La tartamudesa afecta 75.000 catalans

Redacció

En Jordi Clapes, membres de l'Associació Tartamudesa Catalunya (ATCAT) i expert navegant, ha decidit fer la volta al món en un veler tot sol. Aprofitant la seva iniciativa, l'ATCAT ha decidit que la seva experiència sigui l'eix central de la celebració del Dia Internacional del Coneixement de la Tartamudesa, un trastorn que afecta a 75.000 persones a Catalunya.

Fa alguns anys, la família Clapes va veure com el seu vaixell, l'Augusta, cremava al port del Masnou. Llavors, el Jordi, patró d'altura de la Marina mercant i abans infant de la Marina a l'armada espanyola, va començar a gestar una idea, la de rehabilitar l'Augusta i emprendre un viatge per tot el món, en solitari i sense escales. Seran, segons els seus càlculs, uns 6 o 8 mesos que serviran per recollir diners que, finalment, aniran destinats a associacions i persones "que ajuden a arreglar el món", com ha dit Clapes en alguna ocasió.

L'ATCAT ha considerat que l'aventura d'aquest soci seu és un bon motiu per explicar-la i per això li ha concedit la conferència que ha organitzat l'entitat el Dia Mundial del Coneixement de la Quequesa. L'acte començarà aquest dissabte a les onze del matí a la Casa Elizalde de Barcelona. Després de la conferència, també hi haurà un col·loqui capitanejat pel propi Clapers amb la psicòloga terapeuta Anna Bagó i el president de l'ATCAT, Josep Sansalvador.

Un trastorn estigmatitzat

La disfèmia, quequesa o tartamudesa és un trastorn de la comunicació en el qual el flux de la parla es trenca per repeticions, prolongacions o aturades anormals de sons i síl·labes. També hi pot haver moviments facials i corporals inusuals associats amb l'esforç de parlar. La quequesa comença de forma característica entre el segon i el quart any de vida tot i que només el 5% dels nens acaben quequejant al final de la infantesa i l'1% encara ho conserva d'adult.

La tartamudesa és un trastorn poc conegut i està molt estigmatitzat. Segons explica l'ATCAT, moltes vegades "es qüestiona la intel·ligència i habilitat emocional de la persona que quequeja" perquè, erròniament, es creu que és una qüestió de "recuperar la calma" o "concentrar-se més en el que es diu" per parlar de forma fluïda. Malgrat les creences populars, la quequesa no té res a veure amb l'ansietat. En canvi, la poca acceptació social sí que té pot desenvolupar ansietat, angoixa i canvis d'estat d'ànims a aquestes persones.

Davant aquesta realitat, l'ATCAT treballa per confortar les persones que pateixen el trastorn i per sensibilitzar la societat. Entre les accions que es duen a terme hi ha els grups d’autoajuda a Barcelona i Lleida per a les persones adultes afectades, les xerrades a col·legis sobre prevenció i detecció del trastorn als infants per part de docents, i sobre el bullying escolar adreçat als infants; cursos, tallers de superació personal i coaching; i jornades d’informació a logopedes.