Les dones menors de 25 anys, les treballadores amb més risc de pobresa

Tenen cinc vegades més risc de viure per sota el llindar que els homes ocupats de la mateixa edat

Autora: Marina Force Castells
Tenir una feina ja no és sinònim de poder viure sense haver-se de preocupar per l'economia familiar. El fenomen dels treballadors i treballadores pobres ha arrelat a Catalunya com a conseqüència de l'augment de la inseguretat en la contractació i la disminució global dels salaris.  Així, un 11,7% de la població treballadora a Catalunya està en risc de pobresa. Les dones, però, són altra vegada les més perjudicades.

La població treballadora que té un risc més elevat de pobresa són les joves d'entre 18 i 25 anys, amb un 16,9%. D'acord amb dades de l'informe 'La feminització de la pobresa. Reivindicant una mirada de gènere', presentat aquest dimarts al matí per la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social, elles tenen fins a cinc vegades més risc de pobresa que els treballadors de la mateixa edat (3,3%). Aquesta desigualtat “està causada perquè les dones tenen feines més temporals, més precàries i amb salaris més baixos”, segons s'explica al dossier.

La bretxa salarial entre homes i dones segons les últimes dades de l'INE mostren que el guany mitjà per treballador és de 24.253,73 euros, mentre que en el cas de les dones és de 20.740,55 euros. La desigualtat més gran es registra en els contractes indefinits, amb una diferència de pràcticament 8.000 euros bruts anuals.

Pel que fa a la contractació a temps parcial, el 2015 la proporció de dones triplicava la dels homes, un 21% davant del 7%. Això s'explica perquè la població femenina dedica el doble de temps que la masculina a les tasques de la llar.

La conciliació, una missió imposada socialment  

La necessitat de destinar pràcticament les mateixes hores a tasques remunerades i tasques domèstiques dificulta que les dones puguin accedir a posicions de més responsabilitat, les avesa als contractes a temps parcial i, conseqüentment, això repercuteix en la seva jubilació.

"L’inici de l’edat reproductiva i les necessitats de conciliació, que segons els rols de gènere imposats socialment estan associats a les dones, fa que moltes  estiguin parcialment ocupades en el mercat laboral remunerat o bé que en desapareguin durant els anys amb necessitats de conciliar", explica UGT Catalunya en l'informe 'La feina no té gènere', presentat el passat dilluns.

Els contractes a temps parcial són una modalitat emprada majoritàriament en el cas de les dones: 7 de cada 10 les ocupen a elles. Segons UGT, el motiu d'aquesta modalitat en el 63,6% dels casos registrats en dones d'entre 35 i 44 anys és la necessitat de tenir cura de persones dependents.

Tenir família, a més, és causa d'abandonament del mercat laboral. Les taxes d'ocupació d'homes i dones sense fills se situen en un 74,4% per a ells i un 66,9% per a elles. En canvi, en les famílies amb infants, la augmenta fins el 78,9% en el cas dels homes i baixa fins el 59,5% per a les dones. En els darrers deu anys, Catalunya ha registrat 39.783 permisos d'excedència. Només el 3,4% han estat demandades per pares.


Millor preparades, pitjor considerades

Els informes d'UGT i la Taula d'Entitats del Tercer Sector presentats en el marc del Dia Internacional de la Dona Treballadora, que se celebra avui 8 de març, constaten una realitat incòmode. Malgrat que les persones amb estudis superiors són majoritàriament dones, aquestes tenen més dificultats d'accés a càrrecs directius.

Així, per exemple, durant la crisi el nombre de dones que ocupa posicions directives s'ha reduït a la meitat, passant d'un 6,6% a un 3,3%. En el cas concret dels homes, ha disminuït un punt, passant de quasi un 11% a poc menys d'un 10%.

"Les dones, de mitjana, treballen menys fora de casa; quan ho fan s'enfronten a taxes d'atur més elevades; quan troben feina, tenen sous més baixos i ocupacions més precàries; i tot plegat fa que, quan reben pensions contributives, aquestes siguin també més baixes", diuen des de la Taula.

La vulnerabilitat de les dones en el mercat laboral té uns efectes que s'arrosseguen fins a la vellesa. Així, mentre que un home percep al final de la seva vida laboral una mitjana de 1.254,87 euros al mes de pensió, la mitjana d’una dona és un 44,39% més baixa, de 697,74 euros al mes.

La Taula ha demanat que "s'intensifiqui la mirada de gènere en la lluita contra la pobresa" i ha recordat que existeix una relació directa entre el procés d'empobriment i el fet de ser dona. A Catalunya la taxa de risc de pobresa ha augmentat un punt respecte del 2014. Aquest ascens, però, és el reflex de l'increment de gairebé tres punts de la taxa femenina (ara del 21,6%) i no de la masculina que, contràriament, ha disminuint d'un 20,7 a un 20,2%.  

Les famílies monomarentals, les més vulnerables

Un dels col·lectius més vulnerables és el de les famílies monoparentals, que en el 90% dels casos estan encapçalades per dones. En les llars formades per un adult amb un o més fills a càrrec el risc de pobresa es dóna en un 42,8% dels casos. Cal no oblidar, doncs, que la pobresa femenina afecta directament els infants que en depenen.

Des d'UGT Catalunya consideren que per acabar amb la feminització de la pobresa és indispensable "trencar amb els estereotips  i l'assignació de rols de gènere: a l'escola, la família i a la feina". Així  mateix, reclamen "donar més valor a les feines de cura i atenció".

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article