L'habitatge col·laboratiu: una manera alternativa d'envellir

Un investigador de la UOC treballa en un estudi per analitzar l'impacte psicosocial en les persones que participen en aquests projectes cooperatius


Els habitatges col·laboratius, o 'cohousing' en terminologia anglesa, és una alternativa als geriàtrics cada vegada més explorada per persones d'entre 50 i 70 anys, que es neguen a viure en una residència de la tercera edat. Es tracta de cooperatives d'usuaris que s'uneixen per crear i conviure en un mateixa zona, amb espais privats i també comuns.

Daniel López, un investigador i professor de la UOC que treballa en un 'Estudi sobre el moviment d’habitatges col·laboratius de gent gran a Espanya', explica que el cohousing és un mecanisme "d'apoderament". "Permet un canvi en la visió de l'envelliment, que deixa de ser una etapa de desconnexió social, per esdevenir una etapa d'activisme i activitat, allunyada de la concepció de la gent gran com a mera beneficiària d'ajudes", explica.   

D'acord amb un mapa disponible al web de l'estudi, a Catalunya hi ha actualment dues cooperatives en marxa -La Muralleta i la Cooperativa Obrera d'Habitatges. A més, hi ha un altre grup de persones constituïts en cooperativa, però que encara no conviu, i tres grups que encara estan en formació.
 
Tot i que el 'cohousing' és un fenomen ja consolidat en països com Dinamarca, Suècia i Estats Units, a l'Estat espanyol va guanyant adeptes a poc a poc, ja que cada vegada hi ha menys gent gran que vulgui viure en una residència.  

El 'cohousing', una opció que sospesa el 41% de les persones grans

Segons dades fetes públiques l'abril passat per un estudi de Simple Lógica, l'alternativa d'habitatge millor valorada per a la jubilació és el domicili on s'ha viscut els darrers anys, seguida del 'cohousing' i de la llar d'algun familiar. De fet, més de la meitat de persones grans consultades, el 53,9%, considera 'poc' o 'gens probable' viure en geriàtrics en un futur i dos de cada tres han sentit a parlar de les comunitats d'habitatge col·laboratiu. Fins a un 41% , a més, s'hi planteja viure.

Segons indica López, el projecte de recerca que desenvoluparà durant tot el 2016 respon a tres objectius: "fer un mapa del moviment d’habitatges col·laboratiu, conèixer els factors que incideixen en l’emergència, el desenvolupament, la consolidació i la difusió d'aquest tipus d'habitatges i, d’altra banda, analitzar el seu impacte psicosocial en les persones que hi viuen i les que participen en aquests projectes". Una de les hipòtesis de l'estudi, explica, és l'efecte positiu que el 'cohousing' pot tenir en les persones que hi participen, com ara la reducció d'ingressos hospitalaris o d'ingesta de medicació.

La recerca té un precedent -l'estudi EXPDEM - i pretén ser un recurs que les cooperatives pugin fer servir per a fer difusió d'aquest tipus de projectes. "Sovint aquests col·lectius es troben amb la dificultat que les administracions desconeixen què és l'habitatge col·laboratiu". El professor Daniel López, doncs, espera que la recerca faciliti una "transferència de coneixement entre les cooperatives" i d'aquestes a tercers, motiu pel qual vol que el projecte sigui molt participatiu.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Josep Foix corbella Barcelona. Carrer Josep Miret 39. Baixos. tenda.6 .08020 Barcelona
4.

Estic interesar en rebre informació sobre habitante col.laborariu.

  • 0
  • 0
Pepita Nadal Tàrrega (Lleida)
3.

M ' agradaria tenir informació sobre l' habitatge col·laboratiu i saber si es podria organitzar-ne un a Tàrrega.

  • 0
  • 0
Maria garriga
2.

Interesada cooperativa bivendrd gent gran

  • 0
  • 0
josep Gayola Rigau Girona
1.

m`agradaria tenir informacio de les cooperatives de catalunya i poder ferme soci

  • 0
  • 0

Comenta aquest article