Catalunya entre les comunitats amb més sanitat privatitzada

Madrid, Catalunya, Galícia i Balears són, per aquest ordre, les comunitats autònomes amb més grau de privatització sanitària. Són dades del segon informe La privatització sanitària de les comunitats autònomes, realitzat per la Federació d'Associacions per la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP).

El document inclou dades del 2013 i 2014 relatives a la despesa sanitària dedicada a la concertació amb centres privats, la presència de models de col·laboració púbic-privat, la població coberta per mutualitats i el percentatge de llits hospitalaris i equipament d'alta tecnologia que es troba en centres privats.

El rànquing del grau de privatització de la sanitat l'encapçalen Madrid (23 punts), Catalunya (22), Galícia (19) i Balears (18); i a la zona baixa s'hi troben Andalusia (13), Astúries (13), Castella la Manxa (11) i Extremadura (9).

Entre les dades analitzades destaca que Catalunya és la comunitat autònoma que més despesa sanitària pública destina a centres privats, un 24% del seu pressupost, seguida de Canàries (10,3%), Balears (8,8%) i Madrid (8,5%), totes elles molt lluny d'Aragó (4%) i Extremadura (4,5%). Així mateix, Catalunya també lidera el rànquing de llits hospitalaris en la sanitat privada i el d'equipaments d'alta tecnologia.

L'informe posa de manifest diferències en la inversió dels ciutadans de diferents territoris en la sanitat, pel què fa a la despesa en assegurances privades i  els diners destinats a medicaments o altres prestacions no cobertes per la sanitat pública, com l'odontologia.

En aquest sentit, s'observa com els ciutadans que més paguen per assegurances privades són els habitants de Madrid (244 euros a l'any per habitant), seguits dels de Balears (198) i Catalunya (180).


Polèmica davant les polítiques sanitàries de Boi Ruiz

El conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, ha de fer front a un nou revers: l'oposició popular i dels grups polítics a tres projectes polèmics, el VISC+, el Consorci Sanitari de Lleida i l'ordre que regularà l'activitat privada dels centres de salut pública.

Aquest dijous tots els partits parlamentaris menys ERC i CiU van decidir plantar el conseller a la Comissió de Salut del Parlament i van abandonar la sala per protestar per les seves polítiques sanitàries.

Núria Segú (PSC), Marta Ribas (ICV-EUiA), Carme Pérez (C's), Isabel Vallet (CUP) i Eva García (PP) van criticar que el conseller aprovés per Setmana Santa, "tot i que el Parlament s'hi havia oposat", l'anonimització de dades sanitàries dels pacients, l'activitat privada en centres públics i el Consorci Sanitari de Lleida, que integrarà en un sol ens els serveis sanitaris de la província, que ara depenen de dues empreses públiques —Gestió de Serveis Sanitaris (GSS) i l'Institut Català de la Salut (ICS).

En declaracions a El Matí de Catalunya Radio, Boi Ruiz ha acusat els grups parlamentaris que aquest dijous el van plantar de portar a terme una "gran fira amb interessos electorals".

Així mateix, ha assegurat que la relació amb alguns grups parlamentaris ha estat de "patologia crònica" des que va arribar al Govern, i els ha acusat de fer d'una mentida una gran veritat, en referència a la visió que tots els partits donen d'ell: "jo sóc el que privatitza el sistema sanitari català. Hi ha una actitud permanent d'atribuir qualsevol de les actuacions del departament al desmantellament del sistema public".

En referència a l'encriptació de dades sanitàries, Boi Ruiz ha dit que "no té res a veure" amb el projecte Visc+ de venda d'informació, i pel què fa al Consorci sanitari de Lleida ha assegurat que "no estan incomplint la resolució pactada al Parlament", ja que actualment, el projecte tan sols està en audiència pública perquè ciutadania i entitats hi puguin fer al·legacions tal i com marca la llei.

A més, el conseller ha acusat d'oportunisme polític als partits, preguntant-se si han de prevaldre "els beneficis del país o els dels partits".