Emancipar-se: impossible en solitari

Els joves haurien de destinar un 80% del seu sou al lloguer per independitzar-se sols

Només 2 de cada deu joves catalans d'entre 16 i 29 anys han abandonat la llar familiar. De fet, tot i que Catalunya té la segona taxa d'emancipació més elevada d'Espanya, aquesta arriba tan sols al 24,3%.

Segons alerta l'últim Observatori d'Emancipació del Consell de Joventut d'Espanya, amb dades del segon semestre de 2015, "un mercat immobiliari molt restrictiu" és el principal obstacle perquè els joves s'independitzin. "En l'actualitat, els elevats preus del mercat de compravenda i lloguer impossibiliten que la població jove assalariada pugui plantejar-se la independència residencial en solitari", expliquen.

"Emancipar-se amb un grup d'amics quan tens 18 anys pot estar bé, però hi ha gent que amb 25 anys preferiria estar sol i això avui dia és impossible", lamenta el president del Consell de la Joventut de Barcelona (CJB), Oriol Nicolau. 

L'esforç econòmic que hauria de realitzar una persona assalariada per fer front al pagament de la renta de lloguer és del 80% del seu sou o el 64%, en el cas de compra. "La situació és dramàtica. Emancipar-se és pels joves, no només un repte, sinó un maldecap", assegura.

Per franges d'edat, els joves d'entre 16 i 24 anys haurien de destinar el 109% del sou per fer front a un lloguer, dit d'una altra, manera: no tenen prou ingressos per pagar-lo. El percentatge baixa fins el 74% en el cas dels joves entre 25 i 29 anys.

Ser dona, tanmateix, dificulta encara més el procés d'emancipació com a conseqüència de la bretxa salarial. Elles han de destinar un 86% del seu sou per independitzar-se soles, mentre que els homes, un 77%. Una diferència de quasi 10 punts. No obstant, les joves s'emancipen abans. El 30% de dones joves han abandonat la llar, mentre que tan sols el 18% d'homes joves ho ha fet.

Els lloguers pugen, però els sous no i l'ocupació tampoc

Els preus de lloguer a Catalunya, a més, han crescut un 13% el darrer any; la comunitat autònoma és la segona on el cost de l'habitatge és més alt per a un jove assalariat. L'increment en el cas del preu de compravenda ha estat més moderat, del 3%.

Malgrat que Catalunya té la segona taxa d'activitat més elevada entre les persones de 16 a 29 anys,  del 60%, i també d'ocupació, del 43%, les condicions laborals segueixen subjectes a temporalitat i subocupació, com passa en d'altres comunitats.

"Abaixar els preus dels habitatges és insuficient com a mesura, perquè l'atur juvenil segueix sent molt alt. S'hauria d'assegurar l'accés i estabilitat laboral dels joves i donar-los garanties en cas d'atur", assegura Nicolau. "Habitatge, ocupació i formació són tres potes que sinó es treballen conjuntament no funcionen. Calen polítiques transversals". 

El màxim a què pot aspirar un jove: 28,4m2

La superfície màxima a la qual pot accedir un jove sense que el lloguer li suposi més del 30% del seu sou, llindar aconsellat, són 28,4m2; 61,8 si comparteix pis. En el cas de compra, la xifra puja fins els 46,6 m2 per un jove en solitari, i fins els 101,3 m2 en el cas d'una llar de joves.

L'estudi estima que, per poder adquirir un habitatge de venta sense invertir més del 30% del sou, un jove hauria de guanyar 25.550 euros nets anuals.

Compartir pis també suposa un esforç titànic

El 2014, una de cada quatre llars composades per persones de 30 a 34 anys destinaven més del 40% dels seus ingressos a fer front al pagament mensual de la renta de lloguer o quota hipotecària. Això suposa que el número de llars sobreendeutades ha crescut un 34% des del 2013.

En el cas de les llars joves menors de 30 anys, el 18% presentava sobreendeutament l'any passat i destinava el 25% dels ingressos a la hipoteca o el 35% al lloguer. El dret a l'habitatge, doncs, no és un dret garantit i és quasi una missió impossible per els joves.

Des del CJB proposen mesures com l'ampliació del parc d'habitatges de lloguer social, molt petit a Catalunya en comparació amb la resta d'Europa, i demanen que els joves també hi tinguin accés. "Hi ha situacions d'emergència social a les quals cal fer front, és clar, però cal també una borsa específica d'habitatges pels joves, que sovint no compleixen els requisits per accedir als pisos socials", afirma Nicolau, que proposa també que espotenciïn models alternatius de tinença com les cooperatives i la masoveria.


 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Josep M Armengou Barcelona
1.

Emancipar-se de la família és indispensable per a la salut i per a la societat. Es pot fer també en solitari, com ha fet cada generació. Buscar-se la vida , se'n diu. I a damunt, amb un coixí familiar i d'afectes, avui, més potent que en temps pretèrits. Excuses de mal pagador. Proteccionisme de parents-lloca.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article