Barcelona denuncia una ‘manca de voluntat política’ d’Europa en matèria de refugiats

Judit Domènech  @JuditDs 

L’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya i el pla ‘Barcelona, ciutat refugi’ de l’Ajuntament de Barcelona han organitzat una jornada d’estudi i testimoni sobre la situació jurídica de les persones refugiades que arriben a Europa i l’existència de vies legals per acollir-les a Barcelona. En aquesta, ambdues institucions han denunciat la “manca de voluntat política” d’Europa per obrir fronteres.
 

Des d’un punt de vista jurídic, Anna Figueras, advocada especialista en protecció jurídica internacional, ha estat l’encarregada de desgranar les diferències entre la Llei orgànica d’estrangeria i la Llei d’asil com a principis vertebradors sobre els quals les persones refugiades es poden recolzar a l’hora de marxar del seu país. Per la seva banda, Figueras ha assenyalat que els Estats de la Unió Europea no estan actuant perquè “no hi ha una obligació jurídica d’acollir”, però “sí que les persones refugiades tenen drets que s’han de garantir”. A més, ha assegurat que “amb poca partida econòmica es pot solucionar aquest conflicte social”.

Pel que fa a l’entrada al continent Europeu, malgrat que hi ha diferents vies i categories, la més habitual és mitjançant un visat. En la majoria dels casos, però, no arriba a concedir-se i això impedeix directament la possibilitat d’accedir al dret d’asil. A l’Estat espanyol, per exemple, el 68% de les sol·licituds d’asil han estat denegades. Segons Figueras, els “tràmits són molt lents" i “hi ha vies legals suficients per acollir persones que busquen un refugi, però no s’apliquen”.

La vicepresidenta de l’Associació Intercol·legial de Col·legis Professionals de Catalunya, Núria Carrera, també ha manifestat certa decepció de cara a les institucions europees. Després de fer referència a les xifres que va fer públiques ACNUR ahir, que apuntaven 65,3 milions de persones refugiades en un any, ha subratllat que “la responsabilitat d’aquestes xifres és pública i com a institucions públiques cal assumir-ho com a tal”, és a dir, “cal acollir aquestes persones però també cal denunciar aquest fet”.

Com a representació de l’Administració local, ha assistit a l’acte Ignasi Calbó, coordinador del pla ‘Barcelona, ciutat refugi’. Calbó ha insistit sobre la necessitat que “Barcelona sigui la contraposició d’aquesta Europa que està negant aquests drets d’asil”.

A l’acte també hi ha intervingut dos voluntaris que han estat, aquests darrers mesos, en camps de refugiats a Grècia. Tant Meritxell Cascan, infermera i membre d’Ajudem-Ayudamos-Help, com Joan Mas, treballador social, han reivindicat que “estem parlant de persones refugiades però no ens hem d’oblidar que tenen un nom, un cognom i una història de vida” i per tant, “necessiten menjar, necessiten roba, però sobretot necessiten una solució” que els permeti tenir una vida “lliure i digna”.