Dones: treballen més, cobren menys i són més precàries

La doble càrrega laboral i domèstica femenina fa que la probabilitat de patir un trastorn mental sigui un 5% superior als homes

La diferència salarial entre homes i dones ha augmentat amb la crisis, d'un 18,5% el 2009 a un 19,8% el 2011. Així mateix, la taxa de risc de pobresa malgrat tenir feina, també ha incrementat. L'11,9% dels treballadors i el 12,4% de treballadores tenen risc de patir una situació de vulnerabilitat.

Són dades de l'informe INSOCAT sobre 'Crisis, gènere i pobresa', presentat divendres per l'ECAS, la Federació d'Entitats Catalanes d'Acció Social que treballen de manera prioritària amb col·lectius en situació o risc d'exclusió social. El monogràfic "pretén abordar des de la visió de gènere tots els factors que s'interrelacionen en la pobresa", ha explicat la presidenta de la federació, Teresa Crespo.

El document demostra que "la dona ha estat fortament colpejada per la crisi", ha dit Crespo, i toca sis àmbits: el mercat laboral, la distribució de les tasques familiars, salut, sensellarisme, protecció social i condició de vida i pobresa a les llars catalanes.

L'informe destaca un augment de la presència de les dones al mercat laboral i l'atribueix a la davallada dels sectors productius específics de mà d'obra masculina, com són la construcció i la indústria. Dit d'una altra manera, "moltes dones que no eren actives al mercat de treball han cercat feina per primera vegada, per compensar la falta d'ingressos per part del marit", ha afirmat Salvador Busquets, director de Càritas Diocesana de Barcelona. No obstant, des del 2009 la taxa d'ocupació femenina ha caigut un 0,3% com a conseqüència de la crisi.  

Així mateix, tot i que el nombre de dones amb estudis superiors supera el d'homes, aquestes tenen majors dificultats per trobar feina i quan n'aconsegueixen els contractes sovint són per treballs  inferiors al nivell que els correspondria per titulació. A més, la taxa de treball parcial d'elles (23,4%) triplica la dels homes (8,1%), una tendència que es manté des del 2008.

Alguns estudis indiquen que el motiu pel qual les dones tenen un índex més alt de treball a temps parcial és la necessitat de conciliar la vida familiar i professional. D'altres, però, defensen que les jornades vénen imposades pel mercat laboral. Fina Rubio, presidenta de la Fundació Surt, coincideix amb la darrera afirmació i assegura que "les jornades parcials de les dones són imposades, no escollides".


La doble jornada laboral femenina

La disminució de la cobertura de les polítiques socials i el deteriorament de l'estat del benestar traslladen a l'àmbit privat tasques abans cobertes pel sistema públic de protecció. Les persones que no presenten una gran dependència, per exemple, ja no reben atenció pública, motiu pel qual la família se n'ha de fer càrrec.

La cura de persones dependents la desenvolupen les dones en un 83% dels casos. A més, són elles qui dediquen més hores a la llar, quatre davant de les dues que hi inverteixen els homes. Així, doncs, l'informe posa de manifest la doble jornada (laboral i domèstica) femenina. Una situació que es veu agreujada en el cas de les famílies monoparentals, un 94% de les quals estan encapçalades per dones.

La jornada laboral parcial i la discriminació salarial i d'accés a càrrecs superiors que pateixen les dones deriven en pensions de menor quantia. D'acord amb dades de l'Institut Nacional de la Seguretat Social, la pensió mitjana de les dones espanyoles és un 38% inferior a la dels homes, 659 euros per mes davant dels 1,067 que cobren ells. De la mateixa manera, un 90% dels beneficiaris de pensions no contributives, és a dir, de prestacions econòmiques adreçades a les persones amb pocs recursos i que no poden acollir-se a cap cobertura per no haver cotitzat, són dones.


Afectacions de la crisi en la salut

Sònia Fuertes, subdirectora de l'Àrea d'Insersió Social de la Fundació Salut i Comunitat, ha apuntat durant la presentació de l'estudi que existeixen dues dimensions de la salut: la subjectiva, corresponent a la percepció de l'individu, i l'objectiva corresponent a la presència constatada de trastorns.

D'acord amb l'informe, l'autopercepció positiva de la salut és lleugerament més baixa entre les dones que entre els homes, amb independència de la seva edat, tot i que la bretxa és més accentuada en la franja entre els 45 i els 64 anys (78,4% versus 69,6%). Així mateix, l'INSOCAT posa de manifest que existeix una major percepció positiva entre els membres de classe alta, un 80,7% davant del 77% de la classe baixa, i les persones amb major nivell d'estudis, un 91,2%  davant del 59% del grup amb formació bàsica.

Pel què fa a la dimensió objectiva, les dones també pateixen trastorns crònics en major mesura que els homes. Les dades publicades per l'enquesta de Salut de Catalunya el 2013 revelen que un 41,7% de les dones pateixen algun problema de salut o malaltia crònica, davant del 35,4% en el cas dels homes.

La probabilitat de patir un trastorn mental, a més, també és superior entre les dones (15,10% versus 9,60%). Fuertes ha assegurat que 'elles' pateixen més ansietat i estrès com a conseqüència de la doble càrrega que suporten: la familiar i la laboral. Així mateix, ha destacat que un dels factors que contribueix a aquesta desigualtat de gènere en l'àmbit de salut són les hores de son i la pròpia autoexigència, ja que les dones senten que "han de donar resposta i abastar a tot".

A aquest factor, "cal sumar-li la manca d'estudis de farmacocinètica que permetin ajustar la medicació per tractar els trastorns en les dones, motiu pel qual sovint estan sobre-medicades", ha assegurat Fuertes, qui també ha destacat que els aturats pateixen depressió o ansietat en major mesura, fet que demostra que les dificultats econòmiques i laborals afecten al benestar psicològic.

Per la seva banda, Joan Uribe, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials, ha ressaltat les  condicions d’especial duresa que pateixen les dones sense llar, entre les quals “un 15-20% pateixen una malaltia mental diagnosticada”.

En acabar la presentació de l'INSOCAT, tots els ponents han coincidit en afirmar que les dones "són invisibles en el terreny de l'exclusió i el mercat laboral" i que es fa difícil trobar dades segregades per gènere que permetin saber l'impacte diferencial de la crisi en homes i dones.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article