Les entitats demanen 'regular amb garanties' la concertació dels serveis públics i sanitaris

Marina Force Castells  @Mrs_forecast 

Les entitats socials i sanitàries han demanat als poders públics de Catalunya l'aplicació de la directiva europea 2014/24/UE, existent des de fa més de 2 anys, per a regular amb garanties la concertació dels serveis públics socials i de la salut que es presten a la ciutadania.

El passat dimarts al matí va celebrar-se a l’Auditori de l’Once la Jornada ‘La nova directiva europea i la concertació de serveis públics socials i sanitaris a Catalunya’ organitzada per la Taula del Tercer Sector social de Catalunya, el Fòrum de Salut Mental i ACEBA-Autogestió. L’objectiu de l’acte era presentar les novetats que introdueix la directiva europea.

Durant la inauguració de l’esdeveniment, Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector, va explicar que la directiva “reconeix la singularitat dels serveis públics i recull que no són activitat de mercat”. Tanmateix, va explicar que el Tercer Sector Social vol ser “corresponsable d’aquests serveis públics a les persones, perquè és en la seva naturalesa”.

José Maria Gimeno, president del grup de treball de la transposició de la directiva europea a Catalunya, va ser l’encarregat de la primera ponència, amb la qual va voler trencar tres mites. En primer lloc, va recordar que el dret és ideologia i que per tant no hi ha normatives neutres. Així mateix, va apuntar que les lleis s’han d’adaptar a la realitat i no a la inversa i, en darrera instància, va reblar que “la col·laboració públic-privada no és dolenta, ni de dretes ni d’esquerres”.

En referència a la directiva, el també catedràtic de dret administratiu de la Universitat de Saragossa, va explicar que d’acord amb aquesta els serveis dirigits a les persones -serveis socials i sanitaris- “estan fora de la lògica de la competència i la concurrència, perquè tractar a les persones mai ha estat un mercat ni un negoci”.

El catedràtic va recordar que les competències educatives i sanitàries són de les comunitats autònomes i que, per tant, la responsabilitat que la directiva encara no s'hagi transposat a Catalunya no és de Madrid. De fet, altres regions, com Múrcia i Astúries ja han reglat citant-la."Manca voluntat política, cal que la societat en sigui conscient i ho demandi", va concloure Gimeno.
 
Les entitats, aliades clau

Les tres institucions organitzadores de les jornades han defensat que la iniciativa social de les entitats és un complement imprescindible de la gestió pública directa per a garantir a la ciutadania uns serveis públics de qualitat i universals.

El director general d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa,Josep Vidal, coincideix amb aquesta afirmació i va assegurar que des del govern es creu que “les entitats porten millor expertesa, perfils professionals, proximitat i atenció a la persona” i és per això que se'ls hi donarà prioritat per davant de les empreses mercantils a l'hora de fer la concertació.

Les entitats advoquen per una concertació de serveis públics i socials que la directiva europea possibilita i que "permetria superar la dicotomia públic-privat a través de la “publificació”, és a dir, regular amb garanties de servei públic la gestió de les entitats que ja tenen l’experiència i el compromís  en l'atenció a les necessitats socials i de salut de la ciutadania.

Ivan Planas, Gerent dels Serveis Assistencials al CatSalut, va explicar que la Generalitat va començar a treballar en la transposició tan bon punt "l'estat va reconèixer que era competència de les comunitats autònomes". Així mateix, va assegurar que la directiva permetria millorar les condicions de diversitat en la provisió de serveis, fet útil a l'hora de garantir-ne la màxima qualitat.

El Govern va anunciar dimarts la posada en marxa d’un Avantprojecte de Llei de contractació pública de serveis d’atenció a les persones,que tindrà en compte el Codi de Bones pràctiques signat a finals de 2015 entre entitats socials, patronals, sindicats i col·legis professionals.