Els infants, desatesos als centres d'acollida d'estrangers a causa de la sobreocupació

Judit Domènech  @JuditDs 

El Síndic de Greuges ha denunciat aquest dilluns la sobreocupació dels cinc centres d’acollida de menors estrangers no acompanyats que hi ha a Catalunya. Segons la institució dirigida per Rafael Ribó, aquest juliol s’han sobreocupat 22 places, cosa que representa un 15% del total i repercuteix directament a l’atenció que reben els infants, que empitjora.
 

Aquesta sobreocupació és, segons la institució, de caràcter estructural i s'ha accentuat especialment durant el darrer semestre de 2015 i primer semestre de 2016. És per això que el Síndic de Greuges s’ha adreçat al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies per demanar que es prenguin mesures urgents per evitar aquesta situació de col·lapse, que dificulta la intervenció educativa que es fa amb aquests infants i adolescents.

En aquest sentit, el Síndic insisteix que es garanteixi als infants i adolescents migrants no acompanyats l’assignació de la mesura de protecció més adequada a les seves necessitats, independentment de l’edat que tinguin, després de constatar que diversos nois estan als centres d’acolliment pendents que la DGAIA els assigni un recurs assistencial.

La manca d’atenció dels infants, la principal problemàtica arrel de la sobreocupació

Són diverses les problemàtiques que es desencadenen arrel de la sobreocupació de tots aquests centres, la primera de les quals té a veure amb l’atenció dels infants i adolescents. Aquesta situació de col·lapse genera importants dificultats d’intervenció educativa perquè es fa més difícil proporcionar als menuts l’atenció individualitzada que requereixen i la cobertura de les seves necessitats afectives i de benestar.

A més, el Síndic ha constatat en les visites a aquests serveis un cert cansament entre els professionals per aquestes condicions, els quals, de vegades, es veuen sobrepassats en les seves funcions.

Per altra banda, les condicions de qualitat d’aquests centres també es veuen directament afectades per aquesta problemàtica. La sobreocupació comporta compartir el mateix espai amb més persones, per exemple, convertint habitacions dobles i triples en habitacions de fins a quatre i sis persones, de vegades sense els equipaments d’ús personal necessaris i amb un greu perjudici en les garanties de privacitat necessàries.

En la mateixa línia, la importància de l’existència de centres de dimensions reduïdes és, segons la Sindicatura, essencial per “garantir la participació real dels infants en el desenvolupament de la seva vida quotidiana i que aquesta es dugui a terme en unes condicions més favorables i similars a les d’un entorn familiar”.

Segons un estudi recent del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, la grandària dels centres és un factor clau que afavoreix la qualitat de l’atenció. D’aquesta manera, els centres més petits són els que presenten els millors resultats als indicadors de qualitat.

Adolescents, sense coneixement de la llengua del país i sense escolarització prèvia

Aquestes condicions residencials són especialment negatives per atendre la complexitat de les necessitats d’atenció que presenten aquests infants. En aquest sentit, estem parlant en termes generals d’adolescents d’entre 15 i 18 anys, que no tenen coneixements de cap de les llengües oficials de l’Estat, sovint sense escolarització prèvia, amb un periple migratori recent, sense vincles personals al nostre país i amb projectes migratoris que abasten altres països europeus.

Tanmateix, s’ha incrementat el nombre d’adolescents que presenten patrons de conducta disruptiva, desafiant o agressiva, que consumeixen substàncies tòxiques, que pateixen situacions de fort estrès emocional amb problemes de salut mental afegits o que de vegades s’han iniciat en entorns delinqüencials o bé que han provat d’escapolir-se. Aquestes característiques perjudiquen no només les seves trajectòries vitals, sinó també el funcionament ordinari del centre.

Permanència dels infants als centres d’acolliment més enllà de sis mesos

El pas d’aquests infants pels centres d’acollida és sempre temporal. L’ordenament jurídic estableix que als centres d’acolliment, l’estudi de la problemàtica dels infants i la proposta de mesura protectora, és a dir, l’assignació del recurs assistencial més adequat, s’ha de dur a terme en el termini màxim de sis mesos.

A l’hora de la veritat, però, no és així. Ribó ha alertat que el 25% dels nens estrangers s’estan als centres més dels 6 mesos que preveu la normativa perquè es puguin estudiar els casos i ha detectat 55 menors a l’espera d’una assignació.

El Síndic, doncs, ha reclamat a la conselleria que s’incrementin els allotjaments als centres residencials d’educació intensiva (CREI), recintes terapèutics i pisos assistits perquè es puguin aplicar les mesures de protecció adequades. De la mateixa manera, ha demanat que es valori la creació d’un recurs específic de deshabituació i desintoxicació –que permeti estades en períodes de crisi- per a l’atenció especialitzada dels nois que presenten problemes d'addicció a substàncies tòxiques i dificultats de vinculació als recursos existents.