La Unió Europea no impulsarà un Pla d'Acció per acabar amb el sensellarisme

Marina Force Castells  @Mrs_forecast 

S'estima que als països de la Unió Europea hi ha fins a 4 milions de persones que en algun moment de l'any es queden sense llar. Mig milió d'aquestes dormen al ras o en albergs d'emergència o temporals, segons dades de la Federació Europea d'Organitzacions que treballen amb persones sense llar (FEANTSA).

Aquesta realitat, però, no ha aconseguit persuadir els 376 eurodiputats necessaris -la meitat de l'hemicicle del Parlament Europeu- perquè es discuteixi el desenvolupament d'un pla que intenti posar fre al nombre creixent de persones que no tenen un sostre.

L'eurodiputada britànica Neena Gill, de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D), va impulsar una declaració escrita -que van subscriure 16 eurodiputats de cinc grups majoritaris al Parlament- en la qual es demanava a la Comissió Europea que desenvolupés “un pla d’acció per a les persones sense llar". Aquesta declaració apostava per un pla amb mesures "com la supervisió, el desenvolupament de coneixement, l’aprenentatge mutu i els intercanvis transnacionals" i que utilitzés "plenament els instruments i fons pertinents de la Unió”.

La iniciativa es queda a 66 signatures de tirar endavant

El passat 27 de juliol va acabar el termini de tres mesos previst per recollir firmes d'eurodiputats i en van faltar 66 perquè la declaració s'enviés a la Comissió Europea i es debatés. 

Des de FEANTSA, que va jugar un paper actiu per aconseguir signatures, se senten "decebuts de veure que no han arribat al llindar per un marge tan estret". Joan Uribe, Director de Sant Joan de Déu Serveis Socials i President de la federació des del passat juny, ha assegurat en declaracions al social.cat que "es tracta d'una fita important". "Ens hem quedat a les portes. Per primera vegada s’ha mobilitzat un percentatge d’europarlamentaris altíssim”, ha dit.  

"La importància d'una estratègia europea és que implicaria una obligatorietat i la possibilitat de disposar de fons per estratègies nacionals i recursos destinats al fenomen concret del sensellarisme, que és una expressió de l'exclusió residencial que colpeja a tots els països i aquí a la nostra latitud més", ha remarcat .  

El Director de la Fundació Arrels, Ferran Busquets, en una conversa amb el social.cat també ha lamentat que la declaració no tirés endavant. "Això demostra una vegada més que al tema del sensellarisme no se li dóna una importància excessiva", ha dit. El Parlament Europeu ja havia sol·licitat en dues ocasions una estratègia comunitària per les persones sense llar, a través d’una resolució el setembre de 2011 i una el gener del 2014.

"El sensellarisme no està a l’ordre del dia”. “El problema és que aquesta gent no són votants. No es considera que siguin ciutadans de ple dret, a la pràctica ho són, però en realitat no”, ha argumentat Busquets, qui ha lamentat que encara hi hagi l’estigma i la visió que les persones que dormen al carrer ho fan perquè volen. 

Gairebé el 80% dels eurodiputats espanyols firmen la proposta

La Fundació Arrels va contactar directament amb els 54 eurodiputats espanyols perquè firmessin la declaració escrita, rebent resposta de només 12. Tanmateix, els membres espanyols de FEANTSA, liderats pel català Uribe, van prendre un rol actiu en la consecució del suport dels parlamentaris. 

Segons una llista a la qual ha tingut accés el social.cat, 40 dels 54 eurodiputats espanyols van firmar la proposta finalment, gairebé el 80%. Aquesta és la xifra més alta que s'ha donat en els diferents països de la UE. 

Uribe ha valorat molt positivament la dada. "Significa que han estat sensibles a un problema seriós que tenim. Penso que en general qualsevol persona que parli en nom de l'estat espanyol té clar el gravíssim problema de desigualtat que patim i que és estructural. Em sembla de rebut que tinguin aquest percentatge de participació en aquest tipus d'iniciatives". 

Uribe ha afegit que “el context polític europeu cada vegada està més conscienciat i cada vegada cala més fons que les desigualtats, per un costat; la pobresa, per un altre, i l’exclusió residencial, com a un efecte de les dues, estan colpejant seriosament els pilars de la UE en sí mateixa”. 
​​​​​
El període estival i el 'Brexit', darrera el fracàs de la declaració 

L'oficial de polítiques de FEANTSA Robbie Stakelum ha apuntat que el fet que les darreres setmanes per aconseguir firmes caiguessin en període estival ha dificultat assolir la fita. "Estic segur que hauríem arribat al llindar necessari si aquesta no hagués estat la situació".

A més, Stakelum ha explicat que molts europarlamentaris no contemplen la declaració escrita com a un instrument polític. "En aquest moment hi ha moltes declaracions en marxa, moltes fallen i fins i tot les que tenen èxit, en general, acaben a la pila de la Comissió i no resulten en res. Per això molts polítics són reticents a signar-les", ha dit. 

Uribe, per la seva banda, s'ha referit també als efectes del 'Brexit', que han eclipsat la declaració sobre el sensellarisme: "tot el context de l'administració europea ha estat molt pivotat al voltant de les accions prèvies i posteriors al Brexit. No era el moment idoni per atreure l'atenció cap a aquest tema", ha reblat. No obstant, FEANTSA no desistirà. "Ara sabem que hem dut a a terme una acció amb la qual no hem tingut un èxit total, però sí considerable. Això ens portarà a matisar en base el moment de sensibilització, que sembla que és bo", ha dit Uribe. 

Stakelum ha apuntat la possibilitat que FEANTSA aposti per una resolució per escrit al Parlament, un instrument polític "amb més suport". Mentrestant, però, l’objectiu de treure de la pobresa a 20 milions de persones -marcat en l'estratègia Europa 2020- encara queda lluny.