Justícia vol reduir a quatre mesos la llista d'espera per complir una mesura penal alternativa

El conseller Carles Mundó ha destacat que reduir el temps d’espera “és una necessitat” perquè “la justícia, quan és ràpida, és més justa”

El Departament de Justícia vol reduir a quatre mesos el temps d’espera per complir una mesura penal alternativa a la presó. Així ho ha anunciat aquesta setmana el conseller Carles Mundó, que ha afirmat que aquest tipus de mesures penals “no són un privilegi, sinó una fórmula d’èxit en la reinserció” i reduir aquestes llistes d’un any i mig a quatre mesos “és una necessitat” perquè “la justícia, quan és ràpida, és més justa”.

D’acord amb la gravetat de la pena i el tipus de delicte, els jutges poden commutar les penes de presó per les anomenades ‘mesures penals alternatives’, que són fonamentalment treballs en benefici de la comunitat i programes formatius i habitualment s’apliquen en condemnes inferiors a dos anys.

El conseller ha subratllat que l’aposta per les mesures penals alternatives, la col·laboració amb les 1.700 entitats que les fan possibles i el 1.300.000 hores de treballs en benefici de la comunitat que fan els penats són "un clar exemple de l’accent social del Departament de Justícia", el qual dedicarà 700.000 euros més cada any a aquestes mesures, i per tant la partida arribarà als 6,2 milions d’euros.

La reducció del temps d’espera serà progressiva, i està previst que s’arribi a un termini de només quatre mesos d’aquí a dos anys. D’aquesta manera, la llista d’espera de les persones condemnades i pendents d’execució disminuirà de les 7.000 d’avui fins a un màxim de 4.000 el 2018.

Més de 14.000 penats cada any

Les mesures penals alternatives es van incorporar al Codi penal amb la reforma de 1996. Durant el 2015, s’han aplicat a més de 14.000 persones. El 80 % de les mesures penals alternatives són treballs en benefici de la comunitat, que consisteixen en l’obligació de cooperar sense cobrar en activitats d’utilitat pública o d’interès social. El 20 % restant consisteix en l’obligació de participar en programes formatius sobre violència, educació viària i sexual o tractament per deixar la drogodependència.

L’execució penal a fora de la presó facilita la rehabilitació dels condemnats, que poden mantenir els vincles socials i familiars durant el tractament. Aquesta fórmula també evita que algunes famílies es quedin sense ingressos a causa de l’internament d’un dels seus membres.

Èxit en la rehabilitació en el 90 % dels casos

Una investigació publicada aquest 2016 ha revelat que la taxa de reincidència de la població que compleix la pena fora de la presó és de només el 10 %. Es tracta d’una dada que queda molt per sota de la taxa de reincidència dels condemnats que compleixen la pena en els centres penitenciaris, que se situa en el 30 %.

L’estudi està fet sobre una mostra de 8.839 condemnats a mesures penals alternatives. Es tracta d’un treball del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEFJE) del Departament de Justícia, que, per primera vegada, ha estudiat la taxa de reincidència general dels condemnats a mesures penals alternatives a Catalunya.

La comparació amb la resta de països europeus que registren aquesta dada indica que el grau d’efectivitat de les mesures penals alternatives de Catalunya és superior al d’Holanda, el Regne Unit, Finlàndia, Dinamarca, Noruega, Suècia i Itàlia. Tanmateix, no existeix cap registre públic que permeti comparar la dada catalana amb la de la resta de l’Estat espanyol.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article