Les entitats socials necessiten 768 habitatges de lloguer social de manera urgent

Avui s'ha presentat un nou informe que revela que el 27% de les associacions consultades es plantegen comprar pisos

Autora: Marina Force Castells

Actualment Catalunya disposa d'un parc d'habitatge de 210,000 llars. Un informe de l'any passat, assegurava que en calien 230,000 per arribar als estàndards europeus. Avui, la Taula del Tercer Sector Social ha  dut a terme un debat on s'ha presentat un nou document. Aquesta vegada sobre les necessitats específiques d'habitatge de les entitats del tercer sector.

'La contribució del Tercer Sector al lloguer social' posa de manifest que les entitats de la Taula del  gestionen actualment 1,522 pisos -en els quals s'atenen 7,067 persones- i que en necessiten 768 més a curt termini. La xifra puja fins els 854 si es tenen en compte les previsions a més de dos anys vista.  Aquesta dada contrasta amb els prop de 45.000 habitatges buits que es troben en mans dels bancs, d'acord amb el Registre d'Habitatges Buits de la Generalitat, amb xifres del setembre passat.

L'informe de la Taula s''ha realitzat a partir de qüestionaris en línia a les 129 entitats membre  que tenen una relació directe amb el món de l'habitatge.  D'aquestes, 102 asseguren que necessitaran llars en un futur, ja que preveuen un creixement de la seva activitat que exigirà més disponibilitat de places d'allotjament.  

Un dels factors més interessants que es desprenen de l'estudi són les característiques que haurien de tenir aquests habitatges, ja que això permetria concretar estratègies i polítiques adequades a les necessitats. Es disposa de la informació de 516 habitatges dels quals s'han concretat algunes variables com el nombre d'habitacions.

Característiques dels habitatges que es necessiten

El 53% de demandes de les entitats es concentren a Barcelona, on es requereixen un total de 409 pisos. Pel que fa al nombre d'habitacions, predominen els d'una (30,2%), però també hi ha un 30% de demandes de tres. L'accessibilitat és també un requisit important i els preus màxims que les entitats podrien pagar oscil·len majoritàriament entre els 200 i 400 euros -situació del 67% dels habitatges. Tan sols un 14% podria pagar més de 400 euros i un 15% demana preus inferiors als  200.

El president del Fòrum de Salut Mental, Enric Arqués, ha recordat durant el debat que els habitatges a un preu assequible "són una cosa molt limitada" i ha considerat que és "difícilment comprensible" que els bancs no cedeixin una part de la seva cartera d'habitatges buits. Xavier Mauri, director d'Habitat 3,  ha afegit que les ocupacions il·legals s'han multiplicat, i això encara fa més difícil comprendre aquesta reticència de les entitats financeres a cedir els pisos buits.


Règim de tinença dels habitatges que gestionen les entitats.

Dels 1,522 pisos gestionats actualment per les entitats de la Taula, el 43% del total es troba a  ciutat de Barcelona, un 12% a l'Àrea Metropolitana, el 20% a la demarcació de Girona i el 25% restant a municipis de Barcelona, Lleida i Tarragona.  

D'aquests habitatges el 31% són llogats per les entitats al mercat privat, un 25% són cedits pel sector privat, un 18% pel públic i tan sols el 17% són propietat de les associacions. Els habitatges amb menys importància quantitativa son els llogats al sector públic (9%).

Segons ha explicat una de les autores de l'informe, Carme Trillas, davant la manca de pisos destinats al lloguer social, són molts les entitats que es plantegen comprar-ne. Concretament, el 27% de les entitats consultades estaria disposada a invertir en habitatges. Per fer-ho, comptarien amb un 30% de fons propis, amb un 8% de donacions privades, i un 22% d'ajuts públics. El 41% restant l'haurien de demanar a aliens.

Entre les problemàtiques que més preocupen a les entitats es troben, evidentment, el finançament, però també, en similar mesura, l'acompanyament de les persones usuàries, que és mencionada per 64 entitats. Tal com ha explicat Marta Olaria, tècnica d'incidència política de la Fundació Arrels, un habitatge és el primer pas perquè una persona que ha viscut temps al carrer pugui refer la seva vida. No obstant, malgrat que la llar és «el punt de partida, l'acompanyament és clau perquè l'usuari pugui tenir un projecte de vida propi».

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article