La feminització de la pobresa, un fenomen invisible

Un informe de CCOO constata el biaix dels indicadors a l'hora de retratar la pobresa en femení

El fenomen de la pobresa "no és neutre des d'una perspectiva de gènere i tampoc ho són els indicadors d'anàlisi" que es fa d'aquest fenomen. Així ho denuncia l'informe sobre feminització de la pobresa que ha presentat CCOO de Catalunya aquests dies. L'estudi posa en valors les contradiccions dels indicadors de pobresa i denuncia que "si no disposem de dades" que mostrin la pobresa en femení, "difícilment podrem definir polítiques públiques per abordar les desigualtats de gènere".

Aquests són quatre dels aspectes que l'estudi de CCOO demana canviar per tenir una visió àmplia i real de la feminització de la pobresa.

1- Un risc de pobresa esbiaixat

Mentre a les dades de bretxa salarial, bretxa en les pensions o nivells de renda individuals hi ha diferències substancials entre homes i dones, la taxa de risc de pobresa mostra una diferència mínima. Segons dades de l'Idescat, la bretxa salarial entre homes i dones l'any 2013 fou del 19,9%. El salari brut anual mitjà del 2014 també va fer palesa aquesta diferència. L'home va tenir un sou brut de 27.447,71 euros mentre que la dona de 20.324,88 euros. En l'àmbit de les pensions, aquest nivell de desigualtat és especialment rellevant. Els homes cobren una pensió mitjana contributiva de 1.190,73 euros mentre que les dones ingressen gairebé la meitat: 691,77 euros. En canvi, el risc de pobresa a Catalunya és molt més equilibrat que aquestes xifres.

L'any 2015, l'indicador de risc de pobresa era per a homes del 18,9% i per a dones el 19%. Aquest indicador només fa visible la pobresa femenina en el cas de les famílies monoparentals. Les dones representen més del 90% d’aquestes llars i el risc de pobresa en aquestes s’eleva del 19% al 34%. L'informe de CCOO denúncia que l'indicador de risc de pobresa es fa en base als ingressos de la llar i pressuposa que els diners que entren a les cases es reparteixen de forma igual. Per aquest motiu, en l'informe CCOO ha calculat la taxa de risc de pobresa sota el supòsit d'autonomia, és a dir, de càlculs de rendes individuals. En aquest cas, les xifres de risc de pobresa augmenten, en el cas de les dones, fins al 49,7% i dels homes fins al 25,7%.

2- El llindar de pobresa, invariable tot i la crisi?

Els últims anys la població que viu sota risc de pobresa ha variat relativament poc aquests anys de crisi. Aquesta realitat estadística es deu en part a que la taxa de risc de  pobresa es calcula de forma relativa a les rendes de la mitjana de la població. És a dir, si les rendes baixen de forma generalitzada també baixa aquest llindar. En aquest sentit, CCOO denuncia que "persones que tenen la mateixa renda que anys anteriors surten de les estadístiques de pobresa" tot i que la seva situació no hagi canviat. Per això l'informe calcula la població en risc de pobresa segons un llindar anterior a la crisi. L'indicador segons el llindar de 2008 mostra que del 19% de la població sota el llindar de la pobresa es passa al 24%, més de 370.000 persones que han deixat de formar part de les estadístiques de pobresa tot i que la seva situació econòmica no ha millorat.

3- Diferències salarials que promouen la dependència econòmica

La pobresa no es pot considerar només la manca de recursos monetaris tot i que aquest és un factor clau d'inclusió i benestar. La dependència econòmica de la dona que ressaltava l'anterior indicador moltes vegades arriba després d'anys de desigualtat salarial. L'informe destaca que des dels 16 anys fins als 29, la diferència de renda mitjana entre els dos sexes ja és molt diferent: els homes uns ingressos anuals mitjans de 7.082 euros mentre que les dones es queden amb 4.996 euros. La diferència d'aquests xifres persisteix al llarg de la vida. Aquest fet acaba derivant en què les dones tenen un 13,7% més de possibilitats de no poder fer front a una despesa sobrevinguda que els homes.

De fet, entre la població ocupada la taxa de risc de pobresa - calculada segons rendes individuals- és més elevada entre les dones (25,9%) que entre els homes (14,6%). "Això vol dir que una quarta part de les dones que treballen es trobarien en situació de pobresa si només disposessin de la seva renda, enfront d’una setena dels homes", diu l'informe. Moltes vegades, aquest fenomen es deu al fet que les dones treballen més de forma parcial que els homes. Ells ho fan en un 7,07% i elles en un 21,67%, una bretxa que s'ha mantingut més o menys estable els últims anys.

4- Millores metodològiques i polítiques

Per tot plegat, CCOO demana que l'Enquesta de Qualitat de Vida (EQV) inclogui informació sobre l'autonomia econòmica de cadascú i "no únicament de la llar" i també del control dels recursos econòmics en el si de la llar per detectar "desigualtat en el si de la unitat de convivència". També demana que en la mateixa enquesta es tingui en compte "la sobrecàrrega de treball no remunerat de cures i treball domèstic que assumeixen les dones" per tenir unes dades més clares i concretes de la feminització de la pobresa.

Paral·lelament, el sindicat també s'encara a les administracions i demana que "les prestacions social sigui adequades i suficients" per sortir de la pobresa i que facin especial èmfasi a aquelles llars monoparentals, la majoria de les quals estan encapçalades per les dones. CCOO també exigeix abordar la precarietat laboral, "especialment entre els dones" i també les situacions de "temporalitat i precarietat" a que es veuen sotmeses.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article