Llum verda a la tramitació urgent de la ILP d'habitatge

La ILP sobre mesures urgents per fer front a l'emergència habitacional i a la pobresa energètica ha superat avui el debat de totalitat al Parlament. Cap grup s'ha oposat a la tramitació i tots són favorables a dur-la a terme amb la major celeritat possible perquè pugui ser aprovada en el ple del 24 de juliol.

Durant el debat de totalitat que s'ha celebrat aquest matí en el Ple del Parlament, en el qual els diversos grups polítics han fet una valoració general del text, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila,  ha agraït la mobilització de la plataforma d'entitats que ha portat la iniciativa al Parlament, però els ha advertit d'algunes inseguretats jurídiques.

Així, Vila ha assegurat que "tant important és l'ambició com la responsabilitat" i ha posat en qüestió la viabilitat econòmica de la iniciativa, que compta amb un suport popular de 143.380 firmes. Tirar endavant les mesures recollides costaria entre 400 i 800 milions d'euros a la Generalitat. "No poso límits, però n'hem de ser conscients", ha sentenciat.

El conseller ha garantit el compromís del Govern a reallotjar totes les famílies vulnerables, però ha advertit que no donaran suport a l'establiment del "lloguer forçós" dels pisos. "Convido a la cambra a tenir present que l'accés de motivació, pot fer baixar el rendiment", ha dit en aquest sentit.

Amb el suport de CIU a la proposició de llei ja són sis els partits que han fixat una posició favorable davant la ILP impulsada per La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i l’Aliança Contra la Pobresa Energètica (APE).

ERC, ICV i la CUP votaran a favor del text íntegre, com ja havien assegurat, mentre que CDC, PSC i C's també votaran 'sí', però presentaran esmenes. D'altra banda, Rafael López, diputat del Partit Popular,  ha reiterat el compromís del grup en l'agilització de la tramitació i ha assegurat que han fet arribar les esmenes abans del ple. "Estem disposats a discutir-les", ha afirmat.

El portaveu de la PAH, Carlos Macías, ha recordat que les mesures fixades per la ILP són de "mínims" i que no poden ser mutilades en les properes tres setmanes. Així mateix, ha indicat que en els 42 dies que fa que la llei va entrar el Parlament s'han dut a terme 1.800 desnonaments i 18.000 talls de subministrament.

El contingut de la ILP

La iniciativa legislativa popular demana una segona oportunitat per a les persones que tenen un deute inassumible, el reallotjament garantit pels ciutadans que no disposen d'un habitatge i l'accés als subministraments bàsics de les persones més vulnerables.

En matèria d'habitatge, un dels punts més controvertits és el lloguer forçós. La proposta de llei advoca perquè aquelles persones que hagin entregat la seva casa en dació en pagament, puguin gaudir del lloguer forçós de la mateixa durant tres anys. En cas que no puguin assumir el cost del lloguer, si l'habitatge és propietat de persones físiques hauran de rebre ajudes públiques per evitar que se'ls desallotgi.

Pel què fa a les mesures relacionades amb la pobresa energètica, l'administració ha de garantir els subministraments bàsics a les persones sense recursos durant almenys tres anys. A més, la llei també demana  convenis entre l'administració i les companyies i la intervenció dels serveis socials prèviament al tall de la llum, l'aigua i el gas.

A Catalunya hi ha 50 desnonaments cada dia i a les ja més de 110.000 execucions hipotecàries iniciades des de 2008 cal sumar-hi la creixent problemàtica dels desnonaments per impagament de lloguer. Segons dades judicials, el 2013, un 67% dels 16.008 desnonaments registrats a Catalunya estaven relacionats amb l'impagament del lloguer. Així mateix, més de 320.000 famílies pateixen pobresa energètica, segons els calculs dels impulsors de la ILP.

"Setmana històrica" per a les polítiques d'habitatge

El conseller Santi Vila ha titllat aquesta setmana "d'històrica", fent al·lusió al ple d'avui i a l'aprovació ahir de la llei d'impostos sobre pisos buits. La normativa preveu gravar els habitatges que faci més de dos anys que estan desocupats sense causa justificada, amb l’objectiu  de potenciar el lloguer social.

El Parlament va aprovar ahir el text amb els vots a favor de CiU, ERC i C’s, mentre que la resta de grups van votar-hi en contra, uns perquè la consideren insuficient ( PSC, ICV-EUiA i la CUP) i altres massa agosarada (PP). La diputada no adscrita Marina Geli es va abstenir.

L’impost afecta especialment les entitats financeres propietàries d’una important bossa de pisos, però també el món local. El conseller de Territori, Santi Vila, va assegurar que la nova llei, que va definir com una mesura “ambiciosa i realista”, afecta ara mateix uns 15.000 habitatges de tot Catalunya i permetrà recaptar 8 milions d'euros.

Pisos buits: les xifres

Un informe d'Amnisita internacional (AI), publicat el passat 24 de juny, va alertar sobre l'elevat nombre d'habitatges buits a Espanya, 3,44 milions, un terç del parc europeu d'acord amb el cens de 2011. A Catalunya n'hi ha uns 500 mil. Així mateix, l'estudi va criticar Madrid i Catalunya per les seves mesures "deliberadament regressives i injustificades" sobre el dret a una llar.

A Espanya tan sols un 1,1% del parc immobiliari és d'habitatge social, xifra molt inferior a la d'altres indrets com Països Baixos (32%), Àustria (23%), Regne Unit (18%) i França (17%).

A Catalunya, la Generalitat té entorn a 14.000 habitatges socials, l'Ajuntament de Barcelona en gestiona uns 6.000 més i les organitzacions del tercer sector uns 2.000, nombre insuficient per respondre a les necessitats dels més de 100.000 sol·licitants que hi ha actualment.

Coincidint amb l'informe d'Amnistia, un estudi recent de l'Ajuntament de Barcelona xifra en 31.202 els habitatges desocupats a la ciutat, un 3,8% del total de llars (820.029).