La meitat de la població migrada atesa per la Creu Roja depèn d'ajudes per menjar

D'acord amb el 9è estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat presentat aquest dimecres per l'ONG un 14% només pot fer un o dos àpats al dia a la seva llar

Un 51,7% de les persones immigrades que atén la Creu Roja en els seus projectes de lluita contra l'exclusió social a Catalunya depèn de donacions d'entitats, ajudes familiars i d'amics o de menjadors  socials per poder alimentar la família.

Així ho indica el 9è estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja a Catalunya, “Les persones immigrades en situació vulnerable, presentat aquest dimecres al matí i elaborat a partir d'enquestes a 899 usuaris d'un total de e 5,500. D'acord amb l'informe, el 13,9% dels atesos per l'ONG només poden realitzar un o dos àpats al dia a la llar. La majoria, un 76,7%, mengen tres vegades a casa.

De les famílies que tenen fills a càrrec en edat escolar (695), el 43% asseguren que els infants dinen a l'escola, però més de la meitat lamenten que no tots els seus fills tenen beca o que aquesta no els cobreix el 100%. Una altra dada preocupant: el 66% dels perceptors de beques menjador afirma tenir dificultats per garantir una bona alimentació a la llar en període de vacances.

Empitjorament  de la situació laboral

7 de cada 10 persones han vist com la seves condicions laborals s'ha degradat en els darrers anys. Així, el 57,5%  dels usuaris estan a l'atur i, entre els ocupats, prop de la meitat té ingressos inferiors als 600 euros mensuals – gairebé un 10% per sota del salari mínim interprofessional de 655 euros – i entorn al 50% exerceix sense contracte. Malgrat l'alta presència de desocupació entre els usuaris, però,  tan sols el 36% rep prestacions, un percentatge molt inferior al del 2013, quan ho feien el 50%.

Des de l'ONG asseguren que en treballar sense contracte en molts casos, els atesos perden el dret a prestacions com la  d’atur i, en ser majoritàriament joves, també cal destacar que pocs usuaris  reben pensions en relació a la població autòctona. En alguns casos, a més, «la manca d’informació o de comprensió sobre els ajuts disponibles els priva de sol·licitar-es», asseguren.

Les dificultats econòmiques debiliten la salut

Un 36,7% dels enquestats considera que la seva salut es veu afectada per la seva situació, ja que presenta problemes per dormir, intranquil·litat, irritabilitat o manca de concentració. A més, un 40% assegura patir problemes emocionals, com ara angoixa i ansietat, però només un 9% rep tractament.   Pel que fa a la vida familiar i social, un 32% dels enquestats creu que la familiar s'ha resentit i una 43% afirma que la seva situació ja derivat en una disminució de la relació amb altres persones.
 
Gairebé la totalitat de les persones enquestades disposen de targeta sanitària individual. En referència a la mediació requerida per malalties cròniques i comunes, el 74% disposa d'un tractament parcialment finançat. Aquestes dades s'expliquen per l'existència a Catalunya de dues normatives relatives a la salut que, a diferència d'altres comunitats autònomes, garanteixen la cobertura sanitària a les persones immigrades, malgrat no tenir regulada la seva situació administrativa. 

Perfil dels atesos

La procedència majoritària dels usuaris és el Magreb (45%), mentre que el 27% han nascut a Amèrica (majoritàriament a Amèrica del Sud o Central) i el 15% en d’altres punts de l’Àfrica. La majoria  d’aquestes persones porten més de 12 anys vivint a Catalunya i, durant aquest temps, el 64% ja entén, parla i escriu el castellà, percentatge que es redueix al 13,2% en el cas del català.

La franja d’edat majoritària se situa entre els 30 i els 39 anys, és a dir, la majoria es troba en edat productiva i reproductiva, i el 86% viu amb família i fills, el 24,8% després d’haver fet el reagrupament familiar. Pel que fa al sexe, és majoritàriament femení (62% dones i 38% homes), tot i que, segons les nacionalitats d’origen, hi ha diferents patrons migratoris en clau de gènere. Les dones són majoria entre la població migrada procedent d’Amèrica del Sud i Central, mentre que la proporció s’inverteix entre el col·lectiu de persones d’origen magrebí i de la resta d’Àfrica.

Podeu consultar el vídeo de l'observatori aquí.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article