El salari mínim, frec a frec amb el llindar de pobresa a l'estat espanyol

La Taula del Tercer Sector urgeix apujar-lo a 1.028 euros i alerta que un 29,4% de la població va rebre un sou inferior al salari mínim interprofessional el 2014

Tres de cada 10 treballadors van percebre el 2014 un sou per sota del Salari Mínim Interprofessional (SMI). Els treballadors pobres són, actualment, una realitat a casa nostra. 

D'acord amb dades de l'Eurostat, a Catalunya un 13,3% de les persones ocupades es troben en situació de pobresa, malgrat tenir una feina.
En aquest context, la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social ha reclamat un augment del SMI per sobre dels 1.000 euros, en comptes dels 655,20 actuals, una xifra inferior al llindar de la pobresa per a una persona que viu sola (691 €/mes). 

Ho ha fet en un nou debat del cicle 'Catalunya Social', en el qual s'ha presentat l'informe 'Cap a un Salari Mínim Digne. Una reforma necessària per reduir les desigualtats socials a Catalunya'.  La Taula ha recordat que el SMI actual incompleix la Carta Social Europea, ratificada -paradoxalment- per l'estat espanyol. Segons aquesta, el salari mínim hauria d'arribar al 60% del sou mig d'un país, concretament 1.028,57 euros en el cas d'Espanya. 

"El sou no és un tema menor. És l'ingrés més important de la majoria de persones. Se’n deriva la capacitat de fer front a les despeses, de tenir una vida digna”, ha reblat el president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa. 

L'actual SMI és 'antisistema' 

La professora de la Universitat de Lleida Maria Àngels Cabasés s'ha referit a l'"augment" de l'SMI com una qüestió de "decència" i ha recordat que els sous han disminuït un 25% des de l'inici de la crisi. 

L'increment del salari mínim suposaria un creixement paral·lel del salari mitjà del territori i contribuiria a reduir les taxes de pobresa i el fenomen dels treballadors pobres.  En aquest sentit, l'economista Miquel Puig ha titllat d'"antisistema" l'actual salari mínim. "Un país on hi ha massa gent que paga molts pocs impostos és un país que no pot tenir un estat del benestar com el que coneixem". Puig ho ha il·lustrat amb dades: una persona que cobra el sou mínim costa 130.000 euros a l'administració pública. En canvi, una que en cobra 17.000 a l'any paga amb els impostos tots els serveis públics als quals accedirà durant la seva vida. 

Augmentar els salaris baixos, doncs, significa augmentar la contribució d'aquests a les arques públiques cosa que contribueix al millor sosteniment de l'Estat del Benestar. A més, s'incrementa la seva capacitat de consum, fet que repercuteix favorablement sobre l'activitat econòmica del país. 

Catalunya, per darrera de Grècia i Portugal en el SMI 

El SMI en relació al poder adquisitiu és més baix a Catalunya que no pas a l'estat espanyol en el seu conjunt. Així, a casa nostra el salari mínim relacionat amb el poder adquisitiu equival a 9.477 euros, una xifra inferior a la de Grècia i Portugal, 10.583 i 9.568 euros, respectivament.  

Les entitats catalanes insisteixen que per abordar l'augment del salari mínim cal, entre d'altres, un increment basat en la territorialitat. Miquel Puig ha assegurat que l'augment ha d'estar "en sintonia" amb els costos de vida. En aquesta línia, ha dit que, si compares el salari mínim de l'estat amb el nivell de vida a Andalusia, aquesta comunitat autònoma es troba en els estàndards europeus.  No és pas el cas, però, de Catalunya que encara s'hi troba lluny. 

Per la seva banda. el president de La Confederació, Joan Segarra, ha expressat dubtes sobre una "excessiva territorialització" del SMI, ja que a nivell de negociació col·lectiva presentaria una certa complexitat, i s'ha mostrat partidari d'un pacte de país. 

La competència de fixar el SMI és estatal, però hi ha marge d'actuació perquè la Generalitat i els ajuntaments, pactant amb els sindicats i patronals, puguin buscar un compromís per fomentar que es creï un salari mínim superior a l'actual.  De fet, el Parlament , sindicats i patronals com Pimec s'hi han mostrat favorables.  

Per a Oriol Illa, però, la mesura no serà possible sense un compromís de les empreses i l'administració. “No és un debat que es resolgui amb un decret del govern. Cal un compromís del sector privat, mercantil i del tercer sector", ha assegurat. En aquest sentit ha mostrat el seu suport a la creació d'un "segell de qualitat" per discriminar les empreses que no compleixin amb uns mínims. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article