Es destrueixen 427.000 llocs de treball jove en 8 anys a Barcelona

Un informe del Consell de Joventut de Barcelona presentat aquesta setmana avalua les polítiques municipals que afecten al jovent


Des del 2007, quan la crisis econòmica va començar a causar estralls, s'han destruït 427.000 llocs de treball ocupats per joves a Barcelona. A més, la precarietat laboral s'ha estès i la temporalitat, la parcialitat no desitjada i la subocupació han esdevingut cohabitants comuns en el mercat laboral.

Així ho constata l'informe sobre l'Estat de la Joventut 2015, presentat aquesta setmana pel Consell de Joventut de Barcelona (CJB). El document fa un seguiment i avaluació de les polítiques que afecten aquest col·lectiu a nivell municipal i se centra en quatre eixos: emancipació; equipaments juvenils, espai públic i mobilitat; cohesió social; i participació.

Emigració i precarietat laboral, dues cares de la mateixa moneda

La destrucció d'ocupació ha derivat en una manca d'esperança per part dels joves barcelonins, palesa en l'augment exponencial de l'emigració. D'acord amb dades de 'l'Informe sobre emigració i població barcelonina resident a l'estranger', els joves barcelonins d'entre 15 i 29 anys que han marxat ha augmentat un 62,5% respecte el 2009.

Es calcula que aquest fet suposa una pèrdua d'entre 2.716 i 3.380 milions d'euros per la ciutat i que, en un futur, suposarà manca de mà d'obra, envelliment de la població i, conseqüentment, un ressentiment del sistema públic de pensions.

Així mateix, la manca d'oportunitats laborals dignes també deriva en una menor capacitat d'emancipació. A Barcelona, el 45,7% de les persones d'entre 25 i 29 anys encara viu a la llar familiar, un percentatge que se situa entorn al 24% si ampliem el focus als joves d'entre 16 i 29 anys de tot Catalunya. Les principals causes per no abandonar la llar són econòmiques, amb una incidència elevada de la precarietat laboral, però també del preu dels habitatges.
 

Mobilitat jove

El Consell de Joventut de Barcelona (CJB) reivindica el transport públic com a un dret de la ciutadania. En aquest sentit, exigeix una tarifació social de la qual es puguin beneficiar totes les persones joves de la ciutat i proposa estendre la T-Jove dels 25 als 30 anys.

A més, demana que es fomenti i millori la xarxa de transport públic urbà i interurbà i que es descongestioni la ciutat per incrementar l'ús de la bicicleta, una mitjà de transport que només empra el 4% dels joves.  
 


50,000 euros per a l'associacionisme educatiu

En l'informe, el CJB aplaudeix el suport de l'Ajuntament als programes que garanteixen l'accessibilitat d'infants, adolescents i joves amb dificultats econòmiques al lleure educatiu. A través d'un conveni de 50.000 euros s'ha arribat a 1.071 infants, 500 més que al 2014, a través de 78 entitats, 22 més que l'any anterior.  

Tot i valorar positivament l'increment del nombre d'infants beneficiaris, el consell recorda que és necessari augmentar de la dotació pressupostaria, que ha caigut una mitjana de 36 euros per menor d'edat. Als 50.000 euros invertits en ajudes, cal sumar-hi 100.000 més que el consistori ha destinat a subvencionar l'arranjament i adequació dels locals on es desenvolupen activitats d'educació en el lleure.

L'estudi constata que entorn al 10% de les entitats educatives de base declaren no tenir un espai on desenvolupar les seves activitats ordinàries. Entre aquelles que sí que en tenen, però, només el 8% disposa d'un local en propietat i la majoria diuen trobar-se en règim de cessió (72%) o de lloguer (19%).

"Bona part de les entitats educatives es troben en una situació d'incertesa pel que fa als espais on desenvolupen les activitats, ja sigui per la manca d'un document escrit on s'expliqui el règim d'ús del local o perquè aquest document s'ha de formalitzar any rere any", explica el CJB, que recorda que les dades definitives sobre la diagnosi d'aquesta situació es donaran a conèixer durant el primer trimestre d'aquest any.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article