El model 'Housing First' per combatre el sensellarisme, a debat a Catalunya

Aquest dimecres més de 200 tècnics s'han congregat de la mà de l'Arrels Fundació per debatre sobre la iniciativa amb el seu ideòleg, Sam Tseberis

Fa només un parell d'anys que l'Arrels Fundació va decidir implementar un model d'èxit a l'hora d'acabar amb el sensellarisme. Es tracta del 'Housing First', una iniciativa que promou l'accés directe a una llar de les persones sense sostre acompanyats per professionals però respectant la seva independència i poder de decisió en tot el procés de millora. La proposta va néixer a Nova York de la mà l'organització Pathways to Housing el 1992 i, al llarg d'aquests anys, el seu èxit ha quedat demostrat en un 75% i 80% dels casos.

A Catalunya hi ha més de 5.000 persones que dormen al carrer, segons càlculs de l'Agència Catalana de l'Habitatge. Els últims anys, a més de l'Arrels Fundació altres entitats i municipis s'han apuntat a provar el Housing First per aconseguir que aquestes persones dormin sota un sostre. Amb l'objectiu de conèixer millor el model, aprofundir en la seva implementació a Catalunya i intercanviar experiències, l'Arrels Fundació ha organitzat aquest dimecres, 19 d'octubre, una jornada de treball al Born Centre Cultural on, entre altres ponències, hi havia la de Sam Tsemberis, l'ideòleg d'aquest model. La jornada ha congregat més de 200 entitats.

El Housing First, una proposta allunyada del 'model escala'

Sam Tsemberis, que és psicòleg clínic de professió, ha desgranat les característiques del Housing First a partir de les preguntes del periodista Mathew Three. La primera cosa que ha explicat és allò que no és aquest mètode: 'el model escala', que és aquell pel qual les persones que volen arribar a un habitatge han de passar per una sèrie de graons abans d'aconseguir el sostre. Han de rebre tractament, han de dormir en una habitació compartida, han d'estar sobris i nets i els seus beneficis van a la persona propietària de l'habitatge.

Tsemberis, però, ha reflexionat que moltes d'aquestes persones "no tenen la capacitat, la voluntat i la predisposició de tolerar aquesta assistència estructural, acaben perdent la casa i es senten fracassats". Tsemberis ha explicat que les persones que han atès des de Pathways to Housing tenien problemes de salut mental o d'addicions i el seu caràcter era fluctuant i, per tant, aquest 'model escala' no tenia èxit.  

Escoltar les necessitats de les persones sense sostre

Per Tsemberis la clau de trobar un nou model va ser parlar i establir lligams amb les persones sense sostre. A través d'aquestes converses es va fer palés que allò que les persones que dormien al carrer volien de manera més immediata era tenir un sostre. Per això, Tsemberis va fer una proposta inversa al 'model escala': "Vam decidir donar suport a aquesta petició però no a través del lideratge sinó seguint les seves pistes i les seves necessitats i deixant enrere l'estres professional per confiar en que les persones saben el que volen", ha dit l'expert a la xerrada del Born.

"Ningú ens va dir: vull viure en una casa compartida, de manera sòbria i amb altres persones amb trastorns mentals", ha ironitzat Tsemberis. Segons l'expert, les persones els havien parlat de dignitat i independència i van decidir arriscar i aconseguir el que ens demanaven amb només dues condicions: "seguir les normes del contracte del pis i acollir la visita d'una persona de suport".

Un model amb beneficis a llarg termini

"Una persona que viu al carrer li costa molts més diners al govern que una persona que té l'aixopluc d'un pis", ha dit Tsemberis per justificar l'èxit de la proposta, que ja s'ha estès a més de 300 ciutats d'arreu del món. L'expert ha explicat que el 'Housing First' no fa referència només a l'habitatge sinó que va molt més enllà i busca reconnectar les persones a molts nivells després d'haver obtingut l'habitatge. Amb l'econòmic, perquè es gestionen els seus propis diners i decideixen en què invertir-los, a nivell social perquè busquen una feina i miren de recuperar llaços o de fer-ne de nous i a nivell de salut, perquè es comencen a cuidar. "Nosaltres els fem un acompanyament a tot això i els fem preguntes sobre què volen fer per tenir indicatius de com ajudar-los".

La clau del model, ha dit Tsemberis, és deixar espai a la persona perquè cometi errors i els pugui valorar. Per això, per Tsemberis és normal que algunes de les persones necessitin un segon o un tercer pis per estabilitzar-se. "L'habitatge no es res estàtic, la vida canvia, també la seva: volen un altre pis o volen viure amb més gent o arriba la família", ha reflexionat Tsemberis. Les persones potser perden el pis però no el suport de l'equip de suport que continua amb ells i, poc a poc, es va retirant si la persona cada vegada els necessita menys. Quan això passa, "fem una festa per celebrar tot el que ha aconseguit la persona".

El Housing First a Catalunya

Actualment s'està estudiant l'aplicació d'aquest model al nostre país a nivell local. A Barcelona hi ha algunes iniciatives, públiques i privades com la de la Fundació Arrels o la de 'Primer la llar' de l'Ajuntament de Barcelona. A Girona també s'ha posat en marxa i a Lleida s'està gestant una prova pilot. Ambdues ciutats van trobar-se l'any passat a la primera jornada (de la qual parla la Lucia Guerrero) que es va fer d'aquesta qüestió. En aquesta segona ocasió al Born, hi han participat tècnics de diversos municipis de Catalunya com Reus, Molins de Rei, Terrassa, Salou, sant Cugat del Vallès, Figueres, Mollerussa o Vic, entre altres.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article