Les grans demandes a les quals dóna resposta el III Pla de Suport al Tercer Sector Social

L’increment del parc d’habitatges de lloguer social i les subvencions pluriennals són algunes de les 32 mesures destacables

El passat dilluns 25 de juliol el govern català i la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social van signar el III Pla de Suport al Tercer Sector Social. Aquest, entre d’altres mesures, estableix la creació d’un marc "estable i fluid" d’interlocució entre les institucions i les entitats per contribuir a la millora i enfortiment del teixit social.

El nou pla s’erigeix com una renovació del compromís del govern català amb les entitats, una col·laboració que va començar el 2003 amb l’elaboració del Llibre Blanc del tercer sector cívico-social. Malgrat els avenços importants que s’han dut a terme en els darrers anys, com ara l’ampliació de les convocatòries de subvencions per entitats socials i la simplificació del procés per demanar-les, són moltes les millores que manquen.

El Pla fixa sis grans objectius o àmbits d'actuació: avaluació i transparència del sector; participació del tercer sector en les polítiques socials; contribució a l’enfortiment econòmic i a l’estabilitat financera de les entitats; millora del model de col·laboració públic-privat; suport a la innovació, la internacionalització i la millora competitiva de les entitats; i reconeixement del Tercer Sector i foment del suport ciutadà i empresarial. Tanmateix, concreta 32 mesures, moltes de les quals reivindicades des de fa anys per les entitats. 

Increment del parc d’habitatges de lloguer social

Així, per exemple, a través de l’acord el govern es compromet a donar suport a les entitats en l’ampliació i millora del parc d’habitatges de lloguer social adreçats a persones en risc d’exclusió residencial.

La Taula, en un debat realitzat el passat gener, va presentar un dossier en el qual posava de manifest que les entitats catalanes gestionen 1.522 pisos de lloguer social, on s’atenen 7.067 persones. D’acord amb aquest informe, les entitats necessiten 768 llars a curt termini i 854 a dos anys vista, ja que preveuen un creixement de la seva activitat que exigirà més disponibilitat de places d'allotjament. La mesura, doncs, vol donar resposta a aquesta necessitat.  

Sinergies perquè Catalunya gestioni els fons del 0,7% social de l’IRPF

Deixant de banda el lloguer social i movent el focus cap a l’enfortiment econòmic del tercer sector, el Pla es proposa generar una estratègia conjunta entre el govern i la Taula per reclamar que Catalunya gestioni la totalitat de fons del 0,7% social de l’IRPF recaptats a casa nostra.

Es calcula que la comunitat autònoma va aportar el 2014 a fins socials entorn a 54 milions d'euros, però només en va rebre 31. Així, doncs, tot i donar un 25% del total dels diners recaptats a l’Estat, en va rebre un 14%.

El passat març, el Tribunal Suprem va manifestar-se sobre la disputa entre la Generalitat i l’Estat per a la gestió d’aquests recursos i va donar la raó a Madrid, desestimant que aquesta competència sigui autonòmica. La Taula va anunciar dos mesos després que presentaria un recurs contenciós administratiu davant el TS per demanar la suspensió cautelar de la convocatòria de subvencions d’enguany destinades a programes socials; posicionant-se clarament a favor de la Generalitat.

Subvencions pluriennals

D’acord amb el Baròmetre del Tercer Sector Social 2016, el 60% dels fons que reben les entitats són d’origen púbic i arriben majoritàriament a través de subvencions i convenis, essent la Generalitat el principal finançador.

No obstant, aquest dues vies estan perdent força en benefici de les contractacions i concerts. “Això és positiu, és una cosa que el sector reclama des de fa dècades. Les subvencions són una forma precària de pagar serveis, ja que poques vegades son pluriennals”, va assegurar el Director General de la Taula, Toni Codina, durant la presentació dels resultats del Baròmetre.

En aquesta línia, la mesura 14 del pla estableix la consolidació d’un nou sistema de gestió de les subvencions tramitades per l’Administració i l’impuls de noves millores relacionades amb les convocatòries pluriennals i la revisió de calendaris i terminis.

Caminant cap a la concertació dels serveis públics i sanitaris

Tanmateix, el govern es compromet a establir un règim legal específic per a la contractació i concertació de serveis a les persones “amb un sistema de reserves específics per al tercer sector”. Això es pot dur a terme a través de la transposició de la directiva europea 2014/24/UE, que existeix des de fa més de dos anys i que permet regular amb garanties la concertació dels serveis públics socials i de la salut que ofereixen les entitats. 

El passat maig va celebrar-se a l’auditori de l’ONCE una jornada en la qual es van presentar les novetats d’aquesta directiva i on la Taula va reclamar a la Generalitat la seva aplicació. El director general d’Economia Social, el Tercer Sector, les Cooperatives i l’Autoempresa, Josep Vidal, va assegurar llavors que “les entitats aporten millor expertesa, perfils professionals, proximitat i atenció a la persona”  i que per això se’ls donaria prioritat per davant de les empreses mercantils a l’hora de fer la concertació.

Comissió de seguiment del Pla

Perquè aquestes mesures no acabin en paper mullat, el Pla fixa una Comissió de Seguiment que es reunirà trimestralment per analitzar com evoluciona l’acord. Estarà composada per representants del Departament de PresidènciaVicepresidència, Economia i Hisenda; i Treball, Afers Socials i Famílies; així com per representants de la presidència o la direcció general de la Taula i dos vocals de la Junta. .

Tanmateix, l'acord estableix una cimera anual entre les federacions d’entitats agrupades a la Taula i el President de la Generalitat, Carles Puigdemont, i una reunió anual de la Taula amb les persones titulars dels Departaments que s’escaiguin.  

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article