Primeres converses per crear un sindicat de llogaters a Barcelona

L'Observatori DESC, impulsor de la iniciativa, ha convidat al secretari general de la Internacional Union of Tenants

"Aquí protegiu molt el propietari i gens el llogater", diu sorprès Magnus Hammar, membre del sindicat suec de llogaters Hyresgästföreningen i secretari general de la Internacional Union of Tenants (IUT), una organització mundial de llogaters amb ramificacions a 45 països. Hammar ha vingut aquests dies a Barcelona convidat per l'Observatori DESC a explicar l'experiència de l'organització. L'objectiu del DESC és reflexionar sobre la possibilitat de crear un sindicat de llogaters també a Barcelona.

Barcelona té un parc d'habitatge de lloguer anòmal i així ho confirmen les dades de l'informe de l'Observatori DESC i la PAH de Barcelona 'Exclusió residencial al món local'.El parc públic és inferior al 2% i, segons va marcar-se l'Ajuntament, el 2027 hauria d'arribar com a mínim al 15%, una xifra que avui sembla impossible. El parc privat és entorn el 30% a la ciutat, un percentatge molt llunyà del 85% que tenen ciutats com Berlín. A més, el preu del lloguer de pisos no para de pujar, un 7,8% només els últims tres anys. En aquest sentit, l'informe aporta una dada rellevant: el 81% dels desnonaments a Barcelona són per impossibilitat de pagar el lloguer.

Un lobby potent a Suècia

A Suècia, d'on ve Hammar, la situació és molt diferent. Des de 1923 aquest estat té un sindicat de llogaters al qual pertanyen, pel cap baix, el 45% dels llogaters del país. El secretari general de l'IUT explica que els inquilins són un lobby potent i organitzat que negocia el preu del lloguer amb els propietaris i el fixen en base a estàndards com les llei de limitació de preu segons la zona, PIB, etc. Així, Hammar, que és llogater, paga, per 74 metres quadrats, poc més de 100 euros.

Però no tot són flors i violes, diu Hammar. A Estocolm mateix, on viu, hi ha més de 400.000 persones que esperen una casa. La situació és que el 60% dels pisos són de propietat i estan ocupats i el 40% són de lloguer - un 20% públic i un 20% privat-. El que passa és que no es construeix res nou perquè els grans propietaris - que són els qui copen els habitatges de lloguer privat- no hi veuen gaire marge de benefici. "A més, ningú no surt al carrer a protestar, com es fa a Catalunya i Espanya. Jo mateix fa 15 anys que no vaig a una manifestació, no se'n fan a Suècia", es lamenta.

Alternatives per a Barcelona

Quan li demanem quines propostes fa per a la capital catalana, Hammar té clar que la primera és exigir més intervenció pública en favor del lloguer. Considera que l'Administració ha estat la gran absent en la defensa dels interessos dels llogaters i creu que és important fer lobby als partits i govern per actuar. De fet, aquesta és una de les línies de treball que es planteja l'Observatori DESC a l'hora de crear un sindicat de llogaters. L'altra, és la d'oferir serveis jurídics i d'assessoria als llogaters. El secretari general de l'IUT explica les experiències recents de nous sindicats de llogaters d'Anglaterra, Escòcia i Dublín.

Formats per gent jove al voltant de la trentena, les organitzacions d'aquests tres indrets han sabut copar l'interès dels mitjans de comunicació i començar a fer-se un nom per cridar llogaters i ampliar la seva base. A Dublín, per exemple, dues tardes a la setmana un parell d'advocats ofereixen els seus serveis de consulta per aquells inquilins que tinguin dubtes. "És una bona manera de començar i d'acostar-se als llogaters", suggereix Hammar després d'explicar-li que a Barcelona els llogaters estan molt atomitzats i és difícil accedir a ells. Tot i això, des del DESC confirmen que ja s'han fet tres reunions amb entitats i persones interessades i esperen que la idea del sindicat germini aviat.

Un canvi de model

Les competències per regular el sòl són estatals. Tot i així, des del DESC i la PAH creuen que tant el govern de la Generalitat com l'Ajuntament de Barcelona tenen marge per desplegar moltes altres mesures que amortirien la situació actual. Les propostes que fan són moltes i molt diverses. Des de promoure el lloguer social dels pisos de propietat de grans tenidors, a obrir una línia permanent d'ajuts al pagament del lloguer, a la realització d'un cens d'habitatges que no compleixen la funció social que estipula la Llei 18/2007 o intervenir en els immobles en mal estat de conservació, on viuen moltes famílies amb pocs recursos.
 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article