Les entitats demanen incrementar els ingressos públics per pal·liar les desigualtat socials

Laia Soldevila Roig  @Laia_Soldevila 

Aquest matí, Dia internacional per a l’eradicació de la pobresa, la plataforma Pobresa Zero-Justícia Global s'han entrevistat amb la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, per presentar el manifest '12 fronts, 12 mesos després: les desigualtats augmenten' i expressar-li les seves preocupacions sobre la lentitud en el compliment de les resolucions aprovades al ple d'emergència social celebrat al març al Parlament.

Els últims 12 mesos "els avenços han estat escassos, tímids i del tot insuficients" en matèria social. Aquesta ha estat la denúncia que ha fet la Plataforma Pobresa Zero-Justícia davant el Parlament aquest matí després de constatar que l'últim any hi ha hagut una "manca de determinació" fer front a les desigualtats socials cada vegada més profundes.

El manifest afirma que la resposta per part del Govern català a les necessitats de la població més vulnerable "no ha millorat substancialment i continuen pendents mesures urgents que s'arrosseguen de fa anys". Per això, les més de 2.300 entitats que s'agrupen a la Plataforma han recuperat les 41 mesures que ja van plantejar l'any passat i les han tornat a ficar sobre la taula per reivindicar que els fenòmens socials d'empobriment de la població requereixen "respostes contundents".

Taponar les desigualtats

L'abordatge de la pobresa s'ha de fer de forma global. Per això, entre les demandes de les entitats hi ha de nou l'establiment d'un Salari Mínim de 1.000 euros i la creació d'una Renda Garantida de Ciutadania. Ambdues mesures haurien de pal·liar la situació de 105.000 llars - 203.000 persones- que viuen sense cap ingrès (una xifra que ha augmentat en un 55'8% en vuit anys) i també les circumstàncies de l'11,2% dels treballadors de Catalunya que, tot i tenir un sou, els seus ingressos no són suficients per allunyar-se del risc de pobresa.

De tot l'estat espanyol, la comunitat autònoma que més famílies desnona és Catalunya, segons dades del Consell General del Poder Judicial. El segon trimestre d'aquest any se n'han executat més de 4.000, una xifra molt superior als 3.000 d'Andalusia i el País Valencià, segons a la llista. Per això, la Plataforma demana posar l'habitatge en la primera línia de les polítiques socials i invertir com a mínim igual que la mitjana europea del 0,6% del PIB destinat a lloguer socials o arrendaments de llarga durada.

Blindar l'estat del benestar

Segons l'Anuari 2015 de la Fundació Bofill, la despesa pública educativa a Catalunya representa un 2,8% del PIB, una xifra tant baixa que només és comparable amb països com Perú (2,76%), Laos (2,77%) o Guatemala (2,8%). El manifest considera que és necessari augmentar la inversió fins almenys el 6% del PIB per poder potenciar una escola pública, inclusiva, diversa i gratuïta que faci front a l'abandonament escolar i promogui una veritable conciliació familiar.

Catalunya és el territori que més llits hospitalaris ha perdut entre el 2010 i el 2014 i, paral·lelament, les despeses sanitàries que han hagut d'assumir les famílies han augmentat. El manifest de la Plataforma Pobresa Zero- Justícia Global demana revertir els últims anys de retallades en aquest àmbit i proposa avançar "cap a la integració de l'atenció social i sanitària centrada en la persona".

Una fiscalitat més justa

El manifest considera que l'aportació econòmica de l'Administració és clau per revertir les desigualtats socials. L'opinió és compartida per més de la meitat dels catalans que rebutgen baixar impostos si això implica la reducció de serveis públics, segons dades del CEO. Per mantenir la inversió, però, cal també aprofundir en la recaptació i, en aquest sentit, les entitats recorden "que la Generalitat té plenes competències en l’impost de successions i en el tram autonòmic de l'IRPF" que podia aplicar. A més, aposten per la "supressió de beneficis fiscal no justificats" i declarar Catalunya "zona lliure de paradisos fiscals".

Garantir els drets de les persones migrants

El manifest no s'oblida dels drets de les persones migrants i demana l'actuació contundent de l'Administració en diversos aspectes. Aquesta setmana s'ha aprovat la llei d'accés universal de la sanitat per tots els residents a Catalunya i les entitats demanen que els empadronaments també s'universalitzin i tinguin en compte també aquelles persones que no tinguin un domicili fix. També demana que es garanteixi "el dret a vot de totes les persones que viuen a Catalunya" i que es combati les situacions d'irregularitat administrativa amb plans d'ocupació per a persones migrants.

La Plataforma també demana el tancament definitiu del CIE de la Zona Franca - on cal recordar que el 76% dels presos feia més de 4 anys que viva a l'estat espanyol-  i proposa treballar per una "policia plenament democràtica i garant dels drets humans" i que tingui una "formació en matèria d'interculturalitat". A nivell d'acollida de refugiats, el manifest considera que és necessari desenvolupar plenament el Pla de Protecció Internacional a Catalunya i poder ser un territori d'asil i refugi.