El suport a l’autonomia, el llarg camí en la defensa dels drets de les persones amb diversitat funcional

El CaixaFòrum ha acollit avui la jornada ‘Drets i Salut Mental: Transformem actituds, exigim compromisos’

Gairebé 300 persones han assistit avui a la jornada ‘Drets i Salut Mental: Transformem actituds, exigim compromisos’, organitzada per Salut Mental Catalunya i la Federació Catalana d’Entitats de Salut Mental en 1ª Persona (VEUS) al CaixaFòrum de Barcelona. Les diferències ponències han tingut un objectiu comú: debatre sobre els drets humans, el respecte a l’autonomia personal i la protecció de la dignitat.
 

En salut mental, encara apostem per un model mèdic i hem d’anar cap a un model social, hem de fer un canvi de valors”, ha explicat el coordinador de docència de salut mental del Parc Sanitari Sant Joan de Déu i membre de la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, Enric Vicens, per donar pas a la taula rodona ‘Els reptes de canvi a les organitzacions i a la ciutadania per un compromís amb la defensa activa dels drets’ .
 
La llibertat, el dret superior
 
En aquest sentit, Josep M. Solé, director de la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines  ha assegurat que el canvi de valors passa per deixar enrere “la prescripció, una mirada sense recorregut” i encetar camins de  suport a la persona que la mantinguin, el més a prop possible, “al dret superior, la llibertat”.  Solé ha assegurat que les entitats tutelars han d’adaptar-se per no vulnerar la Convenció de drets de persones amb discapacitat “i ajudar al canvi de valors”.
 
Sancho Panza, un bon terapeuta
 
Raúl Velasco, vicepresident de la Federació Veus, ha fet un relat crític amb el model mèdic actual. Velasco ha dit que mentre la relació psiquiatra-pacient sigui de força “no serà útil” perquè equipara patiment amb violència i les solucions que s’apliquen a persones amb problemes de salut mental  són de “sobremedicació i castració”.  Pel vicepresident de Veus el bon terapeuta és com Sancho Panza amb Don Quixot a qui “acompanya i li cura les ferides, no s’hi posa davant, no el lliga al llit”, ha al·legoritzat Velasco.
 
Els drets valen el que valen els instruments per fer-los efectius
 
La investigadora de la Universitat de Girona i especialista en drets humans i salut mental, Ma Àngels Porxas ha subratllat la importància de legislar a favor de l’autonomia de les persones. Per això, ha llençat propostes com la de tenir “assistents personals no només en discapacitats físiques sinó també en qüestions de salut mental” o la signatura del Documents de Voluntats Anticipades en Salut Mental no només al final de la vida sinó en qualsevol moment d’aquesta. Porxas ha acabat la seva intervenció amb una frase del catedràtic Fernando Rey: “El drets valen el que valen en realitat els seus instruments d’assegurament”.
 
Un hospital que ha aconseguit eliminar la contenció mecànica de pacients
 
La jornada ha acabat amb l’experiència de ThomasEmmenegger , president del projecte Olinda (Milà), un antic hospital on, els últims cinc anys el seu equip ha estat capaç de revertir a 0 els lligaments de pacients amb problemes de salut mental als llits. Emmenergger considera que la base del terapeuta és “negociar” amb el pacient i enfortir-hi “les relacions més enllà dels murs de l’hospital”. A partir d’aquestes premisses, l’equip d’Olinda es va reestructurar. D’una banda, per tenir més temps per acompanyar el pacient en una crisi i, de l’altra, per apuntalar millor aquells treballen que requereixen més atenció: en el seu cas les urgències, les malalties mentals greus i aquells professionals amb els quals es relacionaven. El resultat és que fa dos anys que no fan servir cap forma coercitiva física amb els pacients. Emmenergger resumeix així la seva fórmula: “més suport entre els professionals, més temps amb els pacients i més confiança i autonomia per a ells”.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article