Almenys 48.454 persones no disposen d'un habitatge en condicions per viure. Així ho destaca l'últim informe de l'Agència de l'Habitatge de Catalunya presentat aquest mes d'abril, on es fa un recull quantificat de la població mal allotjada a Catalunya segons el territori i el tipus de problemàtica.
De les prop de 50.000 persones detectades, es calcula que 5.433 no tenen un sostre on viure; 8.634 s'allotgen en entitats locals, albergs o pisos cedits per l'administració; 26.705 resideixen temporalment a pisos de familiars o persones properes o estan pendents d'una ordre de desnonament i 7.682 persones viuen en un habitatge inadequat, ja sigui per deficiències estructurals o per la manca de subministraments bàsics. La classificació de les dades s'ha fet d'acord amb la tipologia europea d'exclusió social residencial (Ethos) que distingeix entre: sense sostre, sense habitatge, en habitatge insegur i en habitatge inadequat.No obstant, les dades d'enguany no són del tot comparables amb les de l'últim estudi del 2009, quan es van detectar 36.000 casos d'allotjaments precaris. Aquesta vegada també s'ha tingut en compte la problemàtica dels pagaments pendents a l'habitatge (deutes en el lloguer, hipoteca, subministraments...) i les dades referents a la ciutat de Barcelona no s'han basat en estimacions sinó en dades reals, proporcionades pel propi Ajuntament. Per altra banda, cal tenir en compte que les dades que es recullen tenen a veure amb les notificacions que arriben a les administracions, però segurament hi ha altres casos que es desconeixen.
La distribució dels casos de mal allotjament, no és homogènia en tot el territori, sinó que es reparteix segons el volum de població dels municipis. Fins a 773 d'aquests han facilitat dades, i en els 174 municipis restants s'ha treballat amb dades estimades. En termes generals, els municipis amb més habitants són els que reuneixen més casos de mal allotjament. En les ciutats de més de 20.000 residents, s'hi troben el 48,6% dels casos i tan sols la ciutat de Barcelona engloba el 26,5% de les persones amb situació de mal allotjament. A més, tot i que la mitjana de casos per municipi és de 51 casos, el 78,4% dels municipis en reuneixen menys de 20.
Parelles amb fills, el col·lectiu amb més risc de desnonament
L'estudi de l'Agència d'Habitatge també ha fet un anàlisi precís dels col·lectius amb problemes d'habitatge. Les característiques són similars tant pel que fa a les persones sense llar, com les que s'allotgen en centres, albergs o pisos cedits i les que viuen en habitatges amb condicions precàries. Es defineixen per ser majoritàriament homes sols, d'entre 35 i 64 anys, catalans i sense ingressos.
No obstant, en el cas d'aquelles persones que viuen temporalment amb la família o els amics o són amenaçades per desnonament, són sobretot parelles amb fills que ingressen menys de 6.000€ a l'any a la llar, un import que prové de l'atur o de les pensions que reben.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari