Minven les obligacions dels bancs davant les famílies desnonades a la nova Llei d'habitatge

Redacció

Aquest dimarts, 4 d'octubre, el consell executiu ha aprovat la nova Llei contra l'exclusió residencial en resposta a la suspensió per part del Tribunal Constitucional de la Llei 24/2015 d'emergència habitacional, que s'havia aprovat fruit d'una Iniciativa Legislativa Popular. La nova normativa rebaixa alguns dels preceptes de l'antiga llei, cosa que ha estat criticada per les entitats.

 

Fa cinc mesos que el Tribunal Constitucional va escoltar la petició del govern espanyol i va suspendre la llei catalana d'emergència habitacional adduint invasió de competències. Des de llavors, l'executiu català s'ha dedicat a redactar una nova llei en aquest sentit i ha posat en marxa una veritable "enginyeria jurídica" perquè la nova normativa no pugui ser suspesa per l'alt tribunal. Per fer-ho, s'ha intentat que totes les competències que marca la llei les tingui el govern català, cosa que, a parer del president de la Taula del Tercer Sector, Oriol Illa, "confereix algunes febleses" a la nova normativa.

La nova Llei, per exemple, recupera la mediació entre bancs i famílies per arribar a un acord pel que fa al pagament de l'habitatge. Aquesta mediació es farà a través de comissions emparades en el Codi de Consum però serà, a diferència del que contemplava la Llei 24/2015, voluntària. "Si es fes una modificació de la Llei hipotecària espanyola, podria arribar a ser obligatòria", ha recordat la Taula del Tercer Sector.

El nou redactat també contempla que la Generalitat pugui expropiar temporalment l'usdefruit dels habitatges però només d'aquells que estiguin inscrits al Registre d'Habitatges buits de la Generalitat, pertanyin a persones jurídiques (bancs i empreses) i estiguin circumscrits en municipis de demanada forta i acreditada. Actualment, d'aquests municipis n'estan censats 72 i es preveu que a finals d'any aquesta xifra s'ampliï fins a 234.

Des del grup promotor de la ILP d'Habitatge ja es va avisar que aquest registre és voluntari i només hi ha inscrits una part molt petita dels propietaris, per la qual cosa deixaria desprotegides la majoria de famílies que no poden fer front al lloguer del pis. A més, cal destacar que la Generalitat es faria càrrec del cost de l'usdefruit de l'habitatge però les entitats denuncien que no hi ha una partida específica per assumir aquest sobrecost.

Per evitar un possible impugnació dels tribunals, la nova normativa contempla que la Generalitat pugui forçar al lloguer social a bancs i grans tenidors però, a diferencia de l'antiga llei, aquest lloguer deixa de ser obligatori i permanent i passa a ser temporal de 3 a 6 anys. A més, la llei explicita que l'expropiació d'habitatges només es farà si aquests no compleixen una funció social però en comptes de 3 anys aquest període es pot allargar de 4 a 10 anys.

La nova llei, negociada amb entitats i professionals

La nova normativa ha estat negociada amb entitats, col·legis d'advocats i món local i no ha estat exempta de tensions. De fet, els promotors de la ILP d'Habitatge van retirar-se de la redacció de l'avantprojecte i van assegurar que no volien "avalar qualsevol llei per dir que hem fet una llei, en volem una que doni respostes, com ho era la Llei 24/2015". El grup promotor de la ILP ja va avisar que esperarien que la llei arribés al Parlament per pressionar als partits polítics i fer-hi esmenes.

Per la seva banda, la Taula del Tercer Sector ha celebrat la "celeritat" amb la qual s'ha redactat el nou articulat i ha assegurat que els nous mecanismes legals previstos, ajuden "en part" a treballar per millorar la vida dels col·lectius més desafavorits. Tot i això, l'entitat insisteix que que cal aprofundir en més mesures per fer front a l'emergència habitacional i demana, entre altres mesures, "aplicar els articles de la Llei 24/2015 no suspesos" com el de la pobresa energètica o el de l'impost de pisos buits que s'ha recuperat fa poques setmanes.