Només un 8% d’estudiants d’ESO tenen beca

Un estudi revela que les ajudes beneficien més les classes mitjanes perquè es concentren sobretot en l’etapa universitària

L’actual sistema de beques és ineficaç, no garanteix l’equitat social i deixa fora de les ajudes al 32% dels estudiants més vulnerables, perquè les concentra en l’etapa universitària, a la qual no accedeixen la majoria d’alumnes de famílies desfavorides. 

A Catalunya, tot i que el sistema de beques cobreix un 30% dels estudiants universitaris, tan sols arriba al 8% d’alumnes de l’ESO, segons l’Enquesta de Joventut de Catalunya del 2012
 
“Les beques beneficien més les classes mitjanes, que les classes baixes, i això fa que el sistema d’ajudes, que hauria de ser una eina per fomentar la igualtat i l’equitat, acabi provocant un distanciament entre classes”, explica el sociòleg Xavier Martínez-Celorrio, professor de la Universitat de Barcelona i autor de l’informe Les beques a examen, presentat dimecres per la Fundació Jaume Bofill
 
L’estudi posa de manifest que l’actual sistema de beques no “està pensat per prevenir el fracàs escolar o l’abandonament prematur a l’ESO, el batxillerat o a la formació professional, ja que exclou el 32% dels estudiants vulnerables de 12 a 24 anys”. Aquest fet suposa l’increment de la bretxa social, ja que està demostrat que ser beneficiari d’ajudes incrementa un 28% la possibilitat de graduar-se en batxillerat o FP. 
 
Les retallades en educació
 
A aquesta distribució desigual de les beques cal sumar-li el descens de les partides d’educació, que a Espanya i Catalunya dediquen a beques un 3,8% i 3,5% respectivament, és a dir, la meitat que la mitjana europea (7,5%) i una quarta part del pressupost que, per exemple, hi destinen Dinamarca i Noruega. 
 
En plena crisis econòmica, entre el 2009 i el 2015, Espanya ha retallat 575 milions d’euros en beques (el 29%), mentre que la retallada general en educació ha estat del 13,6%. Pel que fa a Catalunya, s’ha reduït la inversió en ensenyament no universitari en 49,6 milions d’euros, però s’ha augmentat la despesa en beques universitàries en 50 milions. Segons apunta l’estudi, la inversió a nivell estatal hauria de ser de 1.925 milions d’euros més que ara, és a dir, s’hauria de duplicar perquè arribés a tothom qui ho necessita.  
 
Els repetidors fora del sistema
 
Una de les premisses per a la percepció de beques és no haver repetit curs. En aquest sentit, Martínez-Celorrio constata que “entre els fills de famílies desfavorides, el 53% ha repetit; i les ajudes tampoc no tenen en compte aquells que abandonen en les etapes post-obligatòries”. De fet, vuit de cada 10 persones que abandona la formació en etapes post-obligatòries provenen de famílies amb dificultats per arribar a finals de mes. 
 
D’acord amb les dades recopilades per l’informe, només un 26% dels alumnes entre 12 i 24 anys gaudeix d’alguna beca i a Catalunya “el 21% de joves catalans entre 28 i 34 anys que han gaudit de dos o més etapes amb beca han aconseguit fins a un 53% de taxa d’ascens social”.
 
Canvi de paradigma 
 
L’estudi pretén encetar un debat entorn a determinades qüestions relacionades amb les ajudes. “El primer pas potser seria definir què són les beques: una modalitat de caritat residual, com vol donar a entendre el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, o són realment una política educativa?”, interroga Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill.
 
Martínez-Celorrio reivindica la creació d’un comissionat interdepartamental de promoció educativa que revisi i centralitzi totes les polítiques de beques a Catalunya, així com l’aprovació d’una renta mínima garantida per les famílies pobres, que integri totes les ajudes disperses que poden rebre, com ara les beques menjador. 
 
Així mateix, planteja l’opció de beques retornables pels universitaris i demana la incorporació de més ajudes en l’etapa de primària, secundària i en l’FP, per retenir els estudiants més vulnerables i que abandonen els estudis.
 
“L’objectiu del sistema de beques ha de ser acabar amb el cercle tancat de la desigualtat, lluitar contra l’herència social, aconseguir que els fills d’obrers de la construcció no aspirin només a ser obrers de la construcció, i això s’aconsegueix no només amb més diners, sinó amb un altre model d’ajudes”, sentencia Martínez-Celorrio. 
 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article