barcelonins amb el PIA aprovat restaven a la llista d’espera per a rebre la seva prestació. Tot i això, Munté recorda que “el Real Decret-Llei de mesures per garantir l’estabilitat pressupostària i de foment de la compatibilitat estableix que les prestacions econòmiques per a cures a l’entorn familiar queden subjectes a un període de suspensió de dos anys.”
L’accés públic a les residencies per a persones dependents
L’accés a una plaça pública a residències par a majors també està col·lapsat per l’excés de sol·licituds. Gairebé 6.500 barcelonins està en llista d’espera. Iñaki Antón, vicedirector de l’Associació de Directors de Centres d’Atenció a la Dependència Gerontològica (Ascad) alerta que “l’única forma per la que s’està rebaixant la llista d’espera és perquè la gent mort” ja que “no s’han ampliat places públiques i cada cop més s’estan tancant més centres per motius econòmics”. Segons Antón, la llista d’espera per accedir a una plaça a Barcelona pot arribar als dos anys.
Els experts asseguren que la suspensió de la Prestació Econòmica Vinculada (PEV) a l’estiu de 2013, que ajuda a fer front als costos d’una plaça privada mentre s’aconsegueix un llit a la pública, va agreujar encara més la problemàtica. I denuncies que tot i que fa dos mesos la Generalitat va donar instruccions de reactivar aquestes prestacions, només s’han obert a usuaris valorats com grans dependents, de grau III. Antón adverteix que “augmenta la mortalitat de les persones a les seves cases” i que cada cop més els ancians entren en pitjors condicions als geriàtrics.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari