La reinserció dels excarcerats, terra de ningú

La Taula del Tercer Sector reclama al Govern un pla interdepartamental per fer front a la vulnerabilitat de les persones que surten de la presó

Autora: Marina Force Castells

El darrer dia del mes d'abril hi havia 9.208 empresonats a Catalunya, dels quals 1.194 (12,97%) eren preventius i 8.014 (87,03%) eren penats. Espanya està entre els països amb penes més altes d'Europa, només un 38% són inferiors a 3 anys i un 10% dels presos estan privats de llibertat més de 10 anys.

Aquesta realitat comporta que el procés d'habituació en sortir de la presó resulti més laboriós. És per això que la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social reclama al Govern català que posi en marxa un Pla Interdepartamental per a facilitar la reinserció dels exreclusos.

Amb motiu de l'organització d'una nova jornada del cicle de debats 'Catalunya social' i la presentació de l'informe 'La reinserció postpenitenciària, una terra de ningú', la presidenta de la Taula, Àngels Guiteras, ha assegurat que "els recursos actuals no són suficients" i que cal "garantir la implicació de l'administració i de tota la societat" per facilitar la reinserció social d'aquest col·lectiu.

Actualment, a Catalunya encara no hi ha un sistema de corresponsabilitat entre les diferents administracions i hi manquen polítiques transversals entre els Departament de Justícia, Benestar Social, Ocupació, Ensenyament i Sanitat, que es prolonguin més enllà del temps de condemna.

Un informe del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), publicat el mes passat, va treure a la llum que les taxes més baixes de reincidència corresponen als presos que han gaudit de llibertat condicional (només l'11,6% reincideixen), règim obert (18,1%) i d'altres permisos penitenciaris (20,5%).

L'índex de reincidència a Catalunya se situa en el 30,2%, un percentatge que es redueix fins el 15% en el cas de persones que passen per processos de transició a la comunitat, és a dir, que compleixen una part de la condemna en tercer grau o en llibertat vigilada.

No obstant, la Taula del tercer Sector posa de manifest que el sistema de llibertat condicional encara està subjecte a una regulació legislativa i a uns criteris de règim penitenciari molt estrictes, fet que provoca que la majoria de presos passin de la cel·la a la comunitat sense cap tipus d'intermediació ni suport.

Catalunya, als antípodes de la tendència europea

El govern europeu ha virat la seva política penitenciària i en els darrers anys ha mostrat una tendència a la implementació de mesures de compliment en la comunitat per davant de l'internament a presó.

Segueixen aquesta línia les Regles de Tòquio, regles mínimes de les Nacions Unides per a l'aplicació de Mesures No Privatives de llibertat, i les recomanacions CM/REC (2010) del Consell d'Europa, que constaten que "el deure de la societat no acaba amb l'alliberament del reclús" i que cal "una ajuda post-penitenciària eficaç que tendeixi a disminuir els prejudicis cap a ell i li permetin readaptar-se a la comunitat".

Catalunya, contràriament, té un dels índexs d'encarcelament més alts d'Europa (123 persones per cada 10.000 habitants), malgrat no tenir una taxa de delinqüència més alta que la resta de països. A l'Estat Espanyol la xifra ascendeix fins a les 144 persones, mentre que a Dinamarca, Holanda i Alemanya la xifra baixa fins a les  60, 80 i 90 respectivament.

Tot i que l'any 2014 es van complir 11.296 mesures penals alternatives - 9.538 treballs en benefici de la comunitat, 227 Mesures de Seguretat i 1.531 substitucions de penes de presó-,  Núria Fabra, membre de la Taula de Participació Social del Departament de Justícia, assegura que aquestes són "residuals", ja que "ni els jutges ni la societat hi acaben de creure".  


Noruega com a paradigma

En l'informe, la Taula el Tercer Sector cita com a model de reinserció dels expressos Noruega, un país que proposa un abordatge de la transició a la vida en comunitat, però que també treballa des del propi internament, ja que "parteix de la consideració del dret a la reintegració social".

L'índex de reincidència del país nòrdic és d'un 20% i només té 4.000 presos sobre una població total de cinc milions d'habitants. El seu sistema preveu mesures com el compliment d'una bona part de la condemna a domicili amb obligacions de realitzar activitats de formació i treball, un sistema de garanties post condemna, que inclou la seguretat de disposar d'habitatge i treball (només un 43% dels expresos catalans aconsegueixen inserció laboral en el primer any), i un sistema de suspensió de condemna a prova, a canvi del compliment d'obligacions en la comunitat.

Núria Fabra assegura que el sistema carcerari espanyol dista molt del noruec, ja que està "orientat a la seguretat ciutadana" i no pas a la rehabilitació i reinserció dels presos.


La destral de la discriminació  

Les persones que porten més d'un any dins el sistema penitenciari pateixen els efectes de la presonització: tenen una pèrdua d'autonomia, ja que en les presons se'ls ha gestionat els horaris; un desconeixement de la xarxa social, educativa i sanitària existent; un decalatge tecnològic pel que fa a la mobilitat, la telefonia i els mitjans de comunicació; una pèrdua d'eines de relació social i de la capacitat de gestió econòmica i dels diners; i un desgast físic i emocional.

A aquesta situació de desorientació se li ha de sumar la discriminació que sovint pateixen, i que els avesa a una situació de major vulnerabilitat i risc de reincidència, ja que sovint tenen dificultats per trobar feina i habitatge, i moltes vegades no compten amb el suport familiar.

Sònia Fuertes, membre de la comissió d'àmbit penitenciari i execució penal d'ECAS, ha demanat treballar per convèncer tothom que la persona que ha passat per la presó ja ha pagat pels seus errors i cal donar-li una segona oportunitat.

El procés de reinserció, perquè sigui complet, ha de cobrir totes aquestes mancances. L'excarcerat ha de tenir solvència econòmica i  una llar, ha de disposar d'una xarxa de suport social i familiar, se l'ha de capacitar laboralment i ha de disposar dels coneixements necessaris per poder exercir els drets i deures de la ciutadania.

Cal una acció "educativa" que situï el fet de la reinserció post-penal com un "dret d'igualtat d'oportunitats", ha apuntat  la representant del Projecte David de la Fundació Marianao, Raquel Casanovas. "La societat pot ser educada i formada".

Això implica que malgrat que la competència penitenciària la tingui el Departament de Justícia, aquest ha de coresponsabilitzar-se amb altres departaments, que han d'incloure en les seves partides pressupostàries el suport a les persones que han passat per la presó. Així, doncs, també es necessita una coordinació amb la resta d'administracions i el conjunt d'entitats que treballen en el camp de l'atenció a les persones.

Discriminació positiva? Sí, però...

L'informe recull al necessitat de "desenvolupar polítiques actives de discriminació positiva" per expressos en àmbits com l'accés a l'habitatge, el treball, la formació ocupacional i els serveis de salut.

No obstant, això implica una paradoxa. I és que en oferir-los un ajut extra, que per dret haurien de tenir i que hauria d'estar "normalitzat", se'ls ha d'etiquetar i, per tant, s'incrementa l'estigma vers aquest col·lectiu.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article