El 76% dels interns al CIE de la Zona Franca durant el 2015 feia més de 4 anys que vivia a l'estat espanyol

L'informe anual del Servei Jesuïta de Migrants radiografia la realitat dels interns als CIE durant l'últim any

El Servei Jesuïta a Migrants (SJM), una ONG que treballa per la defensa dels drets de les persones migrants, acaba de publicar l'informe anual de 2015 'Vulnerables, vunerabilizados' sobre els Centres d'Internament d'Estrangers (CIE) de l'estat espanyol en el qual aporta dades sobre els interns gràcies a les visites presencials que ha fet als centres de Madrid, València i Barcelona

Les dades del ministeri de l'Interior confirmen que el CIE de la Zona Franca de Barcelona ha tingut interns 738 estrangers al llarg del 2015, tots homes. Ha estat el cinquè centre amb més interns de l'estat espanyol, dels set que hi ha. Segons el ministeri, només 1 dels interns era menor, xifra que l'ONG ha elevat a 6 després d'haver visitat, amb l'entitat Migra Studium, fins a 172 interns durant el 2015. L'entitat ha explicat que aquests menors havien arribat a les costes d'Almeria i qui els havia fet la prova de detecció d'edat havia estat la Policia Nacional i no la Fiscalia Provincial de Menors, competent en aquest tema. Un cop traslladats a Barcelona, tant la Fiscalia de Menors de la ciutat com l'Administració autonòmica s'haurien declarat "incompetents" per corroborar les dades.

Entre 25 i 40 dies retinguts

Del total de persones retingudes a Barcelona l'any passat, a 205 se'ls ha expulsat amb una ordre mentre que 269 es trobaven en un procés de devolució. Tal com confirma la ONG, però, cal tenir en compte que no hi ha dades específiques sobre processos que han començat però no han arribat a port. Del total de persones que l'ONG ha visitat al CIE de la Zona Franca, pot confirmar que només el 45% han estat finalment expulsats, mentre que el 53% han acabat en llibertat i només un 2% han passat del CIE a la presó. La majoria de les persones sentenciades en procés de devolució han estat, segons dades governamentals, per entrar al territori per llocs no habilitats.

La mitjana de temps que els interns han estat al CIE de Barcelona ha estat de 25,77 dies, encara que la diferència de temps d'espera ha estat molt diferent entre els interns i alguns hi han arribat a passar més de 40 dies, segons l'entitat. El SJM ha constat que el 24% dels interns visitats ja havia patit algun internament anterior per executar-nos una devolució o una expulsió que no va acabar amb èxit. En molts d'aquestes casos el procediment ha estat diverses ordres d'expulsió contra la mateixa persona i mirar de fer-ne efectiva alguna d'elles.

29 nacionalitats diferents

Els interns al CIE de la Zona Franca el 2015 procedien de 29 nacionalitats diferents, tot i que més de la meitat han estat d'origen magrebí (57%), especialment de Marroc i Algèria. Les persones africanes subsaharianes - especialment de Nigèria, Gàmbia i República Centreafricana- han estat el segon col·lectiu més nombrós (un 17% dels interns), seguits per la població llatinoamericana (15%), molts provinents de Colòmbia i Equador. Al CIE, el 76% dels interns (3 de cada 4) feia més de quatre anys que vivia a l'estat espanyol i el 52% més de 10 anys. Molts d'ells han tingut algun problema per renovar el permís de residència i han acabat tancats.

Problemes irresolts de salut i seguretat

Durant el període de visites que ha fet l'entitat al CIE de Barcelona (346 vegades entre gener i octubre de 2015) ha constatat que 19 persones internes han patit algun tipus de lesió o malaltia física i 17 tenien "evidents senyals de patir una malaltia mental". En aquest sentit, les pressions de l'entitat Tanquem els CIE han fet que, l'agost de 2016, el centre alliberés un retingut que tenia problemes de salut mental. L'any passat, el SJM va visitar 2 pacients que, amb una operació quirúrgica programada en un centre hospitalari públic, van acabar perdent el torn a causa del seu internament. Les dues persones patien "dolors constants dins del CIE" i només rebien un tractament farmacològic de "mers analgèsics" i "coixins dobles" a la cel·la per poder dormir mínimament.

D'altra banda, alguns interns han denunciat agressions per part dels funcionaris del centre o altres interns. A Barcelona, l'entitat ha recollit el testimoni d'un intern que va patir una agressió a l'ull per una disputa amb un company. L'intern va passar una setmana amb risc de perdre l'ull i des del CIE no se li va oferir cap garantia de seguretat més enllà de confinar-lo a una cel·la d'aïllament. L'intern fou traslladat emmanillat a diverses visites mèdiques, fet especialment traumàtic per la víctima.

Poques millores respecte 2014

El març de 2014 l'estat espanyol va aprovar el Reial Decret 162/2014 que reglava el funcionament complet del CIE. El SJM ja va alertar llavors que la normativa "no modificava el model marcadament policial dels CIE, ni garantia els drets de les persones tancades, ni assegurava l'atenció a persones vulnerables, especialment la necessitat d'identificar víctimes de tràfic de persones, sol·licitants d'asil o menors d'edat" i, amb aquest informe de 2015, constata que els avenços en aquest sentit "són inapreciables".

Com a prova d'aquesta realitat, l'entitat fa un recull d'autes dictats pels jutges de control dels CIE en els quals s'hi destaquen situacions quotidianes en les quals els interns veuen vulnerats els seus drets. Així, segons denuncia l'entitat, moltes persones retingudes en aquests centres veuen privades les seves comunicacions telefòniques, no disposen dels seus objectes personals, no tenen recursos per a l'higiene personal o no se'ls comunica, amb temps suficient, la seva expulsió (a Barcelona s'ha de fer un mínim de 12 hores abans).

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article