Els usuaris de l'ICS puntuen amb un 7,8 l’atenció en centres ambulatoris

Estan satisfets amb la informació rebuda i el tracte dels metges, però es mostren menys contents amb el temps d’espera


Els usuaris de l’Institut Català de la Salut (ICS) valoren amb un 7,83 el tracte rebut en les consultes d’atenció especialitzada ambulatòria, ubicades en alguns hospitals i en centres d’atenció primària (CAP). El grau de fidelització es manté elevat i se situa entre el 72,5% i el 94,9%. 
 

Són dades del Pla d’Enquestes de Satisfacció (PLAENSA) 2014 del Servei Català de la Salut (CatSalut), en el qual es recull que 725 persones de cada mil entrevistades voldrien tornar a ser ateses en els mateixos centres. 

En l’estudi, que conté disset preguntes referents al grau de satisfacció amb el temps d’espera, les condicions de les instal·lacions i la qualitat de l’assistència sanitària, s’hi han inclòs els 46 centres que ofereixen atenció especialitzada ambulatòria a Catalunya, onze dels quals estan gestionats per l’ICS. 

El centre de Catalunya que ha obtingut una millor valoració dels usuaris ha estat el de l’Hospital Josep Trueta de Girona, amb un 8,41 i una taxa de fidelitat del 94,9%. En general, els catalans valoren positivament el temps que els ha dedicat l’especialista, la informació rebuda, el tracte i el seguiment del seu problema, però es mostren menys contents amb el temps de permanència a la sala d’espera i amb la quantitat de gent que s’hi espera. 

Reducció de les llistes d’espera

D’acord amb la memòria d’activitat de l’ICS 2014, destaca l’increment de l’activitat quirúrgica major en un 4,1% respecte del 2013 i la reducció en un 34,2% de la llista d’espera quirúrgica dels procediments en garantia de temps. Les últimes dades constaten una reducció del 12% les dilatades llistes d’espera per a la resta  d’intervencions quirúrgiques.  

Aquest descens ha estat possible gràcies, en part a les 16.253 derivacions de pacients de centres públics a centres concertats de titularitat privada. 

A nivell estatal la tendència és també a la baixa. Les últimes dades que ha publicat el Ministeri de Sanitat són de desembre de 2014 i mostren que hi havia 511.923 persones esperant una operació a Espanya, un 11% menys que un any abans. El número de dies d’espera també ha millorat respecte al desembre de 2013, ara són 87 (3 mesos) i llavors van arribar als 98. 

El percentatge de pacients que esperen més de sis mesos, tercer indicador per conèixer de primera mà l’estat de les llistes, també ha baixat. El descens és del 9,6% quan un any abans era del 14%. 
 
El Ministeri de Sanitat no proporciona les dades desglossades per comunitats autònomes, amb les quals té un pacte per a què no es revelin els resultats, de forma que no es puguin comparar. 
 
Col·lapse al Vall d’Hebron pel tancament de llits
 
Mig centenar de pacients s’aglomeraven aquest divendres a les urgències de l’hospital Vall d’Hebron, segons ha informat el diari El País. Alguns portaven fins a cinc dies esperant, d'acord amb les denúncies dels treballadors. El motiu? El tancament de llits a l’estiu, una realitat que es repeteix durant aquest període cada any i que deriva en situacions com la viscuda aquest cap de setmana en el centre de Barcelona. 
 
Aquest any, el Departament de Salut ha tancat 1.883 llits de la xarxa d’hospitals públics, un total de 64. La xifra representa 8% menys que l’estiu anterior, quan se'n van tancar 2.081 durant els mesos de juliol, agost i setembre.
 
D'acord amb el Departament de Salut, l'adaptació del nombre de llits respon a la davallada d'activitat quirúrgica programada durant aquests mesos. L'estiu passat, però, els hospitals catalans van haver d'habilitar llits que estava previst tancar com a conseqüència de la saturació a urgències, que va rebre un 1,36% més d'ingressos que el 2013, quan van ser 46.174.
 
La història es repeteix aquest any i el primer hospital damnificat és el de la Vall d’Hebron, que l’any passat ja va criticar aglomeracions de fins a 74 persones esperant un llit a l’agost. Un més abans, el llavors cap d’urgències, Xavier Jiménez, va ser destituït després de denunciar –en una carta dirigida a l’ICS- el col·lapse del servei, que “oficialment” no existia. 
 
Aquest estiu el col·lapse tampoc “no existeix”. Així ho assegura la directora assistencial del Vall d’Hebron, Ana Ochoa, que diu que tot “és mentida” i que “tenen tots els dispositius necessaris” per assumir les urgències del centre.  Mentrestant, l’hospital s’ha vist obligat a reobrir 28 llits i els metges denuncien que fins a 70 persones esperaven llit dilluns passat. 
 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article