L'explotació laboral domèstica, un mal invisible

El 2013 la Fiscalia General de l'Estat va identificar per primera vegada tres víctimes del tràfic de persones en el servei domèstic


Dones vulnerables, d'origen immigrat i captades de manera individual per persones del seu país d'origen, de vegades per membres de la mateixa família. Aquest és el perfil de les víctimes del tràfic de persones i de l'explotació laboral que roman oculta a les llars espanyoles.

La Fundació SURT ha presentat aquest matí un estudi sobre el tràfic per a l'explotació laboral al sector del servei domèstic a Espanya, un fenomen "molt ocult" perquè es dóna entre les parets d'un domicili i per la seva "invisibilitat social i legislativa", ha apuntat Amanda Alexanian, una de les investigadores.

El servei domèstic és un sector important en l'economia espanyola. Segons l'Eurostat, el 17% de les llars ocupen treballadores domèstiques, en un  90% dels casos dones, i majoritàriament estrangeres, sobretot llatinoamericanes.

Entre el 2013 i el 2014 la Secció d'Estrangeria de la Fiscalia General de l'Estat va iniciar les tres primeres investigacions de tràfic per a l'explotació laboral al sector domèstic. Segons les dades facilitades, les víctimes són originàries de les Filipines i Paraguai i els traficants tenen les mateixes nacionalitats.

Les investigacions van iniciar-se arran de les denúncies de les treballadores i són "la punta de l'iceberg" d'una realitat que s'intueix més gran, ha dit la presidenta de la Fundació SURT, Fina Rubió.

La captació de les víctimes sovint ve de la mà de falses agències de viatges i ocupació als països d'origen. Les agències de col·locació, formalment constituïdes o no,  poden tenir un paper en la captació i el transport de víctimes. És freqüent que un cop traslladades al país de destí, se'ls confisqui el passaport i se les vinculi a un deute pel pagament del bitllet d'avió que les avesa a la servitud.

L'estudi de la fundació ha detectat elements comuns en el testimoni de les 10 treballadores domèstiques de Barcelona i les afores que ha entrevistat.

El perfil de les víctimes

Totes són dones vulnerables, d'origen immigrat i procedència molt diversa (Àsia, Àfrica i Llatinoamèrica). Els traficants i explotadors s'aprofiten de la seva situació de vulnerabilitat, per la irregularitat administrativa o les dificultats d'idioma, per a coartar la seva llibertat.

A més, "el tràfic es realitza mitjançant una captació sovint individual, a diferència del fenomen de l’explotació sexual en què les xarxes criminals tenen un paper fonamental", apunta Alexanian.  En molts casos, els artífexs són compatriotes o persones de la mateixa família, tot i que també hi ha espanyols que ofereixen feines en condicions d'esclavatge als diaris i per Internet, alerta.

Així mateix, s'ha detectat l'existència de "cadenes d'abusos", on les víctimes pateixen primerament explotació sexual i després són "alliberades" per un posterior explotador, esdevenint víctimes d'altres formes de violència i esclavitud, com la laboral.

Les esposes de correspondència o matrimonis servils són un altre fenomen a tenir present. Les víctimes estableixen contacte amb un home, amb qui enceten un lligam personal, que més tard esdevé en una relació desigual, en la qual ella és explotada.

Explotació laboral: una realitat amb característiques diverses

Tot i que l'explotació laboral en serveis domèstics és orfe en una definició, hi ha diversos elements que actuen d'alarma per a detectar-la: l'absència d'un contracte vàlid, les tasques poc definides - sense dies lliures ni vacances-, els salaris molt baixos i/o en espècies, les condicions de vida precàries -amb limitacions en l'alimentació, la higiene personal i la possibilitat de descans- i els abusos racistes i sexistes.

"No sortia de casa, tots els dies estava allà. (...) No tenia llibertat. (...) Havia de cuidar de la seva iaia, del seu fill... I cada cap de setmana allà estava la seva néta amb el seu marit. (...) Em pagaven 800 euros sense sortir res.", explica una de els treballadores domèstiques entrevistades.

L'eclipsi de l'explotació laboral

Les dades de l'última Memòria de la Fiscalia de l'Estat demostren el poc pes que fins ara ha tingut el tràfic per explotació laboral en els procediments penals.

De les 146 diligències de seguiment obertes el 2013 per possibles delictes de tràfic de persones, tan sols 11 han investigat supòsits relacionats amb l'àmbit laboral (7,5% del total).

Segons l'Euroestat, des del 2010 i fins al 2012, s'ha registrat 1.964 víctimes a Espanya de tràfic per explotació en totes les seves finalitats, però la majoritària és la sexual, que representa un 95% dels casos.

Distincions legals

L'any 2010 va incorporar-se al codi penal el delicte de tràfic de persones, tipificant entre les finalitats: "la imposició de feina o serveis forçats, la esclavitud o pràctiques similars a l'esclavitud i la servitud o la mendicitat". Els casos de treball forçós més comuns es donen en l'agricultura, l'hostaleria, el servei domèstic i el de la construcció.

La fronteres entre el tràfic i l'explotació laboral en el sector domèstic, però, són difuses. Tal i com recull el Codi Penal i la normativa internacional, el tràfic tan sols es produeix si concorren certes conductes típiques -captació,  transport i allotjament de la víctima -; determinats mitjans -violència,  intimidació, engany i abusos-; i una sèrie de finalitats - la imposició de treball forçós, l'esclavitud, l'explotació sexual i l'extracció d'òrgans.

El tràfic, doncs, sempre té una finalitat d'explotació, però l'explotació no sempre implica una situació de tràfic.

Recomanacions d'abordatge

Davant les dificultats de detecció i identificació d'aquesta realitat submergida en les llars, l'estudi considera "urgent" ampliar el marc legal i polític en contra aquest crim, per protegir les víctimes, i millorar la coordinació entre els actors implicats.

Un altre factor clau és fomentar la investigació i el coneixement sobre el tràfic de persones amb finalitats laborals i millorar l'eficàcia dels mecanismes d'inspecció laboral. "El fet que els inspectors no estiguin autoritzats a entrar el domicili deixa als explotadors impunes", lamenten les investigadores.

Finalment, l'informe destaca la dimensió de gènere del fenomen. Laura Sales, una de les encarregades de la recerca, ha posat de manifest que l'acceptació social de l'explotació laboral en serveis domèstics té "una dimensió de gènere", motiu pel qual ha de ser abordada també per les polítiques destinades a la igualtat entre homes i dones.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article