Indignació del Tercer Sector per la mort “evitable” de la dona de Reus que patia pobresa energètica

Oriol Illa demana a Gas Natural que assumeixi la responsabilitat dels fets per haver-li tallat el subministrament elèctric


La mort d’una dona de 81 anys la passada matinada de dilluns en un incendi al seu domicili ha aixecat polseguera entre el Tercer Sector Social. L’octogenària s’il·luminava amb espelmes des que van tallar-li el subministrament per impagament, ara feia dos mesos, i va ser precisament una espelma la que va originar el foc i va cremar el matalàs on dormia.

Aquest fet ha despertat la indignació de la població i malgrat que molts s’han afanyat a dir que es tracta d’una, no la primera, víctima de la pobresa energètica, la realitat és més crua i no pot amagar-se darrera aquest ús de les paraules. La Rosa estaria viva, i amb electricitat, si els mecanismes previstos per la llei haguessin funcionat i si la subministradora, Gas Natural, hagués aplicat els protocols. I és precisament en aquesta línia que el president de la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, Oriol Illa, ha exigit aquest dimecres a la companyia que “assumeixi les conseqüències” d'haver-li tallat el subministrament elèctric.

Illa ha afirmat que la mort de la dona era "previsible" perquè es va produir en "unes circumstàncies que s'haurien pogut evitar" i ha condemnat que "el tall elèctric no s'hauria hagut de produir mai" perquè el marc de la Llei 24/2015 la "protegia" com a usuària dels serveis socials.

Tanmateix, el president de la Taula  ha instat la companyia a firmar “en un breu termini de temps el conveni de compromís que fa mesos que es nega a signar”. Es tracta d'un conveni entre el Govern i les companyies de serveis bàsics en el marc de la Llei 24/2015 que preveu ajudes a fons perduts o descomptes molt notables a les llars vulnerables i que les distribuïdores d'aigua ja han signat.

La portaveu de la plataforma Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Maria Campuzano, també ha estat crítica amb l’empresa sumbinistradora en una entrevista aquest matí a Els Matins de TV3. Campuzano ha subratllat que “les companyies elèctriques no tenen cap sensibilitat social amb els casos de pobresa energètica” i fins i tot “diuen als ajuntaments que no reconeixen la llei catalana 24/2015”. A més, la portaveu d’APE ha afirmat que “la companyia és l’única que té la informació sobre els talls de subministrament per impagament” i justifica que és aquesta la que hauria d’avisar a l’administració perquè pugui actuar a temps.

Pel que fa al paper del govern català, Campuzano ha assenyalat que “sorprèn que la Generalitat no pugui tenir prou força per fer complir la llei a les companyies” i reclama que “des del govern siguin més clars en explicar com evitar un tall de subministrament”. D’acord amb la normativa 24/2015, aprovada el juliol de l’any passat pel Parlament de Catalunya, són les companyies de serveis bàsics (llum, aigua i gas) les que han de descartar una situació de vulnerabilitat abans d’efectuar el tall i, per tant, les que han de posar-se en contacte amb el consistori perquè alerti els serveis socials si s’escau.

Què hi diu el govern?

El conseller Jordi Baiget va explicar ahir que el Departament d’Empresa i Coneixement ha lliurat un requeriment d’informació a l’empresa, que té encara tres dies per respondre i acreditar si va complir els protocols establerts.

D’altra banda, el conseller ha confirmat que, fins al moment, el Govern ha interposat 18 sancions de 10.000 euros a empreses subministradores per incomplir la normativa vigent i ha garantit que seguiran actuant “amb tota la contundència” davant d’aquest tipus de casos.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, també ha fet declaracions i ha assegurat que “hi ha hagut un error claríssim de la companyia, que ha omès el seu deure de comunicar a l'ajuntament que tallaria la llum”.
 


Encreuament de retrets entre Ajuntament i subministradora

Davant dels fets, companyia i Ajuntament es culpen mútuament, però ningú n’assumeix la responsabilitat. La regidora de Benestar Social del consistori, Montserrat Vilella, va assegurar ahir en una roda de premsa que són les subministradores les que no estan fent els deures. “Nosaltres no podem saber la situació si ni la família ni la companyia ens ho diuen, cal assegurar els protocols perquè arribi als Serveis Socials”, va assenyalar. L’alcalde del municipi, Carles Pellicer, va explicar que s’havia produït un “incompliment” de la llei i, com que hi havia una víctima mortal, es traslladava el cas a la fiscalia.

