Les entitats reclamen que la rehabilitació penal es fixi en el desistiment del delicte

És una de les principals conclusions de la jornada internacional sobre rehabilitació penal que ha organitzat ECAS

El Cosmocaixa ha acollit aquest divendres, 29 de gener, la jornada internacional ‘Societat relacional i execució penal’ organitzada per la Federació catalana d'entitats socials, ECAS. La trobada, que ha reunit 300 professionals de l’àmbit penitenciari, ha servit per plantejar polítiques de rehabilitació centrades en el desistiment del delicte a partir de tres eixos d’intervenció: la construcció d’una nova identitat no delictiva, la millora del capital humà i la millora del capital social.

Implementar polítiques que afavoreixin les segons oportunitats, la responsabilitat compartida entre sistema penal i societat civil a l’hora d’apoderar les persones que han delinquit i la necessitat de diversificar les mesures penals són tres de les principals idees que s’han destacat al llarg de la jornada. Els diferents experts internacionals i nacionals que hi han participat han subratllat la importància de centrar-se en el subjecte (el qui) i no tant en que ha fet per treballar millor per la integració i han reafirmat també la necessitat que els diferents agents que participen en aquesta rehabilitació siguin capaços de disculpar i reparar per resoldre conflictes actuals o futurs.
 
El desistiment com a procés rehabilitador
 
El catedràtic de Criminologia i Treball Social a la Universitat de Glasgow, Fergus McNeill, ha sigut l’encarregat de la ponència inicial de la trobada. La seva presentació ha servit per explicar els tres nivells de desistiment a través dels quals es treballa per aconseguir la reinserció de la persona.  En un primer estadi, els esforços estan destinats als canvis de comportament. En un segon esglaó el treball es centra en el canvi d’identitat, és a dir, en què la persona trobi una nova narrativa d’ell mateix i, en una tercera etapa, es treballa perquè aquesta tingui un sentiment de pertinença social, creï xarxes i s’hi relacioni.
 
“La conclusió principal és que per anar cap al desistiment clar tenir en compte unes obligacions recíproques de solidaritat, compromís i subsidiarietat”, ha considerat McNeill que ha animat a treballar a partir de quatre eixos: el personal, el social, el judicial i també l’àmbit moral d’acceptar pagar el deute que tenen amb la societat i voler rehabilitar-se. “Estat i ciutadans tenim l’obligació d’assegurar la integració de les persones que ja han pagar el seu deute”, ha clos el catedràtic escocès.
 
La col·laboració i el treball conjunt, eines de l’èxit
 
La ponència de McNeill ha servit a Silvia Serra, directora del Centre Penitenciari de Dones de Barcelona Wad-Ras, Montse Tohà, membre de la Junta Directiva d’ECAS i directora de la Fundació IReS i Antonio Andrés Pueyo, catedràtic del Departament de Personalitat, Avaluació i Tractaments Psicològics de la Universitat de Barcelona per aprofundir en els elements clau de l’èxit d’aquest procés de desistiment.
 
Els ponents de la taula han volgut insistir en la importància d’adaptar el treball que es fa en els diferents gèneres i ètnies per treballar-hi amb les seves especificitats. Tots tres han destacat la necessitat de treballar de manera conjunta i complementària amb diversos departaments públics implicats en la rehabilitació perquè aquesta sigui global, ja que moltes vegades cal abordar diferents aspectes (estabilitat econòmica, psicològica, social) per aconseguir una bona integració. La seva conversa també ha parlat de la importància de sensibilitzar la societat perquè l’interès de reinserció sigui mútua.
 
Exemples i bones pràctiques
 
La jornada ha complementat les diferents intervencions inicials amb l’experiència directa de cinc estudis o projectes europeus i catalans que han comprovat amb èxit la seva eficàcia. Així, s’han presentat els casos d’HTV Circles, que treballa al Regne Unit amb persones que han agredit sexualment a través de cercles de suport; el d’Exit Fryshuset de Suècia que ajuda a membres de moviments neonazis a deixar el grup amb el suport de persones que ja se n’han desvinculat o el projecte (Re)incorpora de l’Obra Social ‘La Caixa’ que treballa amb programes de reinserció laboral per a expressos.
 
En aquesta taula també hi ha participat el professor de la Universitat de Bucarest, Ioan Durnescu, que ha explicat les etapes que superen els presos romanesos i d’ètnia gitana quan surten de la presó i Josep Lahosa, de l’European Forum for Urban Security que ha destacat la necessitat que les institucions públiques siguin els impulsors de pedagogies que facilitin la integració social dels exconvictes.
 
La jornada s’ha clos amb la lectora de la de Declaració per a la millora continua en  l’execució penal a Catalunya que recull propostes de millora de l’execució penal a Catalunya amb polítiques innovadores que vol sumar el suport de tots els nivells de l’administració pública.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article