Set universitats catalanes suspenen l'examen en transparència

Cinc universitats catalanes, tres públiques - la Universitat de Lleida,  la Rovira i Virgili i la  Politècnica de Catalunya- i dues de privades,  la Universitat de Vic i la Universitat Oberta de Catalunya, han aconseguit el reconeixement de 'transparents' pel quart 'Examen de Transparència 2014', publicat ahir dimecres. Set, necessiten millorar.

Aquest informe, desenvolupat per la Fundació Compromís i Transparència, analitza la informació de les pàgines  de totes les universitats espanyoles en referència a diversos àmbits: missió, pla estratègic, personal, govern, oferta i demanda acadèmica, claustre, alumnes, informació econòmica, resultats en rànquings, investigació i inserció laboral.

Els autors entenen com a transparència en el web  "l'esforç per difondre i publicar la informació rellevant de la organització, fent-la visible i accessible a tots els grups de manera íntegra i actualitzada".  Per a què les universitats puguin ser qualificades de transparents han de complir com a mínim amb 20 dels 26 indicadors de transparència, dos dels quals han de ser relatius a la informació econòmica referent als estats financers i l'informe d'auditoria.

A Catalunya, la Universitat de Vic aconsegueix 22 dels 26 punts possibles i la Universitat Oberta de Catalunya, 20, esdevenint la segona i la tercera universitat privada d'Espanya amb millors resultats, respectivament. Pel que fa a l'àmbit públic, la Universitat de Lleida (23), la Rovira i Virgili (23) i la Politècnica de Catalunya (21) ocupen la vuitena, desena i catorzena posició del rànquing.


Necessiten millorar...

La  Universitat Pompeu Fabra (23), la de Barcelona (21), l'Autònoma de Barcelona (19) i la Universitat de Girona (16) són classificades com a 'translúcides', ja que compleixen amb més de 15 indicadors. La UPF i la UB no aconsegueixen la distinció de transparent, perquè no compleixen amb el mínim d'indicadors econòmics.

La Universitat Ramon Llull, la Universitat Internacional de Catalunya i l'Abat Oliba CEU, aconsegueixen un 11, 8 i 7, respectivament, i són classificades com a "opaques" per l'estudi.


Manca informació sobre la inserció laboral dels alumnes

La meitat de les universitats espanyoles no informen sobre la inserció laboral dels alumnes que han cursat estudis als seus centres, malgrat que aquest és, segons els autors de la recerca, una dels indicadors que major interès pot tenir pels alumnes presents i futurs.

Tot i que s'ha registrat un "avenç" respecte de l'edició anterior, quan tan sols el 36% de les universitats oferia aquesta dada, la meitat dels centres encara no proporcionen aquesta informació.


Les universitats públiques, més transparents

L'informe posa de manifest que el 80% de les universitats públiques tenen un nivell "òptim" de transparència, davant del 31% en el cas de les privades. En concret, només hi ha 16 públiques qualificades com a transparents, de les quals tan sols la Universitat Carlos III de Madrid, la d'Alcalà d'Henares i la de Cantàbria aconsegueixen la puntuació màxima (26 punts).

Al costat oposat de la taula, s'hi troben deu universitats 'opaques', entre les quals destaquen la Universitat de Valladolid (7), la Miguel Hernández (8) i la de València o la Internacional d'Andalusia, amb 11 punts totes.

Les privades, per la seva banda, han millorat resultats. Per primera vegada hi ha tres centres que aconsegueixen el distintiu de "transparents": Nebrija, Universitat de Vic-Central de Catalunya i  la Universitat Oberta de Catalunya.  18, però, són opaques. Els pitjors resultats els obtenen la Universitat Pontíficia de Salamanca, la Universitat de Mondragón i la Camilo José Cela, totes amb quatre punts.