El primer mapa de crims d'odi documenta 19 víctimes a Catalunya en 25 anys

En format de web i sota l'epígraf 'Memòria de 25 anys d'oblit', el mapa geolocalitza els assassinats per motiu de violència ultra al futbol, intolerància criminal, racisme i xenofòbia, aporofòbia, odi ideològic, islamofòbia i transfòbia.  Cada crim geolocalitzat (casos) conté el nom i cognoms de la persona, la data de la mort i una petita explicació del motivació del crim i de la sentència. A més, es poden consultar  fonts periodístiques que aporten dades sobre el cas. Miquel Ramos ha explicat durant la presentació al Col·legi de Periodistes aquest dimarts que "més enllà del nombre de delictes és important recordar el nom i la història que hi ha darrera de cada víctima". 

 

 

A Catalunya s'han geolocalitzat un total de 19 crims d'odi des del 1990. La majoria, 17, a la província de Barcelona i dos, a la província de Lleida i Tarragona. Pel que fa a la tipologia, 9 són conseqüència del racisme i la xenofòbia, 6 es deuen a la intolerància criminal, 2 a la aporofòbia i la resta, un en cada cas, a la transfòbia, l'odi ideològic i la violència ultra al futbol. 

 

L'àrea metropolitana de Barcelona és la zona geogràfica que més crims recull, amb un total de 15. A tot el territori de l'estat espanyol, s'hi han comptabilitzat un total de 86 crims d'odi que van tenir com a conseqüència 88 víctimes mortals. Madrid és l'escenari on n'ocorren més, un total de 27. 

 

D'acord amb un dels dos autors de l'estudi, David Bou, la majoria de botxins tenen entre 16 i 21 anys, fet que denota que "estem davant d'un problema social d'arrel". Laia Serra, advocada penalista, ha lamentat que Espanya tingui "una resistència molt gran aplicar les lleis internacionals davant dels delictes d'odi" i que tot just s'obri una escletxa de llum amb l'aprovació del nou estatut de la víctima. 

 

Mavi Muños, mare de Carlos Javier Palomino - un menor de 16 anys assassinat per un jove que anava a una manifestació de les joventuts del partit neonazi Democracia Nacional- ha demanat "protecció i reconeixement a les víctimes" i ha recordat que "l'antifeixisme [sentiment que defensava el seu fill] no és un delicte", sinó "un deure que tot demòcrata hauria de protegir".  

 

 

El projecte està inacabat perquè vol ser una iniciativa col·laborativa a la qual tothom que vulgui pugui aportar informació sobre nous crims. La realitat és que la participació de la població esdevé clau ja que aquesta recerca s'erigeix com a l'única base de dades sobre les víctimes mortals de l'odi. En paraules de David Bou: "l'estudi fa un recull de delictes que no ha fet l'Estat, que hauria de vetllar per l'acompanyament de les víctimes".