Tenir un projecte educatiu propi pot incentivar les desigualtats entre escoles, segons el Síndic

Un estudi presentat aquest dimecres afirma que les condicions d’escolarització determinen el nivell de demanda i el perfil social de l’alumnat

Les aportacions econòmiques de les famílies i el projecte educatiu del centre escolar són dos factors que poden contribuir a generar desigualtats entre escoles. Així ho ha afirmat el Síndic de Greuges, que aquest dimecres 9 de novembre ha presentat l’informe ‘La segregació escolar a Catalunya (II): condicions d’escolarització’.

Es tracta de la segona part de l’informe presentat el passat juliol sobre aquest mateix fenomen, però des d’una altra perspectiva. Si la primera part abordava l’admissió de l’alumnat, ara s’han analitzat quines característiques dels centres motiven que n’hi hagi que tinguin més demanda que altra i que atreguin més a famílies amb un perfil social determinat.

Aquest informe posa l’accent en un efecte espiral que reprodueix la segregació i no afavoreix que els centres tinguin una composició social equil·librada: les condicions d’escolarització determinen la composició social dels centres, però aquesta composició determina alhora les condicions d’escolarització. Per tant, diu l’informe, “cal que cada centre pugui ser igualment atractiu per a les famílies, i que totes les famílies tinguin les mateixes oportunitats de triar escola”.

Les aportacions econòmiques i el projecte educatiu del centre: factors clau

El document apunta que les diferències en les aportacions econòmiques de les famílies reprodueixen la segregació escolar en dos sentits. D’una banda, aquestes aportacions generen diferències en la disponibilitat de recursos, activitats i serveis educatius als centres a l’abast del seu alumnat i, consegüentment, també en la qualitat del seu projecte educatiu, la qual cosa pot fer que resulti menys atractiu per a les famílies i que la seva demanda s’afebleixi encara més.

En el darrer procés d’admissió de l’alumnat a P3 corresponent al curs 2016/2017 a Catalunya, el 32,2% dels centres va tenir sobre-demanda (més sol·licituds en primera opció que places en oferta), mentre que un 30,2% va tenir una demanda feble, menys d’un 75% de places sol·licitades en primera opció sobre el conjunt de l’oferta de places.

Pel que fa al projecte educatiu, malgrat que el Síndic considera que l’autonomia en la definició dels projectes educatius dels centres és positiva, recomana que Ensenyament vetlli perquè tots els centres tinguin projectes educatius “compromesos amb la diversitat social i l’entorn”, és a dir, que promoguin plantejaments amb caràcter inclusiu que no contribueixin a establir desigualtats en les oportunitats educatives.

En aquesta mateixa línia, l'informe alerta que el fet que la innovació educativa no sigui sistèmica, fa que generalment les famílies amb més formació educativa i recursos econòmics siguin les que vagin als centres d'educació avançada.

El finançament públic als centres concertats

L’existència de quotes d’escolarització diferenciades entre centres condiciona també la tria d’escoles de les famílies socialment menys afavorides. En el sector concertat, les quotes difereixen substancialment entre centres, amb diferències que poden ser superiors als 2.000 euros per alumne/any. Mentre que n’hi ha que gairebé no cobren quotes, altres arriben a superar el salari mínim interprofessional.

Malgrat aquestes diferències, però, el finançament públic que reben aquests centres a través del concert i d’altres transferències públiques és molt similar. Una fórmula per posar fi a aquestes anomalies, segons el Síndic, és dotar amb més finançament aquelles escoles concertades compromeses amb un sistema educatiu equitatiu.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article