Catalunya‭ té una bona salut educativa segons Save the Children

Ocupa la tercera posició‭ en un rànquing de comunitats autònomes que ha publicat l'ONG

Catalunya és la tercera comunitat autònoma pel què fa a equitat‭ ‬educativa,‭ ‬això és que presenta un sistema educatiu just, inclusiu i de qualitat per a totes les persones que en fan ús.‭ ‬Per davant hi té‭ el País Basc, ‬l‭’‬únic que compte amb una valoració molt bona, i Madrid que té una equitat "alta".

Són‭ ‬dades‭ ‬de l‭’‬informe‭ ‬Il‭·‬luminant el futur:‭ ‬invertir en educació és lluitar contra la pobresa infantil publicat per l‭’‬ONG Safe The Children fa pocs dies. Aquest‬ document‭ ‬posa de manifest una relació directa entre la pobresa,‭ ‬la desigualtat i el sistema educatiu‭; ‬i estableix un índex d‭’‬equitat educativa en base a‭ ‬14‭ ‬indicadors,‭ referits a diferents aspectes, tant de l'àmbit escolar com fora d'aquest.

‭L'ONG considera que si bé l'educació formal és determinant en l'equitat educativa, el desenvolupament d'habilitats i talents (o la seva limitació), es produeixen també en temps compartits amb la família, les amistats i l'entorn més pròxim a l'infant. Així, per exemple, són indicadors els horaris educatius, l'accés a Internet a les aules, la taxa d'abandonament escolar, però també la pràctica d'esport o l'accés a llibres a casa.

Una valoració‭ ‬“alta‭”‬ en l'índex d'equitat implica valoracions positives en la major part dels indicadors. Catalunya, per exemple, és la única de les comunitats autònomes que té ordinadors amb accés a Internet‭ ‬a tots els centres públics, de fet es troba molt per sobre del‭ ‬80%‭ ‬i el‭ ‬79%‭ ‬dels centres públics d'Astúries i Andalusia que compten amb aquest recurs.

Altres dades que recull l'estudi són que a Catalunya el‭ ‬19,1%‭ ‬d'estudiants de Secundària no obté el graduat d'ESO,‭ ‬que hi ha un‭ ‬24,7%‭ ‬de taxa d'abandonament escolar‭ ‬–molt lluny de l'objectiu europeu per al‭ ‬2020,‭ ‬que és del‭ ‬10%‭–‬,‭ ‬i que un de cada quatre joves‭ (‬25,7%‭) ‬entre‭ ‬15‭ ‬i‭ ‬24‭ ‬anys ni estudien ni treballen‭ ‬–la mitjana europea és del‭ ‬15,9%.

Pel què fa a la pràctica esportiva, un 68% dels infants entre 6 i 18 anys dur a terme alguna activitat física un mínim d'un cop a la setmana, percentatge només superat per Balears, Navarra i el País Basc.

‭L'informe ‬constata també dades negatives: a Catalunya un 24,3%‭ ‬dels infants pateixen risc‭ ‬d‭’‬exclusió social o pobresa.‭ ‬Un percentatge alt, malgrat ser‭ ‬inferior al de la mitjana espanyola,‭ ‬i només més baix en el cas de‭ ‬Navarra‭ (‬16,45%‭)‬,‭ ‬País Basc‭ (‬19,3%‭)‬,‭ ‬Madrid‭ (‬22,45%‭) ‬i Castella i Lleó‭ ‬(23,1%‭)‬.‭  

A Espanya hi ha un‭ ‬32,6%‭ ‬de població menor de‭ ‬18‭ ‬anys en risc de pobresa o exclusió social. A la UE només Bulgària‭ (‬51.5%‭)‬,‭ ‬Grècia‭ (‬38,1%‭)‬,‭ ‬Hongria‭ (‬43%‭)‬,‭ ‬Letònia‭ (‬38,4%‭)‬,‭ ‬Lituània‭ (‬35.4‭) ‬i Romania‭ (‬48,5%) presenten un risc més elevat. L'estat espanyol, doncs, es troba molt lluny del‭ ‬15,5‭ % ‬d'Alemanya i Dinamarca; i del‭ ‬13% de Finlàndia.

L'informe recorda que a mesura que la bretxa de pobresa augmenta també ho fa la bretxa educativa i, per tant, els nens procedents de famílies amb un nivell socioeconòmic més baix, o que viuen en zones amb una desavantatge social, tenen més probabilitats d'assistir amb menor regularitat a l'escola o de fer-ho en condicions de major precarietat.

L'estudi també revela una correlació entre el percentatge de menors en risc d'exclusió social i el grau d'estudis dels pares: a menor nivell d'estudis dels progenitors, major és aquest risc.  

La despesa pública en educació

La inversió del govern espanyol en educació, com a percentatge del Producte Interior Brut (PIB), ha disminuït 6.000 milions d'euros. Això situa a Espanya per sota de la mitjana de la OCDE i la Unió Europea. Com a conseqüència, la despesa per llar en l'educació ha incrementat "significativament", un 30,3% del 2006 al 2013.

Les llars catalanes invertien de mitjana 423,59 euros el 2006 en l'educació dels infants i ara n'inverteixen 504,60. Només hi dediquen més diners les llars basques, de Navarra i de Madrid, 522 euros, 534 i 639 respectivament. Totes aquestes comunitats es troben molt per sobre de la mitjana espanyola: 361 euros.

L'informe oferix una comparativa de la taxa de variació de la inversió en polítiques educatives i la despesa mitjana de les llars entre el 2007 i el 2013, on s'observa que a Catalunya s'ha reduit 11 punts la inversió del govern, mentre que ha augmentat 19 punts la inversió familiar. Malgrat això, el document situa a Catalunya a la zona alta de la taula referent a les polítiques a favor de l'equitat educativa.

L'ONG ha obert una petició per aconseguir firmes amb l'objectiu que el govern inverteixi més diners en polítiques educatives i lluiti contra la pobresa infantil.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article