Gas Natural, d’altra banda, va fer públic un comunicat on assegurava que desconeixia la situació de vulnerabilitat de la dona, ja que la víctima no figurava en els llistats de clients en risc d’exclusió que li havia facilitat l’administració. Segons l'empresa, en aquest temps a Reus s’han evitat els talls de llum a un total de 150 clients vulnerables a petició de l'Ajuntament. La companyia, té informació de més de 9.000 clients de més de 400 municipis a Catalunya.

Les mesures contra la pobresa energètica, al Constitucional

Malgrat els intents del Parlament de Catalunya per fer front a la pobresa energètica i legislar per abordar-la, són diverses les ocasions en què el Govern del PP ha recorregut al Tribunal Constitucional, al·legant que s’envaïen competències estatals.

Així, per exemple, el TC va susprendre temporalment al maig alguns articles de la llei 24/2015. L’acció de la cort, però, no va afectar als preceptes sobre pobresa energètica i, de fet, segueix vigent l’article 6.4 en el qual es recull que la companyia “ha de sol·licitar prèviament un informe als serveis socials municipals” abans d’efectuar al tall.  La patronal de les companyies elèctriques -Unesa- va portar als tribunals aquest protocol el passat octubre, però mentre es dirimeix el fons de la qüestió, el jutge va optar per permetre que se seguís aplicant.

Gas Natural demana un “protocol”, però aquest ja existeix

Així, doncs, tot i que Gas Natural deia ahir que “se suma a la petició sobre la necessitat d’establir un protocol” per informar els serveis socials dels talls, en realitat aquest protocol ja existeix i no ha estat tombat pel TC. Dit d’una altra manera, la subministradora està tirant pilotes fora.

De fet, aquest procediment, tal i com recordava ahir la regidora de Benestar Social de l’Ajuntament, Montserrat Vilella, sí que va funcionar en el cas de la subministradora d’aigua. Rosa, la vícitma de Reus, tenia garantit aquest servei perquè no podia pagar i els serveis socials hi havien intervingut.

Cop de porta al bo social

El passat 27 d’octubre el Tribunal Suprem va afegir una nova trava a les persones afectades per situacions de pobresa energètica: va declarar inaplicable el règim de finançament del bo social, un descompte del 25% en els serveis bàsics de subministrament del qual se'n beneficiaven fins al moment els consumidors d’electricitat més vulnerables.

En el cas de Catalunya, aquesta situació ha implicat que unes 2.040.000 persones perdin el dret d’acollir-s’hi. No obstant, segons algunes estimacions, tan sols s’hi havien acollit un 20% de la població amb dret, és a dir, 408.000 beneficiaris, pels llargs tràmits burocràtics que representava aquesta gestió.

320.000 famílies en risc de pobresa energètica a Catalunya

La pobresa energètica és cada vegada una realitat més freqüent a casa nostra. Afecta aproximadament 320.000 famílies catalanes, segons van denunciar el febrer de 2015 diferents entitats socials agrupades a la plataforma Aliança contra la Pobresa Energètica (APE).

Un de cada deu catalans no pot mantenir la llar a la temperatura adequada, xifra que s’ha duplicat respecte del 2008, i un 11,1% de la població ha pagat amb retard els subministraments, la hipoteca o el lloguer de l'habitatge el darrer any, segons les dades que recull l’última enquesta de condicions de vida de l’INE.

Tot i que la llei 24/2015 vol protegir aquestes persones, com hauria d’haver protegit la Rosa, la norma és inútil si les companyies no segueixen els protocols que s’hi estableixen i si els governs no tenen mà dura a l’hora de sancionar aquells que l’infringeixen. Ella va passar els seus últims dos mesos de vida a les fosques. Ara toca deixar de banda els retrets i permetre que aquesta amarga realitat ens il·lumini, per evitar que es repeteixi.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article