Les cel·les d’aïllament concentren més denúncies per maltractament que les ordinàries

Un estudi de la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura alerta de l’impacte psicològic del règim tancat i demana obrir un debat parlamentari


La Raquel es va treure la vida la matinada de l'11 d'abril de 2015 a la presó de Brians 1, tres dies després d'haver estat sancionada amb aïllament provisional per una “falta molt greu”. Tenia 39 anys. Feia cinc anys que estava privada de llibertat i poc més de sis mesos que havia estat classificada en règim de primer grau.

Després de la seva mort es va trobar una carta dirigida al Jutjat de Vigilància Penitenciària en què denunciava les situacions de maltractament que havia viscut a les cel·les d’aïllament i el fort deteriorament psicològic que el règim tancat li havia suposat.

El cas de la Raquel és un dels que recull l’informe L'aïllament penitenciari a Catalunya des d'una perspectiva de drets humans, impulsat per la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura, que es va presentar ahir al Col·legi de Periodistes. També centra un dels 12 reportatges sobre silencis mediàtics que l’Anuari Media.cat donarà a conèixer al juny.

Malgrat la dificultat per obtenir dades de les autoritats penitenciàries, l’estudi alerta que l’índex de denúncies de maltractaments  o tortures als mòduls d’aïllament de les presons catalanes és superior al dels mòduls ordinaris.

El desembre de l'any passat, hi havia 173 persones confinades a les unitats d'aïllament de les presons catalanes, 163 homes i deu dones. Al llarg de l'any, però, 642 persones van passar pel que tècnicament es coneix com a Departaments Especials de Règim Tancat (DERT).

D’acord amb la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura, el règim d’aïllament  “pot generar profunds danys psicològics i psicosocials a les persones” i pot dificultar la posterior reinserció social dels presos. L'informe assenyala que la normativa internacional en matèria d'aïllament penitenciari dicta que aquest "s'ha d'aplicar de manera excepcional i no prolongada" i que "les administracions han de vetllar per la integritat física i psíquica de les persones" a qui s'imposa.  

Falta de transparència de les presons  

Segons el nombre d’incidències registrades, el 2015 es van produir 55 lesions greus en centres penitenciaris catalans i 989 de lleus. La Coordinadora lamenta, però, que no es conegui en quantes d’aquestes va haver-hi funcionaris implicats.

Tampoc no es tenen dades sobre en quin règim es trobaven els 53 presos que van morir el 2015. Sí que es coneix, però, que 24 d’aquests estaven interns a presó i 29 fora, ja sigui en llibertat condicional o a l’hospital. La coordinadora subratlla el fet que 14 morts hagin estat provocades “per causes desconegudes”, un 26,4% del total. Per altra banda, l’estudi informa que l’any passat van registrar-se 8 suïcidis a les presons catalanes.

Una altra dada significativa: d’acord amb dades del 2014, la mitjana de morts als centres penitenciaris de Catalunya (61 de cada 10.000) triplica la mitjana europea (28 de cada 10.000). En aquest sentit, des de la Coordinadora es reclama “poder accedir a més dades i informació” per tal de conèixer el motiu d’aquesta diferència.  

L’aïllament: a debat públic

La Coordinadora denuncia que "l'aïllament prolongat no pot ser considerat un tractament, tenint en compte que s'està utilitzant amb un rigor excessiu i que les condicions de compliment poden resultar incompatibles amb el mínim respecte als drets humans i amb l'orientació a la reinserció". És per això que recomana limitar-ne l’ús i el temps d’estada.

L’estudi posa de manifest la necessitat d’obrir un debat públic i parlamentari profund sobre el règim tancat i les seves consequècies. “Després de molts anys, ha arribat el moment de qüestionar el seu funcionament, utilitat i, fins i tot, la necessitat de l’existència d’aquest tipus de departaments”, conclou el treball.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article