El 12% de les famílies catalanes no arriba a final de mes

Segons un informe de l'INE el 15,8% de la població viu en risc de pobresa


El 40,8% de les famílies catalanes no poden permetre's anar de vacances, el 40,2% no pot afrontar despeses imprevistes i el 12,2% presenta dificultats per arribar a finals de mes. Així ho constata 'l'Enquesta de Condicions de Vida 2014e', publicada dimarts per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

L'informe retrata les condicions de vida de les llars espanyoles en global i de les comunitats autònomes, com Catalunya, en particular. Així, per exemple, posa de manifest que el 9,1% de les famílies catalanes tenen endarreriments en pagaments relacionats amb l'habitatge, com poden ser el lloguer, la hipoteca o les factures de llum, gas i aigua.

Segons l'INE, el 15,8% de catalans viuen en risc de pobresa, és a dir, amb menys de 7.961 euros anuals en el cas de les llars d'una persona o menys de 16.719 en el cas de famílies amb quatre components. Si comparem aquestes dades amb les del 2012, el risc de pobresa ha baixat, perquè llavors era del 16,8%. La taxa a tot l'Estat, per contra, no segueix el mateix patró. Actualment se situa en el 22,2%, fet que suposa una pujada d'1,8 punts en 3 anys.

El salari mitjà

Pel que fa als ingressos anuals nets per persona, la mitjana de Catalunya d'acord amb dades del 2013 se situa entorn als 12.205 euros, fet que l'ubica com a quarta comunitat autònoma amb la mitjana més elevada, després del País Basc (14.281 euros per persona), Navarra (13.221) i la Comunitat de Madrid (12.597).

Per altra banda, els ingressos més baixos anuals es registren a Extremadura (7.729), Múrcia (7.767) i Andalusia (8.079) i la mitjana espanyola se situa en 10.391 euros nets per persona.

Indicador AROPE de risc de pobresa

Si s'analitzen les dades amb l'indicador AROPE, que és el que acostuma a usar la Unió Europea i combina els conceptes de risc de pobresa amb la carència material i la baixa intensitat de feina, el 29,2% de persones de l'Estat viuen per sota del llindar de pobresa. Això suposa un increment d'1,9 punts respecte del 2013, quan la taxa era del 27,3%, i de 3,2 punts des del 2010, quan se situava en el 26,1%.

Si disgreguem les dades referents a la població en risc de pobresa per criteris d'edat, l'informe posa de manifest una continuada disminució d'aquest indicador entre els majors de 65 anys, de 10 punts entre el 2010 i el 2014. Aquesta situació s'explica perquè les persones grans continuen cobrant la pensió i no es veuen afectades per l'augment de l'atur. Actualment, d'acord amb dades d'àmbit estatal, l'11,4% dels majors de 65 anys viuen per sota del llindar de la pobresa, davant del 12,7% de l'any anterior.

D'altra banda, l'estudi revela també un augment progressiu del risc d'exclusió entre els menors de 16 anys: el 30,1%  viu per sota del llindar de la pobresa, davant del 26,7% del 2013. Aquestes xifres de l'INE exemplifiquen la denuncia que han fet moltes entitats socials i és que hi ha moltes famílies que viuen de la prestació dels avis.

Risc de pobresa segons el nivell d'estudis

L'informe disgrega també la taxa de risc de pobresa en funció de característiques com el nivell d'estudis o el tipus de llar. Pel que fa a la importància del nivell de formació, el 29,1% de la població que ha cursat els dos primers anys dels estudis secundaris obligatoris (ESO) estava en risc de pobresa el 2013, davant del 10,2% en el cas de les persones que tenien estudis superiors (universitaris).

L'estudi també revela que les famílies monoparentals estan severament exposades al risc de pobresa. Així, doncs, el 42% del total de llars formades per un adult amb fills dependents al seu càrrec es trobaven en risc de pobresa el 2014. La taxa més baixa correspon, de manera lògica, a les llars formades per dos adults sense nens, amb un 14,8%.

En relació amb l'activitat, el 45,1% dels aturats estava en risc de pobresa el 2014, davant del 9% en el cas dels jubilats; i segons la nacionalitat, el percentatge de persones per sota del llindar de pobresa era del 18,4% en el cas dels espanyols, del 35,7% pels estrangers de la UE i del 55,4% per les persones provinents de fora de la UE.
 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article