El Grup de Periodistes Ramon Barnils i Obertament han presentat aquest dimarts, 10 de maig, els primers resultats de l'Observatori de Mitjans i Salut Mental. Els informes 'Mites i estereotips sobre salut mental' i 'Salut mental i violència' han analitzat el tracte que han donat els mitjans a les qüestions relacionades amb salut mental durant el 2014 i 2015.
Els informes constaten la meitat de les notícies que durant aquests dos anys han tractat alguna qüestió sobre salut mental ho fan fet de forma estigmatitzadora (5'2% notícies de cada 10 el 2014 i 4'33% de les notícies de cada 10 el 2015). L'estigma apareix sobretot en notícies que tracten tangencialment la salut mental i s’evidencia en l’ús inadequat del llenguatge i en l’associació de salut mental amb violència. Les dades s'han obtingut després d'analitzar gairebé 2.000 notícies dels cinc principals diaris a Catalunya: El País, La Vanguardia, El Periódico, El Punt Avui i l’ARA.Notícies sobre salut mental: la cara i la creu
L'anàlisi de les notícies confirma que la salut mental té un tractament diferenciat si és el tema principal de la notícia (22% dels casos el 2014) o bé si hi surt de forma secundària (60% també el 2014). En el primer cas, més de la meitat de les notícies on el tema central ha estat algun aspecte de salut mental ho han tractat de forma positiva, és a dir, el titular ha fugit de l'estigmatització, s'han usat fonts contrastades i s'ha elegit una fotografia que no enfosqueix les persones que pateixen un trastorn mental. En el segon cas, però, quan la salut mental ha ocupat un espai secundari a la notícia s'hi han trobat més elements d'estigma perquè s'ha descuidat algun dels aspectes anteriors i, en molts casos, s'ha relacionat trastorns mentals amb violència.
El llenguatge, la clau d'una bona notícia
L'ús inapropiat del llenguatge és la principal forma d’estigmatització, en un 55'5% de les vegades. La majoria de vegades és perquè a la notícia es fa servir jocs de paraules, metàfores o altres recursos de terminologia psiquiàtrica que el periodista usa per adjectivar situacions de caos, desorganització, impredictibilitat, desconfiança o altres atribucions negatives. En aquest sentit, el 2014 la secció de Cultura fou la que, a través del llenguatge, va estigmatitzar més la salut mental, també a través dels anomenats "falsos positius", la vinculació entre trastorn mental i genialitat artística, una connexió que si bé no és estigmatitzant de forma directa, tampoc té cap base científica.
En canvi, el 2015, fou la secció d'Internacional qui usà més un llenguatge més estigmatitzant. Un 75% de les notícies d'aquesta secció que parlaven sobre fets criminals com els atemptats o les massacres usaven termes com "psicosi" i "esquizofrènia" per descriure situacions de pànic i alarma és la principal queixa. Les seccions que millor han cuidat el llenguatge han estat les contraportades i els apartats de Societat perquè, entre altres motius, han dedicat més espai a l'abordatge del tema.
Violència i salut mental, una mala combinació
El segon element que els informes han detectat que més estigmatitza és la relació que les notícies han establert entre salut mental i violència. Un 35% de les peces analitzades han relacionat salut mental amb comportaments violents, agressius o criminals de forma injustificada o no demostrada. De fet, en 7 de cada 10 notícies sobre fets violents, aquests hi apareixen relacionats amb algun trastorn mental. El 2015 hi ha dos exemples clars en aquest sentit: el cas de Germanwing i el de l'IES Joan Fuster. En ambdós casos, els mitjans van relacionar els fets amb un possible trastorn dels protagonistes sense tenir com a font el diagnòstic o les dades d'un especialista proper a les persones en qüestió.
La poca costum de contrastar les fonts
Una de les qüestions que més ha marcat la qualitat de les notícies ha estat l'ús adequat de les fonts. En la majoria dels casos quan han parlat sobre salut mental els periodistes no han consultat cap font per contrastar la notícia. Quan sí que que ho han fet, en un 71% ho han fet de forma positiva, parlant amb experts, primeres persones o entitats relacionades amb aquesta qüestió.
Cal tenir en compte, però, que algunes vegades les fonts que s'han consultat no han adequades perquè o no eren experts o no tenien contacte amb els protagonistes o no eren fiables per parlar del cas. L'any 2015, un dels principals problemes de transmissió de l'estigma vingué de part d'una font oficial (55% dels casos en que la valoració de la notícia ha estat negativa). Un exemple d'aquest error foren les declaracions de la consellera Irene Rigau en relació al cas del nen de l'IES Joan Fuster. Rigau va emetre un diagnòstic sobre l'adolescent sense tenir totes les dades i els mitjans ho van reproduir sense contrastar-ho amb els experts que tractaven al menor.
El valor de les imatges
Un últim aspecte que influeix a l'hora de transmetre l'estigma és l'elecció de la imatge que acompanya la notícia. El 2014, aquest aspecte fou el segon en rellevància a l'hora de transmetre valors negatius sobre la salut mental. Així, en un 23% dels casos les notícies anaven acompanyades de fotos amb espais enfosquits, passadissos d'hospitals desenfocats, persones aïllades i tristes, despentinades. És tracta d'unes imatges poc realista del dia a dia d'una persona amb problemes de salut mental, si bé prou recurrents. Crida l'atenció que l'11% de les fotografies que el 2014 van ser considerades negatives van estar emmarcades en continguts positius.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari