La Generalitat pren mesures per evitar l'assetjament sexual a l'administració

El govern català ha ratificat el protocol per a la prevenció, detecció, actuació i resolució de situacions d 'assetjament sexual, per raó de sexe, orientació sexual o identitat sexual, aprovat per la Mesa General de Negociació de l'Empleat Públic. Així ho ha especificat en un comunicat publicat a principis d'agost.

El document, que estableix un marc d'actuació, pretén ser una eina per prevenir, detectar i resoldre els casos d'assetjament sexual i eradicar aquestes conductes en l'àmbit de l'administració pública i els organismes que en depenen. El protocol estableix un termini de 15 dies hàbils per investigar i emetre un informe sobre si hi ha indicis d'assetjament.

També identifica diferents modalitats d'assetjament (en funció de la direcció de les interaccions entre els implicats i dels nivells organitzatius afectats) i els principis i criteris que han de regir totes les actuacions. Alhora, estableix mecanismes de coordinació empresarial quan es produeixi un cas d'assetjament entre empleats públics i personal d'una empresa externa contractada.

Segons el protocol, l'assetjament sexual inclou des de comentaris sobre la roba i el físic, mirades i gesticulacions lascives, i cites fora de l'àmbit laboral per parlar d'assumptes relacionats amb la feina (renovació de contractes, millores de sou, etc.), fins a oferiments d'amistat i intimitat en moments personals delicats (separacions, divorcis, etc.), acorralaments i tocaments, i peticions clares de favors sexuals sota amenaça i coacció.

La por de fer-ho públic

D'acord amb l'estudi "L'assetjament sexual a les dones en l'àmbit laboral" de l'Institut de la Dona (2006), una de cada quatre afectades no comunica la situació ni tan sols a l'entorn més pròxim, sovint per por a perdre la feina. Una situació que s'ha agreujat amb l'elevada taxa d'atur.

El Departament de Treball va elaborar l’Enquesta de Qualitat de Vida en el Treball a Catalunya (2010) per conèixer millor quina és la percepció que tenen els treballadors sobre la seva feina  i aspectes concrets com la jornada, el sou, l’estabilitat o l’existència de discriminacions. D'acord amb aquest estudi, els empleats puntuen amb un 0,16 sobre 10 l’existència d’assetjament sexual en el centre de treball, una xifra petita que alguns sindicats atribueixen a la por a fer-ho públic i que pot haver crescut en els darrers anys gràcies a la tasca de conscienciació.

Per fer front a aquest silenci, la Generalitat aconsella en el protocol destinat a les empreses, habilitar un empleat, que pot ser el delegat sindical o un membre del comitè d'empresa, perquè s'encarregui d'atendre les irregularitats que es puguin donar i facilitar així que les víctimes sàpiguen a qui poden dirigir-se.

El 40,6% de les dones que han patit assetjament i que ho han comunicat asseguren que han rebut suport incondicional de l'entorn laboral i un 30,7% creu que es va minimitzar el problema. Segons l'estudi del 2006, però, un 12,5% de les afectades es va trobar que no se'ls donava suport i un 11,5% asseguren que se les culpabilitzava de la situació.
 
Pel que fa a les conseqüències de l'assetjament sexual, l'Institut d'Estudis de la Violència apunta en un informe que el 68,75% dels casos causen incapacitat temporal per ansietat, inseguretat i baixa autoestima i el 52% de les dones afirma que el fet de patir assetjament ha estat un motiu suficient per canviar de feina.