ABD proposa un nou índex per a mesurar la pobresa energètica

L'entitat presenta un estudi que fusiona criteris econòmics i socials per detectar l'abast real d'aquesta situació

Amb l'hivern a tocar, la pobresa energètica esdevé un dels mals prioritaris a combatre. Tradicionalment, s'ha considerat que una persona pateix una situació de vulnerabilitat quan ha de destinar més de 10% dels ingressos a mantenir el seu habitatge a una temperatura adequada.  L'Associació Benestar i Desenvolupament (ABD), però, ha alertat que aquest mètode de mesura  "inivisibilitza" una part dels afectats.

L'ONG va presentar dijous l'estudi 'Cruixir de dents. La vivència de la pobresa energètica’, en el qual recull dades de 580 dels seus usuaris i analitza la seva situació a través d’una eina d’anàlisis pròpia: el Termòmetre d’Exclusió Social (TES).
 
Aquest índex combina les dimensions econòmica i social i inclou quatre elements qualitatius per detectar la vulnerabilitat: que s’hagin demanat ajudes per pagar factures energètiques, que s’hagin patit talls de subministrament, no poder escalfar la llar i no encendre la calefacció menys davant la impossibilitat de pagar.
 
Aplicant aquesta eina de mesura la xifra de persones afectades puja gairebé dotze punts percentuals respecte de la inicial, que indicava que el 63,5% dels 19.448 atesos per l’ONG el 2014 patien aquesta problemàtica. Així, doncs, en emprar-lo, el nombre de pobres energètics en l’àrea metropolitana s’eleva fins arribar al 75,6%.  
 
“Aquesta diferència no és extrapolable a tot Catalunya, però està clara que si afegíssim l’índex social augmentaria la població afectada perquè afloraria un percentatge que no es visibilitza fins ara, explica Ariadna Fitó, responsable de l’informe.
 
D’acord amb el TES, dels 14.000 usuaris que pateixen pobresa energètica a l’àrea metropolitana de Barcelona, el 52% ha tingut dificultats per pagar factures, el 14% les ha deixat de pagar i entorn al 6% de les llars ha patit talls de subministrament.
 
Causes i conseqüències
 
Entre les causes de la pobresa energètica han assenyalat l’alt preu de l’electricitat i el gas a Espanya, un 30% més car que a la resta d’Europa i amb un IVA del 21%, que segons l’ONG hauria de reduir-se a un 4% en tractar-se de productes de primera necessitat. A aquest factor, apunten, cal sumar un parc d’habitatges construït abans de l’existència de normatives tèrmiques i, en molts casos, amb materials de baixa qualitat i un mal aïllament. 
 
L’elevat preu de l’energia porta al 10,6% dels usuaris afectats per la pobresa energètica a no escalfar la llar, mentre que el 39,4% redueix el consum. L’informe apunta que el 83% dels usuaris de butà està en situació de pobresa. Opten per aquest combustible perquè permet controlar la despesa, ja que la bombona es paga anticipadament a l’ús.
 
La família: principal suport 
 
L'informe destaca que la família continua sent la principal ajuda que reben les persones en situacions límits. Un 27,8% de la població atesa per ABD ha rebut suport econòmic de les famílies per poder pagar les despeses energètiques, un 12,6% l'ha rebut de serveis socials i un 4,3%, d'entitats.
 
L’ONG apunta una dada desconcertant: el desconeixement del bo social entre les persones afectades per aquesta problemàtica. Segons les dades recollides, un 52,7% de la població atesa es podria acollir a aquesta prestació, però només ho ha fet el 7,2% dels que reuneixen els requisits. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article