Les prioritats en salut mental després del 27S

Salut Mental Catalunya presenta un seguit de propostes per a la propera legislatura

Amb la mirada posada a les properes eleccions del 27S, la Federació Salut Mental Catalunya i AMMFEINA Salut Mental han posat a disposició dels partits polítics un seguit de propostes i reflexions amb la intenció que les incloguin en els programes electorals.

La salut mental ha ocupat una petita part del debat polític en l'últim curs parlamentari. El dia 23 de juliol, en el darrer ple de la legislatura, es va aprovar per unanimitat el suport a la continuïtat del Pla Integral de Salut Mental i Addicions. Tres mesos abans, el Departament de Salut i el  de Benestar Social i Família van presentar el nou Protocol d’accés als serveis d’habitatge per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental.

Aquestes fites no són menors si es tenen en compte les dades. Les estadístiques mostren un increment notable de les persones que pateixen malalties mentals. Al 2014, segons l'Observatori del Sistema de Salut de Catalunya, fins a 81.000 catalans van registrar-se per primer cop en un centre de salut mental -els d'adults van atendre entorn a 170.000 persones, 10.000 més que el 2013.

Davant d'aquesta realitat, el document de propostes s'erigeix com el full de ruta dels propers anys i marca algunes línies estratègiques a seguir, entre les quals destaquen la inclusió comunitària de les persones que pateixen malalties mentals, la promoció de l'associacionisme i de la participació, l'atenció integral dels malalts; i la capacitació i suport de les famílies i persones amb problemes de salut mental.

Impuls a l'atenció i suport als infants i joves

El 2014, el Centre de Salut Mental Infantojuvenil  (CSMIJ) va atendre 59.570 joves i infants amb malalties mentals, un 7% més que l'any anterior. Les dades revelen que el 3,9% de la població menor de 18 anys pateix aquest problema i alerten de les mancances a l'hora d'atendre de forma integral, accessible i comunitària les diverses situacions.

Salut Mental Catalunya insta a "garantir la coordinació i articulació entre tots els àmbits que intervenen en l'atenció dels infants i joves: sanitari, escolar i social". A més, demana posar en marxa unitats funcionals que permetin un treball integral i coordinat entre els centres de Salut Mental Infantojuvenil, els de detecció i atenció precoç i els equips d'atenció psicopedagògics.

Lluita contra l'estigma

L'associació denuncia una "elevada discriminació" de les persones que pateixen problemes mentals, fet que limita l'accés a oportunitats i entorpeix el procés de recuperació.

Els mitjans de comunicació juguen un paper clau en la reproducció d'estereotips, sovint erronis, referents a aquest col·lectiu. Un estudi recent, mostra com la manera més comuna en la qual apareix reflectida la salut mental als diaris espanyols és vinculant-la a successos violents (49%).

Els resultats de la investigació són preocupants: el 47,9% dels articles analitzats contenen termes clínics o psiquiàtrics emprats metafòricament i, sovint, de forma pejorativa; i tan sols el 17% mostren casos de recuperació i normalització.

En aquest sentit, esdevenen fonamentals organitzacions com Obertament, una aliança de diverses entitats que des del 2010 lluita contra l’estigma i la discriminació d'aquest col·lectiu. Salut Mental Catalunya, membre d'aquesta estratègia conjunta, proposa "donar continuïtat" al projecte Obertament i desplegar campanyes des de les administracions locals.

La salut mental de les persones privades de llibertat

D'acord amb les dades recollides en el document de propostes, un 26% dels presos tenen diagnòstic de trastorns o problemes de salut mental. Paradoxalment, menys del 50% dels penats s'impliquen en processos de rehabilitació, malgrat que participar-hi redueix en un 15% l'índex de reincidència -sobretot en els presos que han viscut processos de transició a la comunitat.  

Per fer front a aquesta mancança, l'associació proposa definir un model de treball interdepartamental que permeti "una millor atenció de les persones que presenten situacions de salut mental dins de l'àmbit penitenciari o judicial". Així mateix, recorda que cal un seguiment comunitari dels ciutadans subjectes a mesures de seguretat, fent especial incidència en la seva salut mental.

Patologia dual

Existeix una elevada prevalença de persones que tenen un trastorn mental associat al consum de substàncies. Des de l'associació recorden que la complexitat d'aquestes situacions fa que les persones tinguin "una major vulnerabilitat i risc d'exclusió social". Per resoldre aquesta doble problemàtica, el document proposa una formació especialitzada pels professionals i "definir un model de coordinació eficient entre la xarxa de salut mental, la de drogodependències i la de serveis socials, que faciliti una intervenció integral".

Inserció laboral

Al 2013, a Catalunya hi havia 65.000 persones en edat laboral diagnosticades amb un trastorn mental, un 25% de la població amb discapacitat valorada.

No és casual que només el 14% dels empleats amb discapacitat contractats en els Centres Especials de Treball tinguin un trastorn mental i que es desconegui el volum de contractació en entorns ordinaris.

Des de Salut Mental Catalunya asseguren que les polítiques públiques destinades a la inclusió, manteniment i promoció laboral s'han vist "molt afectades en els darrers anys", motiu pel qual proposen "garantir, de manera transversal, recursos, serveis i programes formatius i laborals" i "incrementar el volum de contractació i mantenir una ocupació laboral estable i de qualitat per a les persones amb trastorn mental".

"Cal que les persones afectades puguin viure i desenvolupar-se en entorns normalitzats", afirmen, per això és "imprescindible" el desplegament de serveis comunitaris que garanteixin els suports adients i l'accés a oportunitats d'inclusió social i de participació a la comunitat, sentencien.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article